Arxiu d'etiquetes: nobles

Sentmenat i de Copons -germans-

3 Respostes

Eren fills de Josep de Sentmenat i d’Oms.

Maria Teresa de Sentmenat i de Copons  (Barcelona, 17 juny 1749 – Palma de Mallorca, 9 gener 1812)  Dama. Muller de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas. Menà una important tasca benèfica a Cuba protegint i millorant hospitals i ajudant a la construcció d’esglésies.

Pere de Sentmenat i de Copons  (Catalunya, 1753 – 1817)  Marit de l’hereva Raimunda de Puiggener-Orís i de Boïl, baronessa d’Orís, senyora de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília de Voltregà, Sant Hipòlit i Torelló. Llur néts foren Carles i Pere Carles de Sentmenat i de Riquer.

Ramon de Sentmenat i de Copons  (Peníscola, Baix Maestrat, 17 octubre 1754 – l’Havana, Cuba, 18 agost 1840)  Brigadier. S’establí a l’Havana, on fou un dels fundadors de la Sociedad Patriótica i inicià la branca de Cuba (Castelldosrius), que fou continuada pels seus fills:

  • Antoni de Sentmenat i de Zayas  (l’Havana, Cuba, segle XIX – 1864)  Coronel. Fou (1845) el primer president de la Sociedad Filarmónica de Cuba.
  • Francesc de Sentmenat i de Zayas  (l’Havana, Cuba, segle XVIII – Mèxic, 1844)  Militar. Fou general. Condemnat a mort el 1829, però absolt, per formar part de la conspiració de l’Águila Negra; passà a Nova Orleans, on conspirà contra Cuba i Mèxic, i morí afusellat en aquest país, on havia desembarcat per envair-lo.

Sentmenat i de Clariana-Seva, Francesc (IV) de

1 Resposta

(Catalunya, 1764 – 1845)

Fill de Joan Antoni (I) de Sentmenat i de Boixadors, i de Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner.

Heretà també el patrimoni dels Meca, els Guimerà i els Cardona-Rocabertí (marquesat de Ciutadilla, baronies d’Abella, Vilaür, Sant Mori i Castellar del Vallès).

Fou regidor de Barcelona (1805) i vengué el castell-cartoixa de Vallparadís (1830) als Mauri.

El seu fill fou Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga (Catalunya, segle XIX – 1884)  Militar. Fou brigadier, vicepresident de la junta d’agricultura (1848) i senador (1851), elevat a la dignitat de gran d’Espanya el 1880. Fou pare de Ramon Maria (I) de Sentmenat i Despujol.

Sentmenat i de Boixadors, Joan Antoni (I) de

1 Resposta

(Barcelona, 7 novembre 1728 – 23 novembre 1781)

Fill de Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló. Per raó de vincle hereditari, es cognomenà Gassol de Sentmenat.

Contragué matrimoni (1754) amb la pubilla Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner, quarta comtessa de Múnter, senyora de la casa d’Alta-riba a Sant Julià de Vilatorta i de Palau de Plegamans.

Els succeí llur fill Francesc (IV) de Sentmenat i de Clariana-Seva.

Sentmenat i d’Alentorn, Joan (II) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1615)

Fill i hereu de Jaume (I) de Sentmenat i de Sentmenat.

Fundà el convent de Sant Francesc de Terrassa (1609) i es casà (1587) amb la pubilla Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment, que li aportà la meitat de la baronia d’Eramprunyà, les baronies de la Roca del Vallès i Montbui, la quadra de Pallejà i la casa de Torrelles.

Aquest matrimoni disposà que el primogènit heretés el patrimoni Sentmenat i el secundogènit el dels Torrelles amb imposició de cognom i armes i que mentre hi hagués altres fills no fossin mai units ambdós patrimonis.

Llur nét Pere de Torrelles, òlim de Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, en fou un dels hereus i fou germà petit de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa.

