(Catalunya, abans 1150 – Bearn, França, 1172)
(I de Bearn) Vescomte de Bearn (1170-72). Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon (I) de Montcada.
El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura. El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV.
Es casà (1170) amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos.
(Catalunya, segle X – 1039/40)
Senyor del castell de Montcada. El 1002 apareix documentat com a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, i fou el primer a cognomenar-se Montcada els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell.
Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del magnat Bernat Sunifred, era fill d’un Sunifred que sembla poder-se identificar amb el vescomte Sunifred I, vescomte de Girona.
Residia al castell de Muntanyola, on fou jurat el testament de la seva mare (1033).
Els seus fills foren Ramon I, Bernat, Renard de Sarroca, i segurament també Guillem i Riambau de Montcada.
(Bearn, França, vers 1225 – 26 abril 1290)
(Gastó VII de Bearn) Vescomte de Bearn. Era fill de Guillem de Montcada i de Garsenda de Provença. Mort el seu pare a l’expedició de Mallorca (1229), en fou successor essent encara menor i fou posat sota la tutela del seu parent Guillem de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga).
Apareix molt citat al Repartiment de Mallorca, on tingué a compte dels mèrits del seu pare, un dels lots més importants, i Jaume I el Conqueridor afavorí la seva situació econòmica. Serví Alfons II el Franc a la campanya contra Castella (1289).
Es casà amb Mata I de Bigorra (1240), filla de la comtessa Peronella de Bigorra, i el 1273 es casà en segones núpcies amb Beatriu, filla del comte Pere de Savoia.
A la seva mort deixà quatre filles: Constança, que es casà amb Enric de Cornwall, Margarida, muller del comte Roger Bernat de Foix, Mata, casada amb Guerau d’Armanyac, i Guillema, muller de Pere I d’Empúries, germà de Jaume II el Just.
Aquesta darrera fou l’hereva de Bearn, però al capdavall l’herència seria per a Margarida i el Bearn passaria a ser una possessió dels Foix.
Gastó VII fou el darrer Montcada vescomte de Bearn.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Potser era fill de Guillem Ramon III de Montcada.
Apareix a l’expedició a les Balears de Ramon Berenguer III de Barcelona (1114), segons Tomic. No és coneixen altres referències.
Seria germà de Guillem Ramon IV el Gran Senescal i d’Ot, i devia morir abans de la gran ascensió política d’aquells, ja que no apareix documentat durant el període al·ludit.
(Catalunya, segle XI – després 1134)
Noble. Era fill d’Asbert Ramon. Contragué matrimoni amb una dama anomenada Ermessenda.
El seu oncle Guillem Ramon II, el primer senescal del llinatge, morí devers el 1102 sense deixar fills. La senescalia passà a ésser exercida, aleshores, conjuntament, pels dos nebots del difunt: Berenguer Ramon i el seu germà Guillem Ramon III.
Casà la seva filla Beatriu amb el seu nebot: el futur Guillem Ramon IV el Gran Senescal.
Quan morí el seu germà (v 1120), degué renunciar a la senescalia a benefici del seu nebot i gendre.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. La seva filiació no ha estat establerta a la genealogia comprovada del llinatge.
Participà a la conquesta de Mallorca el 1229. Després de la victòria, fou afavorit als repartiments de l’illa amb la donació de dues jovades de terra al terme de la capital, i altres setze i un molí a Inca. Devia ser germà o fill d’algun dels altres Montcada que figuren amb honor a l’empresa mallorquina.
Aquest personatge degué participar també a la conquesta de València, on Jaume I concediria a un Berenguer de Montcada el castell d’Altea.
Més tard, el 1258, permutà el castell per unes cases a Barcelona i els edificis dels tres antics alfòndecs reials, tractant amb el mateix monarca.
(Catalunya, segle XII)
Fill de Guillem Ramon IV de Montcada el Gran Senescal.
Figura amb el seu pare i els seus germans com a fundador del monestir de Santes Creus, el 1150.
Com el seu germà Guillem, féu una escadussera aparició al consell comtal de Ramon Berenguer IV el 1152.
Morí jove i sense successió.
(Catalunya, abans 1084 – 1135)
Senyor del castell de Montcada i d’un terç -amb els seus germans- dels de Vacarisses i Muntanyola. Fill de Ramon I de Montcada.
Compartí un quant temps la senescalia del comte de Barcelona amb el seu nebot Guillem Ramon de Montcada.
D’Ermessenda tingué només una filla, Beatriu, que es maridà amb Guillem Ramon (I) de Montcada, el Gran Senescal.
(Catalunya, segle XI – segle XVIII)
Llinatge de magnats. Un dels més importants del país tant pels seus membres com pels seus territoris.
D’origen llegendari, el primer que consta documentat (1002) amb aquest cognom fou Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que més tard s’anomenà Guillem I de Montcada.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Fill de Joan de Montbui.
El 1408 era governador de la Gallura i de la plaça de Càller (Sardenya), illa on els Montbui prestaren serveis molt assenyalats a la dominació catalana.
Fou un dels millors col·laboradors del capità general Pere Torrelles durant el període crític que seguí la mort de Martí el Jove poc després de la batalla de Sanluri (1410).
Exercí el càrrec durant cinc anys.
Dades dels Països Catalans 