(Catalunya, segle XIII – vers 1271)
Noble. Prengué part a les campanyes valencianes de Jaume I. Rebé terres en recompensa.
Fou acompanyant sovinter de l’infant Pere, el futur Pere el Gran. Establert a Confrides, rebé d’altres mercès reials.
Fou el pare de Bernat i de Vidal de Sarrià.
(Catalunya, segle XIII – 1321)
Fill de Bernat V de Saportella i d’Elisenda de Lluça. Succeí al seu pare en les baronies de la Portella i de Lluçà.
El 1299 féu les paus amb el bisbe de Vic i rebé del rei la baronia de Gironella el 1307. Assistí a les Corts de Lleida (1301) i com a noble a les de Montblanc (1307), a les de Barcelona (1311), a les de Lleida (1315), a les de Tortosa (1318) i a les de Girona (1321).
Amb Sibil·la de Pinós fou pare de Bernat VI de Saportella i de Pinós (Catalunya, segle XIII – 1336) Assistí com a noble a les Corts de Barcelona del 1323.
Fou succeït per la seva germana (si no filla) Marquesa de Saportella (Catalunya, segle XIV – abans 1348) Fou la muller de Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i l’herència passà a llurs descendents.
(Catalunya, segle XIII – vers 1281)
Fill de Ramon I de Saportella i de Sibil·la. El 1251 assistí a les Corts de Barcelona i el 1256 ja era casat amb la pubilla d’un altre llinatge de magnats, Elisenda de Lluçà, senyora de la baronia de Lluçà.
Segurament per influències càtares i perquè no cedí davant les pretensions del bisbe de Vic, que volia que li retés homenatge pel castell de Lluçà, fou excomunicat per aquest el 1265.
El 1279 fou assetjat al dit castell, que hagué de retre, i fet presoner. Fou també en aquest període que el castell de la Portella fou incendiat.
El succeí en la baronia de la Portella i en la de Lluçà el seu fill Bernat Guillem I de Saportella i de Lluçà.
Pere I de Saportella (Catalunya, segle XI – després 1094) Vicari de la Portella. Fill de Bernat II i de Migdònia. Ja apareix amb aquest cognom el 1085. El 1082 testà abans d’anar a Terra Santa. Possiblement fou casat amb Ermessenda, que apareix com a vicària de la Portella l’any 1117, segurament ja vídua. Segurament foren pares de:
Guillem I de Saportella (Catalunya, segle XI – després 1127) Vicari de la Portella. Fou pare de.
Bernat III de Saportella (Catalunya, segle XII – vers 1207) Fou magnat del rei Alfons I (de qui fou testimoni testamentari) i de Pere I. Assistí a les Corts de Barcelona el 1198 i a les de Cervera el 1202. Es casà amb Beatriu, i foren pares de:
Bernat IV de Saportella (Catalunya, segle XII – després 1236) Magnat. Assistí a les Corts de Vilafranca del Penedès (1218). El 1231 fundà, amb la seva muller Blanca, el monestir de Santa Maria de Valldaura. Foren pares de:
Ramon I de Saportella (Catalunya, segle XIII – 1254) Casat amb Sibil·la, foren pares de Bernat V de Saportella.
(Catalunya, segle XV)
Senyor de la torre de la Portella i de Tordera (Segarra). Diputat militar des del 1461, en iniciar-se la guerra contra Joan II formà part del Consell del Principat.
La seva actitud fou tanmateix sempre reservada, fins al punt que el 1463 fugí de Barcelona, per mar, amb la seva família i alguns seguidors, i es refugià a Tarragona.
Ací, sota la protecció de l’arquebisbe Urrea, constituí, ell sol, una diputació del General reialista i dirigí, en col·laboració amb diversos consellers de Joan II, la guerra contra el Consell del Principat; el 1465 fou nomenat batlle general de Catalunya. Els seus béns foren embargats.
Fou el pare de Bernat de Saportella (Tarragona, segle XV) Cavaller. El 1462 es mantingué fidel al rei Joan II, tot i que el seu pare era diputat militar de la generalitat. Fou un dels defensors de la Força de Girona, en començar la guerra. El 1468 fou deixat com a capità a Cervera per l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.
(Catalunya, segle X – segle XIII)
Llinatge vicarial i de magnats, que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al segle XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.
El genearca conegut fins al moment és Bernat I. La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I, vicari del castell de la Portella (on morí l’any 1059) pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella. Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal.
Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II (mort després del 1085), que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de Saportella.
No sembla que tinguin cap relació amb aquest llinatge els homònims Saportella, que des del segle XV són senyors de la torre de Saportella i de Tordera de Cervera, a la Segarra, i que al segle XVI adquiriren per enllaç matrimonial la senyoria del castell de la Curullada, també a la Segarra, i el 1599, essent cavallers, obtingueren privilegi de nobles del Principat. L’herència d’aquest altre llinatge passà al segle XVII als Vilallonga, senyors d’Estaràs.
(Catalunya, segle XII – 1189)
Senyor d’Olèrdola. Nét de Bernat de Santmartí.
Es casà primer (1136) amb Beatriu de Montcada, divorciada del seu parent el gran senescal Guillem Ramon de Montcada, i després amb Alamanda de Castellvell, senyora de Falset i Siurana.
El llinatge s’extingí amb llur néta Alamanda de Santmartí (Catalunya, segle XII) Dita també de Subirats, Fou muller de Guillem d’Entença, llinatge al qual passà la resta dels béns familiars dels Santmartí.
(Catalunya, segle XI – vers 1100)
Membre de la família vescomtal de Barcelona. Fill petit de Mir Geribert i de la segona muller d’aquest, Guisla de Besora.
Fou un noble poderós en la cort comtal de Ramon Berenguer I de Barcelona, ja que en les seves mans reuní els patrimonis de Mir Geribert, dels Besora i dels Santmartí, procedent aquest últim de la primera muller de Mir Geribert, Dispòsia.
Arnau fou partidari de la causa de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes. El seu fill Jordà el succeí.
(Catalunya, segle X – segle XII)
Llinatge feudal que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca.
El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí (Catalunya, segle X – abans 994) Magnat del comte Ramon Borrell I de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans.
Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem (I) de Santmartí (Catalunya, segle X – Còrdova, Andalusia, 1010) Noble. Continuà el poblament de les fronteres del Penedès. Morí en l’expedició comtal a Còrdova.
La seva filla i hereva fou Dispòsia de Santmartí (Catalunya, segle X – abans 1032) Fou la primera muller del magnat Mir Geribert, senyor d’Olèrdola.
Féu hereu el seu fill Guillem (II) de Santmartí (Catalunya, segle XI) Senyor d’Olèrdola. La seva mare li deixà en morir vastos territoris. Morí molt jove i aquests béns foren per al seu pare, que els havia de transmetre a fills haguts d’un altre matrimoni contret amb Guisla de Besora.
Eren fills de Pere Joan de Santcliment i de Santcliment.
Mateu de Santcliment i Pujades (Catalunya, segle XVI) Obtingué el privilegi de cavaller el 1544 i deixà descendents.
Frederic de Santcliment i Pujades (Catalunya, segle XVI – 1609) Noble. Darrer membre del llinatge. Mort sense successió.
Dades dels Països Catalans 