(Catalunya, segle IX – 916)
Vescomte d’Osona. Actuà al comtat d’Urgell a les ordres de Guifré I de Barcelona, i fou marmessor de Guifré II Borrell a la mort d’aquest (911).
Sembla que fou el primer vescomte d’Osona.
(Catalunya, segle XVII – 1681)
Fill del comte de Peralada. La seva mare havia hagut de cedir la baronia d’Orcau (1678) per raó d’un plet iniciat per Joan d’Erill i de Merlès.
Morí sense descendència masculina i la baronia passà a Antoni d’Erill.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Baró de l’Albi i Cervià. Fill d’Acard d’Erill i de Queralt i de Joana d’Areny. Es casà (1607) amb la seva cosina germana, i cap de la línia, Maria Rafaela d’Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer (Catalunya, segle XVI – segle XVII).
Foren els pares de Jaume d’Erill-Desplà i d’Erill-Cardona Anglesola i de:
Francesca d’Erill i d’Erill (Catalunya, segle XVII) Baronessa de l’Albi i Cervià. Amb la seva mort s’estinguí la línia dels barons de l’Albí i aportà l’herència als Cartellà.
(Catalunya, segle XVII)
Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. En fou representant, el 1634, arran de les disputes del municipi amb el capítol de la seu.
L’any següent era delegat per a la benvinguda del cardenal Borja. El 1636 fou sergent major de la Coronela de la capital. Actuà en la prevenció d’atacs francesos.
(Sardenya, Itàlia, segle XV – Càller, Itàlia, després 1484)
Senyor d’Erill. Germà consanguini i hereu de la baronia d’Anglesola de Francesc (III) Carròs d’Erill. Reclamà la baronia d’Erill (1481), adjudicada primer a la seva cosina germana Joana d’Erill i de Montcada, la vall de Boí (aquesta li fou restituïda el 1484), la d’Anglesola, i d’ésser cap del llinatge (1477).
Morí després d’una agitada vida de discòrdies amb el jutge d’Arborea i els oficials reials de Sardenya. En 1470 fou un dels personatges que caigueren presoners del rebel Lleonard d’Alagó. Recuperà la llibertat arran d’una concòrdia aconseguida pels representants del rei Joan II el Sense Fe.
Fou fill seu Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig (Ribagorça, segle XV – s XVI) Baró d’Orcau. Com a hereu d’Arnau d’Orcau, aconseguí (1505) que li fos adjudicada la baronia d’Orcau i la restitució (contra els Bellera) d’alguns llocs de la baronia (1523). Fou el pare de Joan d’Erill i de Requesens.
(Ribagorça, segle XVI)
Fill de Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig. Obtingué per un primer matrimoni les baronies de Rubinat, Sant Antolí i Montlleó i les senyories de Pomar, Pallerols, Ondara, etc, que heretà la seva filla Joana d’Erill i d’Aimeric (Catalunya, segle XVI), i per un segon matrimoni la baronia de Gelida, que passà en indivís a les seves filles Anna i Maria d’Erill i Bertran (Catalunya, segle XVI).
El seu hereu fou el seu altre fill Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.
Eren fills de Pere d’Erill i de Cardona-Anglesola.
Acard d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI) Prengué el cognom Desplà i es casà amb Joana d’Areny, baronessa de Castellnou de Montsec, senyora d’Altet, Lluçà i Estorm. Foren pares d’Acard d’Erill-Desplà i d’Areny.
Galceran d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI – 1593) Fou executat sota l’acusació d’intervenir en la mort de la seva cunyada Maria Anna Ferrer i dels pares i germans d’ella.
Hug d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI – 1585) Morí deixant dos fills menors.
(Ribagorça, segle XIV)
Conseller reial i camarlenc de la reina Elionor de Sicília. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur i germà del bisbe Berenguer.
Comprà (1373) al seu sogre Berenguer IV d’Anglesola el castell de Calassanç, el de Talteüll (1377), a Pere Galceran de Pinós, i del seu cunyat Gombau d’Anglesola li pervingué la senyoria de Selgua.
Foren fills seus Arnau i Bernat Roger (III) d’Erill i d’Anglesola.
Eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.
Francesc (II) d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.
Guillem Ramon d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) Fou reialista durant la guerra civil.
Joana d’Erill i de Montcada (Catalunya, segle XV) A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.
(Catalunya, segle XVII)
Baró d’Anglesola. Inicià un plet el 1678 per la baronia d’Orcau, i perdé, també en un altre plet, el 1633, la meitat de la baronia d’Anglesola, que hagué de lliurar al comte de Peralada, pare d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.
