(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
(o Sant Joan d’Isil) Església, dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa. Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer.
El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al segle X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal. Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina.
És un edifici romànic, de tres absis.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis.
(Pallars Sobirà)
Riu de la comarca, afluent dretà de la Noguera Pallaresa, per la qual drena la vall d’Àssua i petites valls pròximes.
Curt però cabalós, és format per la confluència, prop d’Altron, dels rius de Pamano (procedent de Llessui) i de Sall (format, a Escàs, per la fusió dels de Caregue i de Berasti), que drenen la vall d’Escàs.
S’uneix al seu col·lector a Rialb de Noguera.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Cim (2.537 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cardós del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al sud del qual hi ha el pic de Salibarri, 2.610 m alt).
(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Cim (2.908 m alt), de la línia de crestes que separa la vall Fosca de la vall d’Espot, al nord de la collada de Saburó.
Al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Conjunt d’estanys d’origen glacial al Pirineu axial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre els municipis de Salardú i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, al nord del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
És encerclat per una línia de crestes a ponent, al sud per la serra i tuc (o gran tuc) de Saboredo (2.840 m alt), i a llevant per les agulles de Saboredo (2.645 m).
Dels estanys de Saboredo destaquen l’estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i estany Gelat de Saboredo; els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a estanys de Sendrosa.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi, al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil al de Salòria, entre els quals s’obre el portarró de Sabollera (2.437 m alt).
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.887 m alt), és el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans, a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla).
L’església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de les Llacunes.
Formava part dels vescomtat de Vilamur.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu Malo, a 2.320 m alt, dins l’antic municipi de València d’Àneu, però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l’estany de Rosari d’Arreu (o estany superior d’Àrreu), a 2.180 m alt.
(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)
Poble (1.101 m alt), situat en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial (Sant Cristòfor) depèn la de Beraní.
Als clots de Roní s’iniciaren les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé.
Dades dels Països Catalans 