(Olot, Garrotxa, segle XV – Catalunya, segle XV)
Notari. Fou un destacat síndic dels remences.
Amargat per l’actitud de Ferran II el Catòlic, es negà a entrevistar-s’hi, tot i haver estat designat com a delegat, pel mateix rei, dels interessos de la pagesia afectada (1486).
(Girona, 12 febrer 1924 – Barcelona, 27 maig 2007)
Notari. Exercí a Ponts (Noguera) (1953-58), Tarragona (1958-70) i Barcelona (des del 1970). Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (1983), i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya. President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988.
Publicà diverses obres sobre dret civil, dret mercantil, dret constitucional i especialment sobre dret lingüístic. Des d’un punt de vista més polític publicà Catalunya: la penúltima cruïlla (2003), reflexió sobre les limitacions a l’autogovern de Catalunya imposades pel marc constitucional i estatutari de la Transició. El 1996 publicà, a més, la crònica històrica i familiar De remences a rendistes: els Salellas (1332-1935), una seqüela de la qual fou editada pòstumament el 2008 (Història difícil de quatre dones).
(Guissona, Segarra, 14 abril 1902 – Barcelona, 11 juliol 1987)
Jurista i notari de Barcelona des del 1930. Fill de Josep Faus i Condomines. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat: La separación de hecho en el matrimonio (1945), La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas (1959), etc.
Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans (1968). També ha escrit diversos treballs sobre la compilació del dret civil especial de Catalunya, com ara Ante la presentación en las cortes del Proyecto de compilación (1959), Sentido ético y progresivo de la Compilación (1962), etc.
Fou el pare de Francesc Faus i Pascuchi.
Dades dels Països Catalans 