Arxiu d'etiquetes: nobles

Torroella, Ponç Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Nebot de l’homònim. Era fill del famós Bernat de Santaeugènia, senyor de Torroella de Montgrí. Destinat a heretar aquesta possessió, n’adoptà el nom com a cognom, suprimint la variant que usava el pare. Secundà diverses activitats d’aquell.

En 1265-67 tingué un plet accidentat amb el comte Ponç IV d’Empúries, que li reclamava drets sobre el castell de Rocamaura i altres fortaleses pròpies. El rei Jaume arbitrà la qüestió. Morí no gaire després, abans de la data de traspàs del pare (1269).

Torroella, Ponç Guillem de

3 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, segle XII – 1226)

Noble. Fill de Pere de Torroella i germà de Guillem de Montgrí, de Bernat de Santaeugènia i de Ramon de Torroella. El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I.

Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà. El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte Nunyó Sanç I de Rosselló, que era ajudat per Jaume I. Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir.

El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia.

Torroella, Pere de -noble, s. XII/XIII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Senyor de Torroella de Montgrí. Serví Alfons I el Cast. Fou un dels signants de la convalidació del seu testament, arran de la mort del monarca a Perpinyà (1194).

El 1202 signà un conveni d’amistat amb el rei Pere I el Catòlic. Morí abans del 1208. Fou succeït pel fill gran Ponç Guillem de Torroella.

Altres fills seus foren els famosos Bernat de Santaeugènia i Guillem de Montgrí, i potser també Ramon de Torroella.

Torrelles i Marquet -germans-

3 Respostes

Eren fills d’Arnau (II) de Torrelles i de Constança Marquet.

Arnau de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – Mallorca, abans 1374)  Iniciador de la línia dels barons de la Roca. Donzell i senyor de la força de Torrelles. Residí a Mallorca i es casà amb Sibil·la Marc i de Llacera, germana de Pericó, la qual, ja vídua, sostingué diverses qüestions familiars per la successió d’aquest, que compartí amb el seu parent Galceran de Rosanes i de Llacera. Foren pares d’Antoni i de Joan de Torrelles i Marc.

Blanca de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou muller de Bernat de Fenollar, senyor de Tivissa i Sitges.

Guillem de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Canonge de Girona i Barcelona, fou enviat al papa per raó del tribut de Sardenya (1349-50). Fou bisbe d’Osca (1357-61), de Barcelona (1361-69) i de Tortosa (1369-79).

Humbert de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou senyor de Banyalbufar, i heretà del seu cunyat Tivissa i Sitges, així com el cognom (1326), i esdevingué Humbert de Fenollar.

Ramon (I) de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – després 1408)  Era senyor de Rubí i fou l’iniciador de la línia del senyors de Rubí. Es casà amb Elionor de Rosanes i de Llacera. El seu fill i hereu fou Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes.

Torrelles i Marc, Antoni de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1419)

Veguer de Puigcerdà, Cerdanya, Baridà, Urgellet, de la baronia d’Orcau (1399) i de Barcelona-Vallès (1405). Fill i hereu d’Arnau de Torrelles i Marquet i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà de Joan.

Assistí a la coronació de Martí I (1399), fou majordom reial, enviat a Igualada per tal de castigar criminals i encarregat dels afers de Frederic d’Aragó, comte de Luna (1410).

Casat amb Graïda de Blanes, senyora de la casa aloera de Palau i de Campins, foren pares, entre altres fills, de Ramon i de Pere de Torrelles i de Blanes.

Fou germà seu Joan de Torrelles i Marc  (Catalunya, segle XIV – després 1394)  Senyor de Rosanes. Deixà descendents.

Torrelles i López de Gurrea, Martí de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – després 1451)

(dit també Martí López de Gurrea)  Fill de Pere de Torrelles i de Blanes, i germà de Joan de Torrelles i López de Gurrea i de Carles de Torrelles i de Gurrea.

Heretà els béns d’Aragó i de Catalunya. Casat amb Aldonça de Gurrea.

