(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Sector (1.701 m alt) de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el sud i constitueix la divisòria d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques.
Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l’antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada.
Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca.
La seva vall és anomenada vall de Bellera.
(ort ant: Varsedana) Curs d’aigua de la comarca, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Neix al vessant septentrional del Montsec de Rúbies (terme de Gavet de la Conca) i desemboca al pantà de Terradets (terme de Llimiana).
(Pallars Sobirà / Pallars Jussà)
Massís muntanyós entre l’antic municipi de Llessui i el de la Torre de Cabdella, a la carena que separa la conca de la Noguera Pallaresa i la del Flamicell, entre la vall d’Àssua i la vall Fosca.
La màxima elevació és el bony d’Altars (2.460 m alt).
Serra interior del Pre-pirineu català, que s’estén en direcció oest-est, entre les conques de la Noguera Pallaresa i el Segre. És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos. Formen part del massís de Boumort un conjunt de serres paral·leles, entre les depressions del Segre i de la Noguera Pallaresa.
La vegetació és bàsicament de tipus submediterrani i hi abunden els boscs de pinassa i, per sobre, de pi roig, constitueix el límit meridional del pi negre.
L’altitud màxima és al Castell (2.076 m) i al cap de Boumort (2.070 m), cims situats a molt poca distància, a la part central de massís.
Té molt escàs poblament, que forma petits agrupaments, l’antiguitat dels quals testimonien llurs petites esglésies romàniques, que són en procés de despoblament. En les zones immediates als conreus i als pasturatges d’alta muntanya hi ha grups de bordes que només excepcionalment són d’habitatge permanent. L’explotació forestal, en gran part a càrrec de l’estat, és per contra, en expansió.
Dades dels Països Catalans 