(Vic, Osona)
Nom que prengué l’antiga ciutat d’Ausa, a la baixa època romana i a la visigòtica, quan fou centre de la primitiva diòcesi d’Osona.
Arran de la conquesta als musulmans, es perdé el segle IX, en formar-se el nucli del Vicus Ausonae o, simplement, Vic, als peus de l’antic emplaçament d’Osona.
Subsistí per a denominar el comtat (comtat d’Osona) i la comarca (Osona).
(Osona, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1711 pel rei-arxiduc Carles al noble Carles d’Orís i de Vallgornera, òlim de Puiggener i d’Orís, baró d’Orís (mort el 1726).
Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.
La baronia d’Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d’Orís i Desbull, senyor útil del castell d’Orís, quan el 1396 comprà el domini directe i alodial del terme d’Orís al comte de Foix.
(Orís, Osona, 1222 – segle XVIII)
Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal.
Iniciada amb Berenguer de Manlleu, dit després Berenguer I d’Orís.
(Bages / Osona)
Afluent esquerrà de la Gavarresa, entre les dues comarques.
Neix a l’altiplà del Moianès, al vessant septentrional del puig de Rodors, dins el terme de l’Estany.
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d’Horta.
(Vic, Osona, 3 març 1978 – )
Setmanari comarcal. El 1981 la seva periodicitat passà a ser bisetmanal.
Encertà amb una fórmula informativa directa i viva dels problemes comarcals, oposada a l’oficialisme periodístic del període franquista.
Trencà amb els tòpics d’una premsa catalana sempre deficitària i representa l’exemple més reeixit del renaixement de les publicacions catalanes a les comarques.
Enllaç: El 9 Nou
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Santuari (Mare de Déu dels Munts), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.059 m, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 (Santa Maria de Monte).
L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l’actual fou iniciada el segle XVII. La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica.
Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular.
(Osona / Ripollès)
Massís muntanyós del Prepirineu meridional oriental, que separa les conques altes del Ter (Ripollès) i el Llobregat (Lluçanès i angle nord-oest de la plana de Vic).
És un anticlinal on alternen els gresos i les margues eocèniques, que continua, a la dreta del Ter, el de la serra de Bellmunt.
Culmina a 1.059 m alt (tossal dels Munts) i en deriva, al sud, la serra de Sobremunt.
(Osona, segle XVII – )
Títol, concedit per Carles II el 1698 a Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena.
Aquesta denominació fou donada al comtat de Plegamans, concedit per decret del 1693.
El 1811 passà per successió als Sentmenat, marquesos de Sentmenat, que encara el tenen.
(Muntanyola, Osona)
Poble, situat al sector de la plana de Vic, entre Malla, Tona i Muntanyola.
L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (segle XII), és esmentada ja el 929.
Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que el segle XIII passà a les mans dels Brull, i el XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698).
El 1840 fou annexat al municipi actual.
(Osona / Selva / Vallès Oriental)
Parc natural. Situat a cavall de les tres comarques, engloba aproximadament la meitat del massís del Montseny.
La preocupació ciutadana i política per la conservació d’aquest espai es remunta a principis del segle XX, i l’any 1928 ja es va crear el Patronat del Montseny per tal de vetllar per la seva preservació.
El 1977 es creà el parc natural, en l’àmbit de la província de Barcelona, amb una superfície de 17.372 ha, i posteriorment es delimità una zona de protecció de 12.748 ha.
El seu fàcil accés i els atractius dels seus valors naturals i culturals fan que el parc rebi un gran nombre de visitants.
El futur del Montseny passa per la compatibilització d’uns usos intensos i variats amb la necessitat de preservació dels seus ecosistemes naturals.
Enllaç: Parc Natural del Montseny
Dades dels Països Catalans 