(Nàquera, Camp de Túria, 24 maig 1768 – València, 21 novembre 1832)
Organista i compositor. Organista de les catedrals d’Oriola i de València (1816), d’on el 1830 fou nomenat mestre de capella.
Escriví música religiosa, especialment una cinquantena d’obres vocals, algunes de les quals amb acompanyament orquestral. Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi.
(Algemesí, Ribera Alta, 6 setembre 1644 – València, 29 abril 1712)
Compositor i organista de la seu de València des del 1665, és tingut per un dels músics més notables de l’època.
De la seva producció, se’n conserven gallardes, tientos, passacaglie, tocates, nadales, una missa i un Magnificat (a 6 i 12 veus).
(Palma de Mallorca, 8 novembre 1737 – Madrid, 2 desembre 1800)
Orguener. Construí l’orgue de la seu, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma de Mallorca.
Més tard fabricà el de la capella reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular (1778), el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món, amb més de cinc mil tubs, i el de la catedral de Múrcia.
També construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits.
Deixà inèdit el treball Reglas para la construcción de los órganos.
(País Valencià, segle XVII – 1684)
Organista i compositor. Fou capellà cantor a la capella reial de Madrid.
Se n’han conservat salms, motets, nadales i altres obres.
(Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800)
Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà.
És autor d’una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d’un Magnifícat i d’un Libera me de la missa de difunts.
A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d’aquest monestir.
(València, 1861 – 9 novembre 1923)
Organista i compositor. Fou nomenat mestre de la capella de la seu de Tortosa (1886) i de la de Toledo (1892). S’ordenà jesuïta el 1896.
Entre les seves obres cal esmentar la missa Lux et origo i una Salve.
(Felanitx, Mallorca, 19 desembre 1796 – 10 gener 1869)
Organista i compositor. Escriví música d’església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes.
(Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 9 febrer 1816)
Compositor. Organista de la catedral de València des del febrer de 1762 fins a la seva mort, i no fins al 1772, com ha estat dit. Abans fou mestre de capella de la col·legiata d’Alcanyís (Aragó). També era catedràtic de cant pla al seminari valencià.
Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la col·lecció Classiques Espagnols du Piano (París, 1925), però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates (mi menor, i fa major), on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries. El seu estil té un sabor que recorda Haydn.
A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha una nadala al Santíssim a 8 veus, violins i baix continu: Brillantes Luceros.
(Maó, Menorca, 3 abril 1803 – 14 gener 1881)
Compositor, mestre de capella i organista. Fou mestre de capella (1826) i organista de l’església de Santa Maria de Maó.
A El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (1851) exposa les reformes que havia introduït en el cant pla.
Autor de nombroses composicions d’església, dues farses (1832 i 1838) i una òpera titulada La fidanzata corsa (1846).
(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.
Dades dels Països Catalans 