Arxiu d'etiquetes: nobles

Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms -germans-

1 Resposta

Eren fills de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

Fèlix de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms  (Palma de Mallorca, 30 desembre 1684 – Gap, Delfinat, França, 1744)  Segon marquès de Castelldosrius. Guanyà el plet contra els marquesos de Moja el 1730. Fou -nomenat pel pare- tinent de capità general del Perú i general governador del presidi d’El Callao (1707-08). Morí essent mariscal de camp de l’exèrcit de l’infant Felip durant la campanya de Savoia. El succeí el seu germà.

Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms  (Palma de Mallorca, 25 desembre 1688 – Barcelona, 12 desembre 1754)  Militar. Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. Succeí el seu germà Fèlix. Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders (1707-10). Tornà a la península el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737. En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill il·lustre de Mallorca. Fou el pare de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà i d’Antoni de Sentmenat i de Cartellà.

Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, Manuel de

2 Respostes

(Barcelona, 27 desembre 1730 – Palma de Mallorca, 14 maig 1796)

Militar. Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l’orde de Sant Jaume (1786). Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms.

Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca (1793-96).

El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i de Torremayor, i foren els pares de:

Sentmenat i d’Oms -germans-

1 Resposta

Eren fills de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

Antoni de Sentmenat i d’Oms  (Catalunya, segle XVII – 1710)  Noble. Fou l’hereu del seu pare, i germà de Fèlix i de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms. Morí cinc mesos després que el seu pare de resultes de les ferides rebudes a la batalla de Saragossa contra els austriacistes.

Josep de Sentmenat i d’Oms  (Lisboa, Portugal, 25 gener 1695 – Barcelona, 23 març 1776)  Militar. Sisè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau, títols que recollí de Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, el qual morí sense fills. Fou tinent general, estigué destinat a Sardenya (1715) i a Sicília (1717), assistí al setge de Gibraltar (1727) i a la guerra de Nàpols (1733) i fou governador de Peníscola (1748-54), Lleida (1756-60) i Cadis (1761) i conseller del suprem de guerra. Fou pare de Maria Teresa, Ramon i Pere de Sentmenat i de Copons.

Sentmenat i Despujol, Ramon Maria (I) de

2 Respostes

(Barcelona, 1829 – 23 febrer 1892)

Fill de Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga. Més conegut com a marquès de Ciutadilla (títol que portà com a primogènit).

Fou dues vegades president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i una de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1877-92).

Diputat per Vic (1867), alcalde de Barcelona (1875-76) i senador de Barcelona (1879).

El seu nét fou Joaquim de Sentmenat i de Sarriera.

Sentmenat i de Torrelles -germans-

1 Resposta

Foren fills de Pere (V) de Sentmenat i de Ribes.

Francesc (I) de Sentmenat i de Torrelles  (Catalunya, segle XIV – 1359)  Senyor de Campsentelles. Heretà del seu pare la castellania de Sentmenat.

Berenguer de Sentmenat i de Torrelles  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller i conseller del rei Alfons III. Rebé d’aquest rei, en 1328, les senyories de Vilamajor i de Cardedeu, on havia de formar-se una nova branca del llinatge. Fou el pare de Pere (VI), de Ramon i de Galceran de Sentmenat i de Peguera.

Sentmenat i de Sentmenat -germans-

1 Resposta

Eren fills de Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol i d’Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat.

Jaume (I) de Sentmenat i de Sentmenat  (Catalunya, segle XVI – vers 1574)  Hereu dels seus pares. Inicià la línia dels marquesos de Sentmenat, heretà els castells de Sentmenat, Fals, Pera, Vallparadís de Terrassa, i fou elevat al grau de noble el 1542. Un fill cabaler seu fou pare d’Aleix de Sentmenat i de Requesens, i el fill gran i hereu fou Joan (II) de Sentmenat i d’Alentorn.

Enric de Sentmenat i de Sentmenat  (Catalunya, segle XVI – 1580)  Fou l’iniciador de la línia dels marquesos de Castelldosrius. Heretà la baronia de Dosrius i Canyamars i obtingué privilegi de noble el 1577. Fou pare de:

  • Galceran de Sentmenat i d’Oms (Catalunya, segle XVI – 1603)  El 1585 heretà del seu oncle matern Antoni d’Oms de Santapau la capitania i alcaidia hereditària dels castells reials de Cotlliure i Sant Elm. Tingué quatre fills cognomenats de Sentmenat i de Lanuza.

Sentmenat i de Sarriera, Joaquim de

1 Resposta

(Barcelona, 1894 – 2 març 1968)

Vuitè marquès de Sentmenat. Nét de Ramon Maria (I) de Sentmenat i Despujol.

Cavaller de Sant Joan, filantrop de la música, fundà l’Associació Òpera de Cambra de Barcelona (1955) per a donar a conèixer òperes inèdites i fou elegit president del Patronat Pro Música de Barcelona.

Conreà també l’escultura.

Sentmenat i de Riquer -germans-

1 Resposta

Eren néts de Pere de Sentmenat i de Copons.

Pere Carles de Sentmenat i de Riquer  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 11 octubre 1846)  Heretà el marquesat de Castelldosrius i la baronia de Santa Pau per mort del cinquè marquès i fou diputat a corts (1845). Es casà amb la marquesa de Moja i de Cartellà, però no tingueren fills i el succeí el seu germà.

Carles de Sentmenat i de Riquer  (Barcelona, 22 desembre 1794 – 1856)  Segon tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona. Fou el besavi de Ramon de Sentmenat i de Mercader.

Sentmenat i de Peguera, Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, vers 1358 – Barcelona ?, vers 1448)

Cavaller i senyor del castell de Santa Fe. Fill segon de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles. Fou camarlenc de la reina Violant de Bar.

Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I (1393), que el recompensaren amb la senyoria de Palagonia (1396) i la castlania de Tavi (1398).

El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu; el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu.

El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals i fou l’avi de Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà i de Maria Anna de Sentmenat i de Pau  (Catalunya, segle XV), la qual aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau.

Foren germans seus:

Ramon de Sentmenat i de Peguera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Senyor de Campsentelles. Algú el fa originari de la línia de Campsentelles i Vallparadís.

Pere (VI) de Sentmenat i de Peguera  (Catalunya, segle XIV – 1435)  Conseller de Martí I i majordom de la reina Maria. Estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat de Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill fou:

Berenguer de Sentmenat i de Gualbes (Catalunya, segle XV), el qual fou pare de:

  • Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fou el pare de Francesc i Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà.
  • Ramon de Sentmenat i de Xetmar  (Catalunya, segle XV)  Caigué presoner dels genovesos a la batalla de Ponça (1435). Fou l’iniciador de la línia del Rosselló, extingida al segle XVII.

Sentmenat i de Cartellà -germans-

2 Respostes

Eren fills de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar.

Francesc de Sentmenat i de Cartellà  (Catalunya, segle XV)  Fou conseller de Joan II i vice-almirall de Castella (1466).

Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà  (Catalunya, 1464 – segle XV)  Traspassà per enllaç la baronia de Dosrius i les senyories de Fals i Canyamars a la línia principal del llinatge.

Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà  (Catalunya, 1462 – segle XV)  Es casà amb la pubilla de la línia de Dosrius. Només tingueren una filla:

  • Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat (Catalunya, segle XV)  Aportà l’herència de la línia principal a l’hereu de la de Vallparadís de Terrassa, Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol. Tingué dos fills: Jaume (I) i Enric de Sentmenat i de Sentmenat.