Fou succeït per llur fill:

Joan de Torrelles i de Gurrea (Aragó, segle XV – després 1498)  (o Juan López de Torrelles) Senyor de Berbegal. Participa en les lluites contra França i obtingué el privilegi de noble (1488). Morí sense fills, i fou succeït pel seu germà:

Martí Joan de Torrelles i de Gurrea  (Aragó, segle XV)  Senyor de Berbegal. Litigà amb el seu altre germà:

Pere de Torrelles i de Gurrea  (Aragó, segle XV)  Amb el seu germà arribaren a una concòrdia. Es casà amb Francesca de Perellós-Fenollet, vescomtessa de Rueda i Perellós. Fou succeït per llurs fills Francesc i Joan de Torrelles i de Perellós.

Torrelles i López de Gurrea, Joan de

5 Respostes

(Aragó, segle XV – 1483/87)

Noble. Senyor de Castellet. Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb (1406), i tingué altres béns a Aragó.

Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia. Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella (1423). El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte. Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona (1457).

No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l’Estola i la Guerra a tres fills seus (1462). Ferran I assetjà Ischia. Carles de Torrelles, germà de Joan, volgué trencar el bloqueig i fou pres, juntament amb el seu nebot Tomàs, per Galceran de Requesens (1465). Joan capitulà i tornà a Catalunya amb els seus familiars alliberats.

Seguint la causa de la generalitat, fou camarlenc del duc de Calàbria i lloctinent del governador de Catalunya (1468-70). Acabada la guerra, se sotmeté a Joan II i pogué recuperar les possessions aragoneses.

De la muller Antonia d’Alagno, germana de Lucrezia i tia de Ferran I de Nàpols, tingué diversos fills: l’esmentat Tomàs, que amb les seves galeres lluità contra les sarraïnes a Cartagena i tingué un incident amb les castellanes de Múrcia (1474), Francesc, també capità de mar, que fou hereu del seu oncle Carles (1483), lluità al regne de Granada i tingué dissensions amb el capità general Bernat de Vilamarí, i Miquel, Joan Carles i Lluís. Però restà solament descendència per línia femenina.

Torrelles i Fiveller de Palau, Ramon Martí Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – 1595)

Militar. Fill i hereu de Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar.

Fou mestre de camp de Catalunya i Rosselló (1574), serví el rei a Itàlia i fou lloctinent de capità general al districte d’Empúries; alcaid i capità de Roses, així com de Bellver, obtingué privilegi de noble (1576) i sembla que heretà la baronia de la Roca per mort del seu parent Pere Antoni de Torrelles.

Li sobrevisqué una filla, que l’heretà, Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment (Catalunya, segle XVI – 1604)  Aportà els béns de la seva casa als Sentmenat pel seu matrimoni (1587) amb Joan de Sentmenat, senyor del castell de Sentmenat. Alguns de llurs descendents -els hereus del patrimoni Torrelles- es cognomenaren Torrelles.

Torrelles i de Sentmenat, Martí Joan de

2 Respostes

(Catalunya, s XV – 1497)

Primer baró de la Roca (1467). Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar.

Fou capità general de l’armada de mar (1467) i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà, Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona (1490). El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos. Fou el pare de Martí Joan i de Pere Antoni de Torrelles i de Bell-lloc.

Foren germans seus:

Pere de Torrelles i de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Era senyor de Pallejà. Casat i sense fills d’Elionor de Relat. Fou capità del sometent per Enric de Castella com a sobirà dels catalans.

Ramon de Torrelles i de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Cavaller de Sant Joan. Tingué béns a Rosanes i a Martorell.

Torrelles i de Rosanes, Guillem (I) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Grècia, 1385/1400)

Fill i successor de Ramon (I) de Torrelles i Marquet, i d’Elionor de Rosanes i de Llacera. Fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant.

Anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Fou el pare de:

Ramon (II) de Torrelles (Catalunya, segle XIV – després 1419)  Heretà del seu pare la senyoria de Rubí. Es casà amb Joana de Rosanes. Fou cambrer reial. Sembla que fou pare de:

Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes (Catalunya, segle XV – després 1457)  Usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca del Vallès. Probablement fou el mateix que Joan de Torrelles.