Veure> Guillem Ramon de Montcada i de Castro (marquès d’Aitona).
Arxiu d'etiquetes: nobles
Montcada i d’Abarca, Pere II de
(Catalunya, 1267 – 1300)
Fill de Pere (I) de Montcada i d’Aragó, del qual heretà Aitona, Seròs i Soses i, a la mort del seu cosí Simó, rebé la senescalia reial (tot i això, el 1270 ja apareix com a senescal).
Col·laborà amb el rei Pere II a dominar una rebel·lió a la senyoria d’Albarrasí (1284) i a la croada contra Catalunya, féu costat al seu parent Guillem de Montcada, senyor de Tortosa i Fraga, en la guerra contra els Entença i es posà també al costat dels Urgell-Empúries en la seva lluita contra els Pallars-Cardona-Rocabertí.
El 1296 era veguer de Barcelona-Vallès i de Girona-Besalú.
Fou pare del bisbe Gastó de Montcada i de Pinós, de la reina Elisenda de Montcada i d’Ot I de Montcada i de Pinós dit el Vell.
Fou germà seu:
Guillem Ramon de Montcada i d’Abarca (Catalunya, segle XIII – 1275) Senyor de Seròs i Mequinensa. Possiblement fou el fill gran de Pere de Montcada i d’Aragó, del qual heretà les dues senyories.
Montcada, Ramon III de
(Catalunya, segle XIII – 1286/90)
Fill de Guillem I de Montcada.
Senyor de la baronia de Fraga i del terç de Tortosa, castellà de Peníscola i senyor de Gebut.
Es destacà al costat del rei Pere II, de qui era conseller militar, en l’anomenada croada contra Catalunya, on fou greument ferit.
Cobrava la lleuda de Tortosa per meitat amb els templers.
El succeí el seu fill Guillem II de Montcada.
Montcada, Ramon II de
(Catalunya, abans 1188 – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)
Senyor de Tortosa. Fill gran de Ramon.
Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209. L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I el Conqueridor.
Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat. Ja rei, n’esdevingué conseller.
Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada (després Guillem II de Bearn), fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre’l a una mena de tutela el 1225.
Participà en el setge fracassat de Peníscola (1225) i intervingué en el pacte de treves entre els Cardona i els Montcada, però es posà al costat dels aragonesos en la revolta subsegüent a la mort de Pero Ahonés.
Aconsellà al rei una actitud favorable a la comtessa Aurembiaix i participà en les accions per a la presa de Linyola, Balaguer, Agramunt i Ponts.
Assistí al convit ofert per Pere Martell a Tarragona per preparar l’empresa de Mallorca i a la cort general de Barcelona que decidí l’expedició i oferí d’anar-hi amb vint-i-cinc cavallers, servents i mariners. Morí a la batalla de Portopí.
S’havia casat amb Galbors, potser del llinatge dels vescomtes de Bas.
Montcada, Ramon de -senyor Tortosa-
(Catalunya, abans 1150 – 1190/91)
Senyor de Tortosa (Ramon (I) de Montcada). Fill del gran senescal Guillem Ramon, sembla haver compartit amb ell la senescalia des del 1171.
El 1150 figura amb el seu pare i germans a la fundació de Santa Maria de Valldaura.
Tingué una notable activitat diplomàtica prop del comte de Tolosa, dels reis de Castella i Lleó i de la cort imperial de Constantinoble, on gestionà el fallit matrimoni d’Alfons I amb Eudòxia Comnè.
Vers el 1173 encarregà a Lleó Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, conservada.
Es casà amb Ramona, del llinatge dels Tornamira.
Montcada, Ramon I de
(Muntanyola, Osona, segle XI – Catalunya, 1080)
Senyor de Montcada. Fill de Guillem I de Montcada (o de Muntanyola).
Prengué definitivament el cognom de Montcada, per heretar del seu pare la guarda d’aquest castell. També heretà el castell de Vacarisses i el de Muntanyola, aquest en indivís amb els seus germans Bernat i Renard de Sarroca.
Des del 1046 fins a la seva mort estigué al servei del comte de Barcelona.
Fou pare de Berenguer I de Montcada.
Montcada, Pere de -noble, s. XV-
(Catalunya, segle XV – abans 1484)
Fill de Llorenç de Montcada i de Caterina.
El 1456 el seu pare fou desposseït del seu patrimoni a profit del seu alhora oncle i cunyat Mateu de Montcada.
Després de la mort del seu pare (1465) Pere de Portugal el protegí a ell i al seu germà petit Guillem Ramon. Sembla que no es barrejà en fets d’armes en la guerra contra Joan II.
Assistí a les Corts Catalanes celebrades el 1473 i el 1479. Renuncià aparentment a tota reivindicació contra Mateu de Montcada. Visqué al palau de Montcada de Lleida.
Foren fills seus Ot i Pere de Montcada.
Montcada, Pere de -templer-
(Catalunya, segle XIII – vers 1282)
Mestre del Temple. Fill segon de Ramon de Montcada (II de la branca de Tortosa) i de la dama Galbors.
L’any 1276 combaté amb Jaume I l’alçament sarraí de la vall d’Albaida, en companyia del seu germà Guillem Ramon (I de la branca de Tortosa-Fraga), i féu que el monarca es retirés a llocs més segurs.
En aquesta campanya caigué presoner, amb altres frares templers, a l’acció de Llutxent. Dut pels rebels al castell de Biar, es guanyà la complicitat d’un sarraí que el custodiava i fugí, als pocs dies de captiveri, amb els seus acompanyants.
Montcada, Ot de -segle XV-
(Catalunya, segle XV – Barcelona, 27 juny 1485)
Noble. Era el fill gran de Pere de Montcada i nét de Llorenç de Montcada i de Lioro. Estudià a la Universitat de Lleida amb el seu germà Pere, que era clergue.
El 1484 els dos germans escometeren el paer en cap de Lleida, Lluís Desvalls. Hagueren d’excusar-se i de cercar bons protectors, com el canonge degà Montsuar, per tal de ser perdonats.
Pel juny de 1485, Ot i alguns còmplices penetraren al castell d’Aitona i degollaren el vell Mateu de Montcada i de Vilaragut, liquidant així una tenebrosa història de lluites pel patrimoni.
Foren detinguts i duts a Barcelona. Quatre dels acompanyants foren esquarterats i dies després ell era escapçat a la plaça del Rei.
Montcada, Miquel de
(Catalunya, segle XVI)
Noble. Potser el fill del Guillem Ramon mort a València devers el 1539.
Destacà a la guerra contra els moriscs de Granada, des que aquesta començà el 1569.
L’any següent fou el principal auxiliar de Lluís de Requesens a la campanya de l’Alpujarra.
