(Mallorca)
Nom donat pels musulmans a la ciutat de Palma de Mallorca.
Madïna Mayürqa
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (hist)
Gènova, pedrera de -Mallorca-
Terme de l’illa, on els anys 1960, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Myotragus.
Trobades per B. Angel el 1962 i conservades al Col·legi de La Salle, les classificà com a Myotragus balearicus.
Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, Miquel Crusafont i B. Angel, establiren una nova espècie anomenada M. batei, una espècie intermèdia entre M. kopperi, del Pliocè superior i inici del Pleistocè inferior, i M. balearicus, l’espècie més moderna del Plistocè mitjà.
Contracte Sant
(Palma de Mallorca, 27 maig 1405)
Conveni signat entre els jurats de la ciutat, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi -en llur majoria barcelonins– en virtut del qual la major part dels ingressos municipals restaven consignats al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons.
El contracte responia a una situació econòmica extremadament difícil del municipi, que s’havia agreujat des dels darrers anys del segle anterior per una sèrie de males collites i fams (1402, 1405) i per la inundació catastròfica de la ciutat el 1403.
Les dificultats de pagament portaren, amb tot, el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de les pensions i establia la lluïció obligatòria de 10.000 florins anuals de capital.
Durant el regnat de Ferran II el Catòlic tingué lloc un principi de redreç amb la conversió del deute de mans dels creditors barcelonins a creditors mallorquins.
Col·legi Militar de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1812 – 1814)
Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional. Establert pel mariscal de camp Santiago Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.
Ocupà l’edifici del Col·legi de la Sapiència, alhora que eren instal·lats també a Mallorca el Col·legi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca, i una foneria de canons.
Acabada la Guerra del Francès (1814), tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la Península.
Capraria
Nom donat pels romans a l’illa de Cabrera.
Banca March SA
(Palma de Mallorca, 1926 – )
Entitat bancària. Fundada per l’empresari Joan March i Ordinas. És l’instrument financer de la família March, que el controla, al costat de la seva cartera de valors industrials. Tingué un fort creixement durant els anys 1960 i 1970, en què obrí oficines a la Península Ibèrica.
El 1980 s’adjudicà el Banco de Asturias per compra al Fons de Garantia de Dipòsits, i el 1983 el Banc de Girona, del Grup Banca Catalana, amb la mateixa procedència.
A la primeria del 1985 arribà a un acord amb el National Westminster, primer grup bancari britànic: es constituí el Banc Natwest March prenent com a base el Banc de Girona, al qual la Banca March aportà les sucursals d’aquest banc, les de la March a la Península Ibèrica i 30 oficines que eren del Banc Comercial de Catalunya, comprades al Banco de Santander.
National Westminster i March tenen un 50% cadascun del nou banc i la March es manté només amb les oficines de les Illes. La Banca March té majoria absoluta del Banc of Virginia en aquest estat americà i participació del 80% en el Banco de Progreso. El 1988 comprà al Banco Hispano Americano el 96% del capital del Banco Urquijo-Unión.
Enllaç web: Banca March
Banc de Crèdit Balear
(Palma de Mallorca, febrer 1872 – 25 setembre 2008)
Entitat bancària. Fundada amb la denominació de Crèdit Balear, amb un capital de 5 milions de pessetes, aviat situada al primer lloc de la banca mallorquina. Intervingué en la creació d’importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d’operacions.
L’any 1933 sobtadament es féu difícil la seva situació, i el desembre de 1934 es produí la suspensió de pagaments, seguida pocs dies després per la del Banc Agrari de Balears. La repercussió popular fou extraordinària, i la intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors.
Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de préstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat que l’any 1945 havia superat la crisi. A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del Banco Popular Español, estengué la xarxa de sucursals, la més nombrosa de les Illes, i assolí una situació econòmica molt sòlida.
El volum dels dipòsits de l’any 1984 era de més de 39.000 milions de pessetes.
Dades dels Països Catalans 