(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. El 1349 anà a Mallorca amb els contingents de reforç duts per Pere de Montcada i que havien de contribuir a la victòria de Llucmajor.
Un homònim apareix, el 1373, al quadre de bandositats nobiliàries de València, formant al costat de la facció dels Centelles, oposada a la dels Vilaragut.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Estigué al servei personal de Pere III el Cerimoniós. El 1347 s’oposà a la formació de la Unió valenciana.
Morí al combat que tingueren al camí de Xàtiva unionistes i reialistes, en el qual els primers resultaren vencedors.
(País Valencià, segle XVII)
Músic. Fou organista de la catedral de Barcelona i del 1645 al 1665 féu de segon organista de la catedral de València i impulsà l’escola musical valenciana. D’ençà del 1667 fou organista del Pilar de Saragossa, església de la qual fou nomenat al cap de dos anys mestre de capella.
És autor de misses, d’una lletania a cinc veus, d’una lamentació a vint veus i baix continu, d’una nadala i de cançons profanes.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. És autor d’un Sumario de la vida y hechos del rey don Jaime I de Aragón, llamado el Conquistador (1806-07).
(País Valencià, segle XVIII)
Pintor, daurador i obrer de vila.
A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l’any 1761 pintà i encarnà la Mare de Déu de l’Assumpció, que havia remodelat l’escultor Pasqual Valentí.
(País Valencià, segle XVI)
Cap agermanat. Figura important de les Germanies de València. Era membre del consell agermanat dels Sis de Xàtiva, el 1521.
El 24 de juliol d’aquest any destacà, com a auxiliar de Vicent Peris, a la sonada victòria de Gandia sobre les forces del virrei.
(País Valencià, segle XIV – 1374)
Noble. Fou comanador d’Onda, Castellfabib i Peníscola, i fou nomenat mestre de Montesa el 13 de novembre de 1327.
En temps de Pere III el Cerimoniós fou un dels més valents capitans, i un dels més addictes al rei en les lluites contra els unionistes, els quals va derrotar a Albocàsser. També contribuí a la gran victòria de Mislata.
(País Valencià, segle IX)
Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l’heretgia antropomorfista.
(País Valencià, segle XVI – 1587)
Arquitecte. Projectà l’església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu Terol, des de l’any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l’església de Sant Joan de Muro d’Alcoi, que no fou acabada fins al 1591.
(País Valencià, vers 670 – vers 743)
Personatge visigot. Va signar (713) amb Abd al-Aziz, fill de Musa, una capitulació o pacte amistós (ahd) pel qual es mantenia políticament autònom en la regió que governava, situada entre les actuals Múrcia i Alacant.
Dades dels Països Catalans 