Arxiu d'etiquetes: nobles

Torrelles i Fiveller de Palau, Ramon Martí Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – 1595)

Militar. Fill i hereu de Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar.

Fou mestre de camp de Catalunya i Rosselló (1574), serví el rei a Itàlia i fou lloctinent de capità general al districte d’Empúries; alcaid i capità de Roses, així com de Bellver, obtingué privilegi de noble (1576) i sembla que heretà la baronia de la Roca per mort del seu parent Pere Antoni de Torrelles.

Li sobrevisqué una filla, que l’heretà, Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment (Catalunya, segle XVI – 1604)  Aportà els béns de la seva casa als Sentmenat pel seu matrimoni (1587) amb Joan de Sentmenat, senyor del castell de Sentmenat. Alguns de llurs descendents -els hereus del patrimoni Torrelles- es cognomenaren Torrelles.

Torrelles i de Sentmenat, Martí Joan de

2 Respostes

(Catalunya, s XV – 1497)

Primer baró de la Roca (1467). Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar.

Fou capità general de l’armada de mar (1467) i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà, Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona (1490). El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos. Fou el pare de Martí Joan i de Pere Antoni de Torrelles i de Bell-lloc.

Foren germans seus:

Pere de Torrelles i de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Era senyor de Pallejà. Casat i sense fills d’Elionor de Relat. Fou capità del sometent per Enric de Castella com a sobirà dels catalans.

Ramon de Torrelles i de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Cavaller de Sant Joan. Tingué béns a Rosanes i a Martorell.

Torrelles i de Rosanes, Guillem (I) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Grècia, 1385/1400)

Fill i successor de Ramon (I) de Torrelles i Marquet, i d’Elionor de Rosanes i de Llacera. Fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant.

Anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Fou el pare de:

Ramon (II) de Torrelles (Catalunya, segle XIV – després 1419)  Heretà del seu pare la senyoria de Rubí. Es casà amb Joana de Rosanes. Fou cambrer reial. Sembla que fou pare de:

Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes (Catalunya, segle XV – després 1457)  Usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca del Vallès. Probablement fou el mateix que Joan de Torrelles.

Torrelles i de Fenollar, Martí Benet de

2 Respostes

(Catalunya, s XV – 1463)  Fill i successor de Ramon de Torrelles i de Blanes. Era senyor de la Roca del Vallès i de la quadra de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona, cambrer del rei Alfons.

Participà en la lluita contra Castella a la frontera d’Aragó i en l’alliberament de l’infant Enric, més tard combaté a Gerba i a Itàlia i finalment a Navarra. Obtingué els llocs de Malón i Cunchillos (Aragó), cases a Tarassona i altres béns de rebels (1430).

Tingué la castlania de Bellver de Cerdanya, que havia estat d’Antoni de Torrelles, i sostingué litigis sobre Caldes de Montbui, que havia heretat de la seva mare (1445). Partidari de la generalitat, com tota la família, li fou ocupat el castell de la Roca pels reialistes (1462).

Amb Violant Maria de Sentmenat fou pare de Martí Joan, de Pere i de Ramon de Torrelles i de Sentmenat.

Torrelles i de Bell-lloc, Pere Antoni de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – després 1517)

Senyor de Pallejà. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Martí Joan.

Fou l’iniciador de la branca dels senyors de Pallejà. Castlà de Bellver de Cerdanya i sots-veguer del Baridà. El seu fill fou:

Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar (Catalunya, segle XVI – 1567)  Castlà de Bellver de Cerdanya. Fou pare de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau.

Torrelles i de Bell-lloc, Martí Joan de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1519)

Segon baró de la Roca. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Pere Antoni. Fou succeït pel seu fill:

Jeroni Restitut de Torrelles i Hospital (Catalunya, segle XVI – 1550)  Tercer baró de la Roca. Disputà a la ciutat de Barcelona, sense èxit, la baronia de Montbui. Fill seu i successor fou:

Àngel Ramon de Torrelles i de Llordat (Catalunya, segle XVI – 1564)  Quart baró de la Roca. Fou succeït pel seu fill:

Pere Antoni de Torrelles i de Torrelles (Catalunya, segle XVI – després 1579)  Cinquè baró de la Roca i senyor de Naval (Aragó). No tingué descendència ni exercí domini efectiu sobre la baronia, car la jurisdicció civil li havia estat presa pels creditors i venuda als habitants de la localitat (1568).

Torrelles, Tomàs

Deixa un comentari

(Aragó, segle XV – Catalunya, segle XV)

Fill de Joan de Torrelles i López de Gurrea, el comte d’Ischia.

El 1465 caigué presoner de Galceran de Requesens, almirall del rei Ferran de Nàpols. Restà lliure en virtut d’una de les clàusules de la capitulació de l’illa d’Ischia. Poc després, amb el pare, s’establí a Catalunya.

Col·laborà amb el bàndol de la Generalitat contra Joan II. Prestà homenatge de submissió a aquest el 1472. El 1474, amb dues galeres seves, perseguí tres galiotes sarraïnes i les obligà a encallar prop de Cartagena.

Els cent cinquanta fugitius, foren en gran part capturats per l’adelantado de Múrcia, que no volgué donar res a Torrelles. Aquest, irritat, capturà diverses naus murcianes i les dugué a Alacant. La ràpida intervenció de Joan de Cardona, que afavorí indemnitzacions als de Múrcia, evità de ben just una ocasió de guerra.

Torrelles, Joan de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Senyor de Sant Boi. Successor de Martí Benet i fill d’un Ramon.

Continua el conflicte d’aquest amb el Consell de Cent de Barcelona per la seva possessió de Sant Boi. Adoptà en la qüestió una actitud molt violenta, secundat per alguns altres petits aristòcrates del Baix Llobregat.

La seva hostilitat el dugué a fer una entrada de força a la capital, amb molta gent armada, lliurant-se a intimidacions i agressions diverses, adreçades en especial contra l’antic conseller Pere Destorrent (1444).

El 1449 armà una nau corsària que actuà contra el comerç de Barcelona. La ciutat féu perseguir la nau, que seria vençuda i presa prop d’Alacant. El Consell barceloní oferí 500 florins per la captura de Torrelles. Aquest, retornat a la legalitat, cooperà en 1457 a la defensa del Pla de Llobregat contra les depredacions d’un estol genovès.

És molt possible que aquest personatge sigui el mateix que anys a venir seria conegut per Martí Joan.

Torrelles -llinatge-

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)

Nom de diversos llinatges de la corona catalano-aragonesa; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics.

Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII)  Noble que vivia el 1131. Relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill fou:

Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1177)  Es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït:

Arnau de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1210)  Noble. Fou pare de

Sibil·la de Torrelles (Catalunya, segle XII – segle XIII)  A part de ser filla d’Arnau de Torrelles, no hi ha altres notícies.

Timor, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Potser fill de Guillem (III) de Timor. Tenia les Piles en feu reial. Després passà a un:

Ramon de Timor (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Senyor de les Piles (1330), que rebé de Bernat de Timor i que després passà a:

Berenguer de Timor (Catalunya, segle XIV – 1365)  Senyor de les Piles, feu que rebé de Ramon de Timor.