(Catalunya, segle XIII)
Noble. Potser era fill de Guillem Ramon III de Montcada.
Apareix a l’expedició a les Balears de Ramon Berenguer III de Barcelona (1114), segons Tomic. No és coneixen altres referències.
Seria germà de Guillem Ramon IV el Gran Senescal i d’Ot, i devia morir abans de la gran ascensió política d’aquells, ja que no apareix documentat durant el període al·ludit.
(Catalunya, segle XI – després 1134)
Noble. Era fill d’Asbert Ramon. Contragué matrimoni amb una dama anomenada Ermessenda.
El seu oncle Guillem Ramon II, el primer senescal del llinatge, morí devers el 1102 sense deixar fills. La senescalia passà a ésser exercida, aleshores, conjuntament, pels dos nebots del difunt: Berenguer Ramon i el seu germà Guillem Ramon III.
Casà la seva filla Beatriu amb el seu nebot: el futur Guillem Ramon IV el Gran Senescal.
Quan morí el seu germà (v 1120), degué renunciar a la senescalia a benefici del seu nebot i gendre.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. La seva filiació no ha estat establerta a la genealogia comprovada del llinatge.
Participà a la conquesta de Mallorca el 1229. Després de la victòria, fou afavorit als repartiments de l’illa amb la donació de dues jovades de terra al terme de la capital, i altres setze i un molí a Inca. Devia ser germà o fill d’algun dels altres Montcada que figuren amb honor a l’empresa mallorquina.
Aquest personatge degué participar també a la conquesta de València, on Jaume I concediria a un Berenguer de Montcada el castell d’Altea.
Més tard, el 1258, permutà el castell per unes cases a Barcelona i els edificis dels tres antics alfòndecs reials, tractant amb el mateix monarca.
(Catalunya, segle XII)
Fill de Guillem Ramon IV de Montcada el Gran Senescal.
Figura amb el seu pare i els seus germans com a fundador del monestir de Santes Creus, el 1150.
Com el seu germà Guillem, féu una escadussera aparició al consell comtal de Ramon Berenguer IV el 1152.
Morí jove i sense successió.
(Catalunya, abans 1084 – 1135)
Senyor del castell de Montcada i d’un terç -amb els seus germans- dels de Vacarisses i Muntanyola. Fill de Ramon I de Montcada.
Compartí un quant temps la senescalia del comte de Barcelona amb el seu nebot Guillem Ramon de Montcada.
D’Ermessenda tingué només una filla, Beatriu, que es maridà amb Guillem Ramon (I) de Montcada, el Gran Senescal.
(Catalunya, segle XI – segle XVIII)
Llinatge de magnats. Un dels més importants del país tant pels seus membres com pels seus territoris.
D’origen llegendari, el primer que consta documentat (1002) amb aquest cognom fou Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que més tard s’anomenà Guillem I de Montcada.
(Granollers, Vallès Oriental, segle XV)
Polític i militar. Conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui. Senyor de la baronia de Montbui. Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent.
Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria de Castella —lloctinent d’Alfons IV el Magnànim—, on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra (1453).
En temps de Joan II el Sense Fe capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona (1462) i on fou ferit, i, més tard, preparant l’acceptació de Pere de Portugal.
Formava part del seguici del rei Pere, que el 29 de juny de 1466 morí a la seva casa de Granollers.
El 1472 desaparegué de l’escena política.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Fill de Joan de Montbui. El 1408 era governador de la Gallura i de la plaça de Càller (Sardenya), illa on els Montbui prestaren serveis molt assenyalats a la dominació catalana.
Fou un dels millors col·laboradors del capità general Pere de Torrelles durant el període crític que seguí la mort de Martí I el Jove poc després de la batalla de Sanluri (1410).
Exercí el càrrec durant cinc anys.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble i militar. Germà de Francesc de Montbui. Signà (1390) amb Gènova acords que establien la mútua no intervenció en els conflictes de Sardenya i Còrsega.
L’any següent era nomenat governador de Càller i, després, de l’illa de Sardenya, on hagué d’afrontar els revoltats, que el reduïren a l’Alguer i a d’altres llocs de l’illa.
Fou el pare de Marc de Montbui.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble, militar i polític. Germà de Joan de Montbui.
Assistí a les Corts de Montsó (1388) i fou lloctinent del seu germà a l’illa de Sardenya. Intentà que el rei Joan I el Caçador organitzés una expedició d’auxili a l’illa (1393).
L’any 1396 ocupà, juntament amb Galceran de Rosanes, el castell de Rosanes, que pertanyia al comte Mateu I de Foix, com a represàlia per haver participar en la invasió de Catalunya.
El 1413 Ferran I el d’Antequera el convocà per anar contra la revolta de Jaume II d’Urgell.
