Arxiu d'etiquetes: Noguera

Baronia de Rialb, la (Noguera)

24 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 145,08 km2, 388 m alt, 240 hab (2016)

0nogueraSituat a la part baixa de la conca del Rialb, a la dreta del Segre, i estès cap al nord fins a la serra de Sant Quiri, al límit amb el Pallars Jussà. El terreny és força accidentat, amb abundància de boscos.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a l’agricultura de secà i, en part, a l’apicultura, com també la dificultat de les comunicacions, han provocat un progressiu descens de la població des de mitjan segle XIX.

D’altra banda, el poblament és molt dispers i repartit en un conjunt de grans masies i petites caseries disperses, i comprèn els pobles i llogarets del Puig de Rialb, Bellfort, Palau de Rialb, Pallerols de Rialb, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí, la Serra de Rialb, Vilaplana, el Cerdanyès, la Donzell de Sant Cristòfol i Gualter (que és el nucli habitat més important i on hi ha el monestir benedictí del mateix nom), a més de les caseries de les Olives i la Guàrdia, l’antic castell i monestir de Salinoves, i la casa de Confós. La casa de la vila és a la masia de la Torre de Rialb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Balaguer (Noguera)

206 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Noguera (Catalunya): 57,32 km2, 233 m alt, 16.530 hab (2016)

0nogueraSituat al nord del Pla d’Urgell, al peu dels darrers plecs subpirinencs.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura (el regadiu alimentat pel canal auxiliar d’Urgell i per sèquies d’origen pre-islàmic que aprofiten l’aigua del Segre), la ramaderia i la indústria (agropecuària, alimentària, tèxtil, metal·lúrgica, paperera, etc). El creixement de la població ha estat notable, sobretot a partir del 1920.

pobl_balaguerA la ciutat destaquen l’església parroquial i antiga col·legiata gòtica de Santa Maria, monument històrico-artístic, la plaça del Mercadal, porticada, que acull un important mercat setmanal i el convent gòtic de Sant Domènec, entre altres edificis religiosos. El 1929 es va fundar el Centre Excursionista Balaguerí.

Dins el terme es troben el despoblat de la Pobla del Corb, amb l’església de Sant Miquel, les restes del monestir de les Franqueses i l’antic hostal i molí d’oli de Noguers.

Enllaços web:  Paeria – Estadístiques – Ràdio

Avellanes i Santa Linya, les (Noguera)

9 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 102,96 km2, 567 m alt, 465 hab (2016)

0nogueraSituat al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, al límit amb la vall d’Àger. El municipi és el resultat de la unió de diversos pobles: les Avellanes (la capital), Vilanova de les Avellanes, Tartareu i Santa Linya, aquest últim annexat el 1970. Hi ha alzinars i pinedes.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, oliveres, vinya, ametllers) i escassos conreus de regadiu (hortalisses i arbres fruiters), la ramaderia estabulada i l’avicultura. Àrea comercial de Balaguer.

El poble de les Avellanes conserva a l’església parroquial de Santa Maria les despulles dels comtes d’Urgell. A Vilanova de les Avellanes hi ha una muntanya de sal.

Dins el terme es troba el santuari marià de Montalegre.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Artesa de Segre (Noguera)

47 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 175,90 km2, 318 m alt, 3.556 hab (2016)

0nogueraEstès entre el canal d’Urgell i la vall del Segre, a banda i banda del riu, al nord-est de Lleida. El terme, molt extens, és cobert d’alzinars, rouredes i pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cereals, hortalisses, llegums i fruiters), complementada pel secà (cereals, ametllers, vinya i oliveres), la ramaderia porcina, el comerç i la indústria, sobretot l’alimentària, gràcies a l’existència d’una cooperativa agrícola. Guixeres i bòbiles. Mercat principal, juntament amb el de Ponts, del Segre mitjà.

A la vila, actualment ciutat, hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, cap d’arxiprestat. Al final d’agost hi té lloc la Fira de Sant Bartomeu i la Fira del Meló, de caràcter agrícola i artesanal.

El terme municipal comprèn nombrosos pobles i esglésies, sobretot després que, el 1965, li fos annexat l’antic municipi d’Anya i, el 1971, el de Tudela de Segre.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alòs de Balaguer (Noguera)

7 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 69,08 km2, 297 m alt, 125 hab (2016)

mapa nogueraS’estén a banda i banda del Segre, que passa pel terme en direcció est a oest. La part septentrional està accidentada per la serra de Sant Mamet.

El regadiu (blat, patates, farratges, hortalisses) es concentra als marges del riu. És més important el secà (pastures, cereals, arbres fruiters, oliveres i vinya). La ramaderia (bestiar boví, porquí, oví i cabrum), l’apicultura i la cria d’animals de granja complementen l’economia. Hi ha dues mines de bauxita. La població a partir del 1900 ha disminuït.

La vila es troba a la dreta del Segre, esglaonada en un turó coronat per les ruïnes d’un castell documentat ja el 1040. L’església parroquial de Sant Feliu té dos retaules de pedra, policromats, dels segles XIV-XV.

