(País Valencià, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues, de Carcaixent.
Passà als Tortosa i als marquesos de Montortal.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol atorgat el 1686 a Alfons-Antoni Tous de Monsalve i Mesía de Figueroa, alcalde major de Sevilla i cavaller de Santiago.
El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O’Neill (1847).
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit el 1922 a l’industrial valencià Serafí Romeu i Fages, diputat a corts i conseller del Banc d’Espanya.
El títol continua a la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX)
Departament amb capital a València, creat el 1810 per Napoleó. Comprenia la part central del País Valencià, des del riu Segarra fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I Bonaparte el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar.
Continua dins la mateixa família.
(País Valencià)
Nom antic d’un riu a l’est d’Iberia, cap a la part meridional del país, tradicionalment identificat amb el Vinalopó.
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi.
El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
(País Valencià, segle XIII – )
Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit.
El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l’Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I el Conqueridor junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles II i de Carles III de Catalunya, la senyoria d’Alcalatén passà a la casa ducal d’Híxar.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol atorgat per Napoleó l’any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.
Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l’Albufera. El títol es conservat pels seus descendents.
Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813).
Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges.
Dades dels Països Catalans 