(País Valencià, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar.
Continua dins la mateixa família.
Asprilles, marquesat d’
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: País Valencià (hist)
Alebus
(País Valencià)
Nom antic d’un riu a l’est d’Iberia, cap a la part meridional del país, tradicionalment identificat amb el Vinalopó.
Alcoi, governació d’ -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi.
El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Alcalatén, tinença d’
(País Valencià, segle XIII – )
Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit.
El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l’Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I el Conqueridor junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles II i de Carles III de Catalunya, la senyoria d’Alcalatén passà a la casa ducal d’Híxar.
Albufera, ducat d’
(País Valencià, segle XIX – )
Títol atorgat per Napoleó l’any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.
Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l’Albufera. El títol es conservat pels seus descendents.
Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813).
Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges.
Alacant, província d’
País Valencià: 5.817 km2, 1.868.438 hab (2014), capital: Alacant
Demarcació administrativa i política. La constitueixen, al nord i nord-oest, una sèrie de serralades paral·leles, acabament oriental del sistema Penibètic (Aitana, Carrasqueta i Salines), separades per fondalades fèrtils que contrasten amb l’aridesa de les serralades veïnes (fondalada d’Alcoi). El sud-est és un pla al·luvial encara en procés de formació.
El clima és mediterrani. La temperatura mitjana de gener, a la capital, és d’11ºC, i la de juliol, de 26ºC. Les precipitacions són escasses (340 mm anuals).
Hidrogràficament, la província d’Alacant forma part del vessant oriental de la Meseta. L’únic riu cabalós és el Segura. La vegetació natural predominant és el matoll i l’estepa, amb la palmera, l’atzavara i el nopal, espècies de clima àrid que contrasten amb els conreus de les riques terres regades.
Podem distingir diverses regions agrícoles:
1) Regions regades: Al sud l’horta d’Oriola, regada pel Segura, i les hortes d’Elx i Crevillent, regades pel baix Vinalopó; cítrics, tomàquets, melons, albercocs, pebrots, cebes i dàtils (Elx). Al centre i al nord, hortes aïllades d’Alacant, Pego, Elda–Novelda i Villena, regades les dues últimes pel Vinalopó.
2) Regions de secà: Comprenen la major part de la província: ametllers, oliveres, garrofers, cereals.
3) Regió muntanyosa: Al nord i a l’extrem oest: ametllers, oliveres, cereals.
La pesca se situa als ports d’Alacant, Altea, Torrevella i Santa Pola.
Les indústries més importants són l’alimentària (vi, oli, torrons i conserves vegetals), del calçat, tèxtil i paperera, de joguines, del moble, químiques, acabats metàl·lics.
Entre les activitats terciàries destaca el turisme: el seu centre principal és Benidorm, empori de la Costa Blanca, però deixen més beneficis el comerç, els serveis socials i els transports.
La població de la província d’Alacant es reparteix en 12 partits judicials i 141 municipis, dels quals 16 tenen més de 20.000 habitants.
Enllaços web: Diputació d’Alacant
Alacant, governació d’ -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant. Des del començament fou regida per corregidors militars.
El 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat, l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Dades dels Països Catalans 