Dins el terme es troba la cova de l’Aigua, cova d’habitació de l’eneolític i de l’edat del bronze. Hi ha també el despoblat de la Nau.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Algerri (Noguera)

6 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 54,32 km2, 345 m alt, 423 hab (2016)

mapa nogueraSituat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb el Segrià, i travessat de llevant a ponent per la serra Llarga.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi i civada-, oliveres, vinya i pasturatges). La ramaderia és predominantment dedicada a la cria de bestiar oví. Molins d’oli. Fins al començament del segle XX eren explotades les guixeres de la serra Llarga. Subàrea comercial de Balaguer.

El poble es troba al peu d’un tossal coronat per les ruïnes del castell d’Algerri, sarraí; l’església parroquial de Santa Maria va ser reedificada al final del segle XVIII sobre l’antiga església gòtica.

A la plana del Sot s’ha trobat restes d’una necròpolis romana, i, prop del terme, indicis de ceràmica ibèrica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albesa (Noguera)

9 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 37,61 km2, 237 m alt, 1.596 hab (2016)

mapa nogueraSituat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, poc abans de la seva confluència amb el Segre, i estès per les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al sud de la serra Llarga.

L’agricultura de secà i el regadiu, alimentat per la sèquia d’Albesa, centren les activitats econòmiques del municipi, complementades per la ramaderia porcina i ovina. Àrea comercial de Balaguer.

La vila és assentada al peu d’un tossal, al límit entre el secà i el regadiu, i es concentra al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, que conserva un retaule gòtic de pedra del segle XIV, policromat.

L’any 1003 una expedició dels comtes de Barcelona i d’Urgell en terres sarraïnes hi lliurà la important batalla d’Albesa, victoriosa per als cristians. L’any 1228 el rei Jaume I de Catalunya es disposà a conquerir el castell d’Albesa, durant la guerra contra els Cabrera.

Dins el terme es troben també el caseriu i antic lloc de Camporells i les restes de la vil·la romana del Romeral.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Àger, vall d’

24 Respostes

(Àger, Noguera)

Llarga depressió tectònica. Enclavada, al nord-est de la comarca, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la depressió central catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.

En són els límits, a l’est, la Noguera Pallaresa (que la separa de la vall de Meià, la seva continuació) i, a l’oest, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics.

Només el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa. En canvi, la carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al sud pel coll d’Àger (909 m alt); i, bé que penetra a la conca de Tremp obrint-se pas pel congost dels Terradets, l’antic camí escala el Montsec, pel coll d’Ares.

Les vores muntanyoses de la vall són gairebé desproveïdes de vegetació i, a més de rodals de roures i d’alzines, hom només troba pastures que permetin la ramaderia a les zones més altes i humides. Les característiques climàtiques fan d’aquesta vall un enclavament d’agricultura mediterrània entre terres predominantment ramaderes.

L’únic agrupament important és la vila d’Àger, dins el municipi de la qual és compresa gairebé del tot; només els antics termes de l’Ametlla de Montsec i Oroners, tocant a la Noguera Pallaresa, pertanyen al municipi de Camarasa. El 1981 s’inaugurà la carretera del Doll, des de Camarasa fins a Sant Oïsme.

Àger, col·legiata d’

22 Respostes

(Àger, Noguera)

Col·legiata (Sant Pere d’Àger)  situada sobre la vila, dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes.

Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí. En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau Mir de Tost dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell (1060). Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no féu efectiva la donació.

L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida, al segle XII, que provocaren una davallada material i d’observança, fins que hi intervingué Bernat Calbó (1232) per a remeiar-ho.

L’abadia esdevingué pràcticament nul·lius amb jurisdicció sobre 38 parròquies i 16 annexos, dividides en 4 oficialats: Àger, Castelló de Farfanya, Montclús i Valldellou. La canonja fou secularitzada per Climent VIII el 1592 i esdevingué col·legiata i arxiprestat, que conservà la jurisdicció exempta fins al 1874 (arxiprestat d’Àger), que fou incorporat al bisbat de Lleida.

De l’antiga basílica (segle XII), només en queden els tres absis, amb capitells esculpits, part de les criptes (segle XI) i un tros de la nau al costat del campanar inacabat. També hi ha restes de pintures murals i una part del claustre gòtic i dependències malmeses.

Àger (Noguera)

52 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 160,57 km2, 642 m alt, 602 hab (2016)

mapa nogueraSituat al nord-oest de la comarca, entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i al límit amb l’Aragó. Relleu accidentat per la serra del Montsec, amb alzinars i rouredes.

Predomina l’agricultura de secà, complementada per la de regadiu, la ramaderia i l’avicultura.

Dins les muralles de l’antic castell d’Àger, es conserva parcialment la col·legiata d’Àger, dedicada a sant Pere. A l’església parroquial de Sant Vicenç, un sarcòfag romà de marbre del segle III amb escenes mitològiques, avui pila baptismal, dóna fe de l’origen romà del poble.

El terme comprèn també els pobles i llogarets d’Agulló, Corçà, Millà, la Règola i Fontdepou, i l’ermita de Sant Llobí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques