(Soriguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.887 m alt), és el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans, a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla).
L’església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de les Llacunes.
Formava part dels vescomtat de Vilamur.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu Malo, a 2.320 m alt, dins l’antic municipi de València d’Àneu, però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l’estany de Rosari d’Arreu (o estany superior d’Àrreu), a 2.180 m alt.
(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.101 m alt), situat en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial (Sant Cristòfor) depèn la de Beraní.
Als clots de Roní s’iniciaren les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt, aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló.
Poble, a la dreta del Romadriu, que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839.
(Pallars Sobirà)
Riu, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel sud la vall Ferrera, des del coll de Màniga (que comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que comunica amb la vall d’Aós), passant pels pics del Covil (2.588 m) i de Salòria (2.789 m). Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu.
Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera.
A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al nord, i l’Alt Urgell, al sud, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de Rialb, aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa.
Cim (2.641 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la comarca (a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, l’emissari dels quals constitueix la capçalera del riu de Tavascan.
Poble (1.091 m alt), fins al 1969 del terme de Surp, situat en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
De l’església parroquial (Sant Vicenç) depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles.
Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d’Oveix.
(o els Hostals de Montardit o Montardit de Baix; ant: Cassovall) Llogaret, fins el 1970 del terme d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al sud de la ribera de Sort.
(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble i capital del municipi, situat al centre d’una àmplia conca, a la confluència de la vall d’Estaon i la de Cardós, i a la dreta del riu de la Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa.
Centralitza les activitats comercials de la vall de Cardós i de la d’Estaon.
Església parroquial romànica de Santa Maria de Cardós.
Dades dels Països Catalans 