Vicent Boïl de La Scala (País Valencià, segle XVII – 1671) Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala.
Joan Boïl de La Scala (País Valencià, segle XIV) Noble. Fou l’iniciador de la línia de Mislata. Prestà diners a l’infant Alfons per a l’expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. Fou el pare de:
Pere Boïl (País Valencià, segle XIV – 1361) No tingué successió masculina i amb ell s’extingí la branca de Mislata.
Joan de Boïl (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Fou un dels caps principals de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, en 1343, per desposseir de l’illa el seu rival Jaume III de Mallorca.
Joan Tomàs Boïl (València, segle XVIII – 1807) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.
Pere de Boïl (País Valencià, segle XV – Burgos, Castella, 1475) Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l’obediència d’Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos.
(País Valencià, segle XIV)
Dama. Fou la segona muller de Berenguer de Vilaragut, el conseller de Jaume III de Mallorca. El seu marit era vidu de Sança, la filla natural del rei Sanç de Mallorca, i ja tenia tres fills del matrimoni amb aquella.
Francesca tingué tres fills més, un dels quals fou Nicolau de Vilaragut.
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Fou un dels més coneguts del país en pràctiques cavalleresques. El 1439 canvià lletres de batalla a València. Més tard féu vot de lluitar contra un cavaller o un escuder com a mostra de servei al rei Alfons IV el Magnànim.
No trobà contrincant a França i anà a la cort anglesa, on John Astley s’avingué a combatre amb ell. Ho féu al Smithfield de Londres, el 30 de gener de 1442, a presència del rei Enric VI. Aquest regalà a Boïl cent lliures i féu cavaller un fill seu.
Aquesta darrera data permet adonar-se que Felip de Boïl ja era aleshores un home gran, i que bé podia ser ell mateix un homònim que sostingué combat cavalleresc a Ceuta ja el 1415.
De tornada a València des d’Anglaterra, desafià l’escriptor Joanot Martorell. Aquest contestà amb duresa. Hom ignora si arribaren a lluitar.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Noble. Fou cortesà del rei Joan I el Caçador. Ficat a les rivalitats de la noblesa valenciana, mogué una gran brega de carrer, davant el palau reial de València, contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests, per venjar-se’n, mataren pocs dies després al seu germà Ramon Boïl i Dies, governador de València.
El rei Martí I l’Humà, decidit a acabar amb aquells desordres, que comptaven a la ciutat amb nombrosos precedents pròxims, féu executar als assassins, i ordenà també que fos tallada una mà a Felip de Boïl.
Ermengol Blasi (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Metge. Germà de Joan. Gaudí de gran prestigi. Era nebot del famós Arnau de Vilanova.
Joan Blasi (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Metge. Germà d’Ermengol. Assolí una fama considerable.
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Polític filipista. Fou perseguit pels maulets per la seva posició favorable a Felip V de Borbó. Malgrat això, fou empresonat a Pamplona quan defensà la reintegració dels furs del regne de València com a jurat de València (1707).
Escriví una relació de la rendició d’Alacant a Felip V.
(País Valencià, segle XV – 1478)
Baró de Cotes i governador de Mallorca (1446-78). Fill de Vidal de Blanes i de Castellar. Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435). El 1436 era governador de València, sota el regnat d’Alfons IV el Magnànim.
Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet. El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Diplomàtic i noble. Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler (1379-98). Fou agutzil reial en temps de Joan I el Caçador. El 1392 era un dels capitans que el rei havia nomenat per a la projectada expedició a Sardenya, suspesa més tard.
Regnant ja Martí I l’Humà portà a terme nombroses ambaixades: a l’infant Martí, a Sicília (1392); a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes (1396); pels afers del Cisma, a Castella (1397); a la cort papal d’Avinyó (1402), en companyia de Francesc de Blanes, al concili de Pisa (1409). El mateix any, amb Antoni de Torrelles i Marc, prengué al seu càrrec la custòdia al castell de Sogorb del jove Frederic de Luna, fill natural de Martí I el Jove.
El 1412, en nom del papa Benet XIII, instà els urgellistes del regne de València perquè deposessin les armes, la qual cosa significava cedir el camp als partidaris de Ferran I d’Antequera.
Era cosí germà de Francesc de Blanes i de Palau, bisbe de Girona i de Barcelona.
Vidal de Blanes (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Com Ramon de Blanes i de Palau, caigué presoner dels castellans, en 1362, quan tractava d’introduir reforços a Calataiud.
Vidal de Blanes (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1473, amb Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, manava un cos de 200 genets que s’incorporà a les forces de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. L’acompanyà aleshores a la seva marxà sobre Perpinyà, on els francesos serien obligats a alçar el setge.
Dades dels Països Catalans 