(Barcelona, 1829 – 23 febrer 1892)
Fill de Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga. Més conegut com a marquès de Ciutadilla (títol que portà com a primogènit).
Fou dues vegades president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i una de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1877-92).
Diputat per Vic (1867), alcalde de Barcelona (1875-76) i senador de Barcelona (1879).
El seu nét fou Joaquim de Sentmenat i de Sarriera.
Foren fills de Pere (V) de Sentmenat i de Ribes.
Francesc (I) de Sentmenat i de Torrelles (Catalunya, segle XIV – 1359) Senyor de Campsentelles. Heretà del seu pare la castellania de Sentmenat.
Berenguer de Sentmenat i de Torrelles (Catalunya, segle XIV) Cavaller i conseller del rei Alfons III. Rebé d’aquest rei, en 1328, les senyories de Vilamajor i de Cardedeu, on havia de formar-se una nova branca del llinatge. Fou el pare de Pere (VI), de Ramon i de Galceran de Sentmenat i de Peguera.
Eren fills de Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol i d’Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat.
Jaume (I) de Sentmenat i de Sentmenat (Catalunya, segle XVI – vers 1574) Hereu dels seus pares. Inicià la línia dels marquesos de Sentmenat, heretà els castells de Sentmenat, Fals, Pera, Vallparadís de Terrassa, i fou elevat al grau de noble el 1542. Un fill cabaler seu fou pare d’Aleix de Sentmenat i de Requesens, i el fill gran i hereu fou Joan (II) de Sentmenat i d’Alentorn.
Enric de Sentmenat i de Sentmenat (Catalunya, segle XVI – 1580) Fou l’iniciador de la línia dels marquesos de Castelldosrius. Heretà la baronia de Dosrius i Canyamars i obtingué privilegi de noble el 1577. Fou pare de:
(Barcelona, 1894 – 2 març 1968)
Vuitè marquès de Sentmenat. Nét de Ramon Maria (I) de Sentmenat i Despujol.
Cavaller de Sant Joan, filantrop de la música, fundà l’Associació Òpera de Cambra de Barcelona (1955) per a donar a conèixer òperes inèdites i fou elegit president del Patronat Pro Música de Barcelona.
Conreà també l’escultura.
Eren néts de Pere de Sentmenat i de Copons.
Pere Carles de Sentmenat i de Riquer (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 11 octubre 1846) Heretà el marquesat de Castelldosrius i la baronia de Santa Pau per mort del cinquè marquès i fou diputat a corts (1845). Es casà amb la marquesa de Moja i de Cartellà, però no tingueren fills i el succeí el seu germà.
Carles de Sentmenat i de Riquer (Barcelona, 22 desembre 1794 – 1856) Segon tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona. Fou el besavi de Ramon de Sentmenat i de Mercader.
(Catalunya, vers 1358 – Barcelona ?, vers 1448)
Cavaller i senyor del castell de Santa Fe. Fill segon de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles. Fou camarlenc de la reina Violant de Bar.
Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I (1393), que el recompensaren amb la senyoria de Palagonia (1396) i la castlania de Tavi (1398).
El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu; el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu.
El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals i fou l’avi de Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà i de Maria Anna de Sentmenat i de Pau (Catalunya, segle XV), la qual aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau.
Foren germans seus:
Ramon de Sentmenat i de Peguera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Senyor de Campsentelles. Algú el fa originari de la línia de Campsentelles i Vallparadís.
Pere (VI) de Sentmenat i de Peguera (Catalunya, segle XIV – 1435) Conseller de Martí I i majordom de la reina Maria. Estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat de Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill fou:
Berenguer de Sentmenat i de Gualbes (Catalunya, segle XV), el qual fou pare de:
Eren fills de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar.
Francesc de Sentmenat i de Cartellà (Catalunya, segle XV) Fou conseller de Joan II i vice-almirall de Castella (1466).
Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà (Catalunya, 1464 – segle XV) Traspassà per enllaç la baronia de Dosrius i les senyories de Fals i Canyamars a la línia principal del llinatge.
Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà (Catalunya, 1462 – segle XV) Es casà amb la pubilla de la línia de Dosrius. Només tingueren una filla:
Eren fills de Josep de Sentmenat i d’Oms.
Maria Teresa de Sentmenat i de Copons (Barcelona, 17 juny 1749 – Palma de Mallorca, 9 gener 1812) Dama. Muller de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas. Menà una important tasca benèfica a Cuba protegint i millorant hospitals i ajudant a la construcció d’esglésies.
Pere de Sentmenat i de Copons (Catalunya, 1753 – 1817) Marit de l’hereva Raimunda de Puiggener-Orís i de Boïl, baronessa d’Orís, senyora de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília de Voltregà, Sant Hipòlit i Torelló. Llur néts foren Carles i Pere Carles de Sentmenat i de Riquer.
Ramon de Sentmenat i de Copons (Peníscola, Baix Maestrat, 17 octubre 1754 – l’Havana, Cuba, 18 agost 1840) Brigadier. S’establí a l’Havana, on fou un dels fundadors de la Sociedad Patriótica i inicià la branca de Cuba (Castelldosrius), que fou continuada pels seus fills:
(Catalunya, 1764 – 1845)
Fill de Joan Antoni (I) de Sentmenat i de Boixadors, i de Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner.
Heretà també el patrimoni dels Meca, els Guimerà i els Cardona-Rocabertí (marquesat de Ciutadilla, baronies d’Abella, Vilaür, Sant Mori i Castellar del Vallès).
Fou regidor de Barcelona (1805) i vengué el castell-cartoixa de Vallparadís (1830) als Mauri.
El seu fill fou Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga (Catalunya, segle XIX – 1884) Militar. Fou brigadier, vicepresident de la junta d’agricultura (1848) i senador (1851), elevat a la dignitat de gran d’Espanya el 1880. Fou pare de Ramon Maria (I) de Sentmenat i Despujol.
(Barcelona, 7 novembre 1728 – 23 novembre 1781)
Fill de Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló. Per raó de vincle hereditari, es cognomenà Gassol de Sentmenat.
Contragué matrimoni (1754) amb la pubilla Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner, quarta comtessa de Múnter, senyora de la casa d’Alta-riba a Sant Julià de Vilatorta i de Palau de Plegamans.
Els succeí llur fill Francesc (IV) de Sentmenat i de Clariana-Seva.
