Enclavament (1,12 km2), dins el terme de Taradell, al voltant de l’antic casal de Mont-rodon, casa forta de l’antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon.
El casal esdevingué cap d’una petita quadra (1445) autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona.
L’edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d’un casal romànic.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Antic castell, als vessants orientals dels Munts, al límit amb el terme de Sant Agustí de Lluçanès.
Depenia del castell de Lluçà; el senyorejaven els Conanglell (1293), Galceran de Besora (1332) i, des del segle XV, els Sala, senyors de Sora.
L’església era dedicada a sant Amanç.
Posteriorment hom en digué Montorroell.
Resta el mas de Montorro, prop del qual hi ha les restes.
(el Brull, Osona)
Poblat ibèric. És situat sobre una península de 746 m alt als contraforts occidentals del Montseny.
De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud.
L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla.
Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC.
(Rupit, Osona)
Santuari de la Mare de Déu de Montdois, situat a l’extrem del pla de Montdios damunt el pantà de Susqueda, dins l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268.
L’edifici actual és del segle XVIII.
(Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona)
Petita plataforma tabular i acinglerada, termenal dels dos municipis.
Forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m alt), al sud dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
(Vic, Osona, segle XI – segle XIX)
Antic castell, situat a la part alta de la ciutat, entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior. Al segle XI era conegut per palau, o torre, comtal de Vic, o, més sovint, per castell de Vic.
Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat. Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns.
El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat (II) de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448. Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix, vescomtes de Castellbò, i el vengueren el 1450 a l’Almoina General de Vic.
Fou destinat a graners i a presó, i fou demolit el 1882 en descobrir-se el temple romà.
Resten part dels murs de tramuntana, que mostren que era un edifici de tres pisos reedificat a la fi del segle XI.
(Malla, Osona)
Antiga quadra, que forma un enclavament entre els termes de Tona, Taradell, Seva i Balenyà.
Fou una de les Quadres Unides d’Osona que s’uní el 1840 a Malla.
Fou coneguda fins al segle XV amb el nom de Torrellebreta, i també, des de la fi del segle X, amb el de Torre de Probes.
(Osona)
Subafluent del Ter, neix al terme de Muntanyola, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell.
Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic.
És molt aprofitat per les adoberies vigatanes.
És citat al segle X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder, com a vegades ha estat escrit.
És important la seva tasca d’erosió a la plana de Vic, a causa de l’existència de margues eocèniques.
(el Brull, Viladrau, Osona / Montseny, Vallès Oriental)
Pic (1.694 m alt) del Montseny, al nord-oest del massís, termenal dels tres municipis.
Format inicialment per esquists del silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic.
El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal.
Important masia, situada prop del poble.
El seu propietari Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d’avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme.
Dades dels Països Catalans 