Sentmenat i d’Agulló, Menna de

1 Resposta

(Barcelona, 1700 – 24 agost 1746)

Governador d’El Puerto de Santa Maria. Fill de Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla. Fou l’iniciador de la línia dels marquesos de Gironella.

En heretar el patrimoni dels Agulló, es cognomenà d’Agulló-Pinós i fou cinquè marquès de Gironella i senyor de Bellveí, les Sitges, Lloberola i Castellnou, baró de Florejacs i senyor de Riuverd.

Fou el pare de Baltasar de Sentmenat i de Ribera  (Catalunya, segle XVIII – Cuba, segle XVIII)  Militar. Fou coronel i iniciador de la branca cubana, la qual encara perdura a Amèrica.

La línia s’extingí amb la besnéta de Menna, Lluïsa de Sentmenat-Agulló-Pinós i de Gregorio (Catalunya, segle XIX – 1850)  Vuitena marquesa de Gironella. Darrera membre de la línia de Gironella, que aportà l’herència al seu marit, el marquès de Villa-Palma de Encalada i de Saudín i a llurs descendents.

Sentmenat -llinatge-

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIX)

Llinatge. Originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom.

Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat. Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Pere (I) de Sentmenat i:

Arnau de Sentmenat  (Catalunya, segle XII).

Berenguer de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Segons Bernat Boades participà a l’expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria (1147).

Guillem de Sentmenat  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Acompanyà al seu germà Pere (I) a la conquesta de Lleida, el 1149.

Senesterra de Santaeugènia i de Raset -germans-

2 Respostes

Foren fills de Bernat III Senesterra de Santaeugènia i de Caramany.

Bernat IV Senesterra de Santaeugènia i de Raset  (Catalunya, segle XIV – 1434)  Fou senyor de Monells, Ullastret i Sant Iscle. La seva mare, Gueraua de Raset, vengué el castell de Siurana a Lluís de Pontons (1419). Casat amb Francesca de Cruïlles i de Blanes. Morí assassinat; de la seva mort fou acusat Pere de Vilagut. El seu fill i successor fou Bernat V Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles.

Ponç Senesterra de Santaeugènia i de Raset  (Catalunya, segle XIV – 1383/90)  Coper de la reina Sibil·la. Anà a Sardenya amb l’estol reial (1382-83). La reina li preparà el matrimoni amb Violant Carròs, comtessa de Quirra, però no hi ha certesa de la seva realització.

Senesterra -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.

Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra (en realitat un fadristern dels Calders), mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda.

Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi.

El primer membre documentat fou Bernat I Senesterra de Santaeugènia (Catalunya, segle XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Cavaller. Comprà el castell de Palau-sator (vers el 1302) i morí a la campanya d’Almeria, en la qual participà també el seu fill natural, Guillem I Senesterra de Santaeugènia, que el succeí. També foren fills seus Bernat II i Ramon I Senesterra de Santaeugènia.

Sarrovira, Jofre de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XIV)

Noble de la Grècia catalana. Era capità del castell de Salona.

Fou un dels elements més notables del partit que donà a Pere III el Cerimoniós la sobirania directa sobre els ducats d’Atenes i Neopàtria (1380).

El rei el nomenà (1381) entre els primers cavallers del nou orde de Sant Jordi, amb residència al castell grec de la Livàdia.

Sarriera i de Margarit -germans-

2 Respostes

Els germans Antic i Miquel foren fills de Joan Sarriera.

Antic Sarriera i de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Intervingué molt directament el 1520 i el 1521 en contra de la revolta anti-municipal popular coetània de les Germanies.

Miquel Sarriera i de Margarit  (Catalunya, segle XV – 1512)  Fou un important cap de bandositats. Morí després d’haver assassinat a Barcelona el baró de Llagostera, Francesc de Cruïlles, i el sogre d’aquest, Baldiri Agullana.