Balneari (740 m alt), situat a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses (42), amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme. L’edifici és ampli i modern.
Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d’Eixalada.
Santuari de la Mare de Déu de la Roca.
Capella de l’antic castell de la Roca de Nyer, situat a l’esquerra de la riera de Mentet, a la sortida de les gorges de Nyer, aigua amunt de l’actual poble.
Cim (2.445 m alt) de la serralada que separa les valls de Carançà i de Mantel, al nord de la serra Gallinera.
Poble (945 m alt), damunt la confluència de la Tet amb el riu de Mentet.
Dins el seu terme hi hagué el monestir d’Eixalada.
Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada), fundat el 840. Estava situat a la riba dreta de la Tet.
Fruí de la protecció del comte Miró I el Vell de la Cerdanya, per mediació del qual el 871 obtingué un privilegi d’immunitat del rei Carles el Calb.
Fou destruït i desaparegué definitivament (878) en el curs d’una gran revinguda de la Tet, però els monjos, dirigits pel convers Protasi i ajudats pel comte Miró, es traslladaren al lloc veí de Cuixà on fundaren un nou monestir.
(Nyer, Conflent, 1556 – 1627)
Militar. Era senyor del castell de Nyer, i de les seves freqüents bandositats nasqué la lluita entre nyerros i cadells que es generalitzà pel Principat.
El perfil que representaven les seves forces, compostes per bandolers, i l’agitació constant que produïren, obligà el virrei F. de Toledo a segrestar el castell de Nyer (1579), i el seu successor, el comte d’Aitona, a fer el mateix amb el monestir de Cuixà (1580), on Banyuls s’havia instal·lat.
El duc de Terranova fracassà en voler capturar-lo, i acabà oferint-li d’anar a lluitar en l’exèrcit reial a Nàpols, la qual cossa acceptà el 1581.
(Nyer, Conflent, 1619 – Barcelona, 5 maig 1659)
Militar. Senyor de la baronia de Nyer i de Montferrer. Hereu i nét de Tomàs de Banyuls i de Llupià.
Lluità contra els castellans en la guerra dels Segadors (1640), i el 1643 fou nomenat pels francesos governador del Rosselló i la Cerdanya.
Tanmateix, el caràcter de la dominació francesa el portà a dirigir una insurrecció fracassada (1653) i hagué de refugiar-se al Principat.
Dades dels Països Catalans 