(Catalunya, segle XVI – canal de la Mànega, Anglaterra, 1589)
Noble.
Fou un dels pocs catalans que embarcaren a l’anomenada Armada Invencible, tramesa per Felip II contra Anglaterra, i que havia de tenir una fi desastrosa (1589) i en la qual morí.
Arxiu d'etiquetes: nobles
Montcada i de Comenge, Guillem Ramon de
(Catalunya, segle XV)
Fill segon de Joan Floriamont de Montcada i i de Marquesa de Comenge.
El seu oncle Guillem Ramon (III de la branca d’Aitona) vengué, a ell i al seu germà Pere Ramon, les senyories valencianes d’Elx i de Castellnou de Xiva.
Assistí a les Corts, amb el seu germà, en 1439, 1443 i 1456.
Montcada, Guillem Ramon (I) de -baró Aitona-
(Catalunya, segle XII – 1228)
Senyor de la baronia d’Aitona. Fill petit de Ramon (I) de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia (1188-1228).
Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca; s’hi casà el 1222.
El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne.
Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels quatre Montcada (1224) que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte Guerau (IV) de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell.
Montcada, Guillem Ramon I de
(Catalunya, segle XI – 1068)
Tercer membre del casal entre els documentats històricament. Era fill d’un Ramon (mort 1052).
A la seva mort fou succeït pel seu fill Guillem Ramon II. També era fill seu Asbert Ramon, i potser ho fou igualment el Berenguer de Montcada, que seria ardiaca de Barcelona.
Montcada, Guillem (II) de
(Catalunya, segle XIII – 1328/29)
Senyor de la baronia de Fraga. Fill de Ramon (III) de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després (poc abans del 1303) amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva.
Fou senescal de Catalunya (1300) a la mort del seu parent Pere (II) de Montcada. El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca.
El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer. El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel fet d’ésser considerada Fraga ciutat catalana.
A part les lluites patrimonials amb els Entença a Móra d’Ebre, intervingué en les dels bàndols dels grans senyors catalans al costat dels comtes Ermengol X d’Urgell (de qui fou marmessor, el 1327) i Ponç VI d’Empúries.
Acompanyà Jaume II a la croada contra Almeria (1309-10), juntament amb els castellans, però en abandonar aquests l’empresa hagué de repatriar sol les tropes catalanes.
Conseller de Jaume II i d’Alfons II, signà com a tal les ordinacions reials del 1328 per a la Universitat de Lleida.
Montcada, Guillem de -baró Fraga-
(Catalunya, segle XIII – vers 1278)
(o Guillem Ramon) Senyor de Tortosa i de la baronia de Fraga (Guillem I de Montcada).
Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol.
Combaté en la conquesta de Mallorca (1229), amb el seu pare Ramon (II), que hi morí, i en la de València (1238); en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis. Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella (1244), així com a la presa de Biar (1245).
Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre. Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida (1255). La seva actuació com a conseller reial fou decisiva.
Com a cap de les tropes mercenàries a sou del rei al-Mustansir de Tunis i ambaixador reial restà a l’Àfrica uns quants anys (1255-60?).
Des del 1273 era lloctinent general del rei a Catalunya. Acompanyà Jaume I el 1276 a la batalla d’Albaida contra els sarraïns revoltats. Aquests el malferiren a Llutxent, però pogué escapar; no ho féu, tanmateix, el seu germà Pere, que caigué presoner.
Encara visqué un parell d’anys, i fou succeït pel seu fill Ramon (III).
Montcada i de Castellvell, Guillem de
(Bearn, França, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)
(II de Bearn) Vescomte de Bearn. Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de Bearn) i de Guillema de Castellvell. S’havia criat i educat a Catalunya.
Es casà amb Garsenda, filla d’Alfons de Provença i néta d’Alfons el Cast.
Acudí a la batalla de Muret (1213), i després de la desfeta continuà la lluita contra els croats de Simó de Montfort.
Encara que era vescomte de Bearn (1224), restà a Catalunya, on fou el personatge més poderós i més influent de la cort de Jaume I.
Vers el 1222 envaí les terres de Nunyo Sanç, cosí de Jaume el Conqueridor, i aquest fet provocà la reacció armada del monarca i dels Cardona-Cabrera contra ell.
Un cop fetes les paus, es reconcilià amb el rei i, d’ençà de llavors, en fou un dels consellers més fidels. En aquesta condició anà a la guerra de l’Urgell contra Guerau de Cabrera, i a l’expedició per a la conquesta de Mallorca amb 400 cavallers, però hi trobaren la mort ell i el seu cosí Ramon.
Montcada i de Bearn, Guillem de
(Catalunya, abans 1150 – Bearn, França, 1172)
(I de Bearn) Vescomte de Bearn (1170-72). Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon (I) de Montcada.
El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura. El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV.
Es casà (1170) amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos.
Montcada, Guillem I de
(Catalunya, segle X – 1039/40)
Senyor del castell de Montcada. El 1002 apareix documentat com a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, i fou el primer a cognomenar-se Montcada els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell.
Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del magnat Bernat Sunifred, era fill d’un Sunifred que sembla poder-se identificar amb el vescomte Sunifred I, vescomte de Girona.
Residia al castell de Muntanyola, on fou jurat el testament de la seva mare (1033).
Els seus fills foren Ramon I, Bernat, Renard de Sarroca, i segurament també Guillem i Riambau de Montcada.
Montcada, Gastó de -vescomte Bearn-
(Bearn, França, vers 1225 – 26 abril 1290)
(Gastó VII de Bearn) Vescomte de Bearn. Era fill de Guillem de Montcada i de Garsenda de Provença. Mort el seu pare a l’expedició de Mallorca (1229), en fou successor essent encara menor i fou posat sota la tutela del seu parent Guillem de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga).
Apareix molt citat al Repartiment de Mallorca, on tingué a compte dels mèrits del seu pare, un dels lots més importants, i Jaume I el Conqueridor afavorí la seva situació econòmica. Serví Alfons II el Franc a la campanya contra Castella (1289).
Es casà amb Mata I de Bigorra (1240), filla de la comtessa Peronella de Bigorra, i el 1273 es casà en segones núpcies amb Beatriu, filla del comte Pere de Savoia.
A la seva mort deixà quatre filles: Constança, que es casà amb Enric de Cornwall, Margarida, muller del comte Roger Bernat de Foix, Mata, casada amb Guerau d’Armanyac, i Guillema, muller de Pere I d’Empúries, germà de Jaume II el Just.
Aquesta darrera fou l’hereva de Bearn, però al capdavall l’herència seria per a Margarida i el Bearn passaria a ser una possessió dels Foix.
Gastó VII fou el darrer Montcada vescomte de Bearn.
