(Pollença, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, 1630)
Eclesiàstic. Franciscà, fou predicador i definidor del seu orde a Mallorca.
Publicà Manual dels fruits espirituals del viacrucis (1625, reeditat el 1651).
(Palma de Mallorca, 1797 – 1849)
Metge. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1828). Pertanyia a diverses corporacions doctes.
És autor de diversos escrits professionals i d’una inacabada Historia médico-tipográfica de les Balears.
(Palma de Mallorca, 6 març 1895 – 7 març 1966)
Escriptor. Era professor de llengües a l’Institut Ramon Llull i a l’Escola de Comerç de Palma. Publicà mètodes per a l’aprenentatge de l’anglès i francès. Col·laborà a la revista “La Nostra Terra”.
És autor de nombroses traduccions i dels llibres originals El arte de fumar en pipa (amb dues edicions en castellà i cinc en alemany), les narracions Dues històries ferestes (1950), amb il·lustracions de “Xam“, i Un menorquí indòmit (1959), que és una biografia del doctor Josep Miquel Guàrdia.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Advocat. Fou un dels qui fundaren el col·legi d’advocats de Palma.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic.
(Porreres, Mallorca, 13 juny 1925 – Palma de Mallorca, 17 març 2007)
Arqueòleg. Blauet de Lluc (1934-40) i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965.
És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas (1971), La necrópolis protohistórica de Cales Coves (1982) i d’altres monografies.
Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, ha efectuat nombroses excavacions i exploracions submarines a les Illes Balears i ha publicat estudis al “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, l'”Archivo Español de Arqueología”, el “Noticiario Arqueológico Hispánico”, “Iberia”, “Classical Folia”, “Randa”, etc. Fou director de la revista “Lluc” que, el 1968 convertí en publicació exclusivament catalana.
Nomenat director de l’Instituto Español de Prehistoria de Madrid i de la revista “Trabajos de Prehistoria” el 1981, fou també col·laborador en diverses comissaries d’excavacions, i ha participat en congressos d’arqueologia a l’estat espanyol i l’estranger. Jubilat el 1990, residí a Lluc (Mallorca), on dirigí el museu del santuari.
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1789)
Frare carmelità. Era catedràtic de filosofia lul·liana a l’Estudi General de Mallorca. Fou provincial del seu orde en tres ocasions. Tingué fama com a orador sagrat.
És autor de diversos escrits.
(Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)
Matemàtic. És autor d’un tractat de la seva ciència, escrit de cara a aplicacions comercials. Fou imprès el 1521. El 1619 fou editat en traducció castellana.
(Palma de Mallorca, 1904 – 19 juny 1958)
Actor, músic i director teatral. Germà de Cristina. Contribuí poderosament al succés del teatre popular mallorquí.
En fou, durant anys, la figura principal. Els seus majors èxits foren possiblement els obtinguts amb obres de Pere Capellà.
(Palma de Mallorca, 12 octubre 1901 – 3 setembre 1982)
Actriu. Germana de Joan. Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina Valls i Aguiló (que emprà el nom artístic Catina Valls), on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Peña.
Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal de Palma. Després d’uns quants mesos d’absència -per la manca de teatre en català-, reaparegué amb la Companyia Artís, el 1948, amb El tio de l’Havana, de J.M. Tous i Maroto, i Nit de Nadal, de Guillem Colom.
El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge.
(Palma de Mallorca, 1723 – 1790)
Noble i polític. Cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx. Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians. Presidí la junta de construcció de camins de l’illa.
Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca. Creat marquès de Solleric (1770), li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària (1783) pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances.
Dades dels Països Catalans 