Arxiu d'etiquetes: nobles

Montcada, Pere de -templer-

(Catalunya, segle XIII – vers 1282)

Mestre del Temple. Fill segon de Ramon de Montcada (II de la branca de Tortosa) i de la dama Galbors.

L’any 1276 combaté amb Jaume I l’alçament sarraí de la vall d’Albaida, en companyia del seu germà Guillem Ramon (I de la branca de Tortosa-Fraga), i féu que el monarca es retirés a llocs més segurs.

En aquesta campanya caigué presoner, amb altres frares templers, a l’acció de Llutxent. Dut pels rebels al castell de Biar, es guanyà la complicitat d’un sarraí que el custodiava i fugí, als pocs dies de captiveri, amb els seus acompanyants.

Montcada, Ot de -segle XV-

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 27 juny 1485)

Noble. Era el fill gran de Pere de Montcada i nét de Llorenç de Montcada i de Lioro. Estudià a la Universitat de Lleida amb el seu germà Pere, que era clergue.

El 1484 els dos germans escometeren el paer en cap de Lleida, Lluís Desvalls. Hagueren d’excusar-se i de cercar bons protectors, com el canonge degà Montsuar, per tal de ser perdonats.

Pel juny de 1485, Ot i alguns còmplices penetraren al castell d’Aitona i degollaren el vell Mateu de Montcada i de Vilaragut, liquidant així una tenebrosa història de lluites pel patrimoni.

Foren detinguts i duts a Barcelona. Quatre dels acompanyants foren esquarterats i dies després ell era escapçat a la plaça del Rei.

Montcada, Miquel de

(Catalunya, segle XVI)

Noble. Potser el fill del Guillem Ramon mort a València devers el 1539.

Destacà a la guerra contra els moriscs de Granada, des que aquesta començà el 1569.

L’any següent fou el principal auxiliar de Lluís de Requesens a la campanya de l’Alpujarra.

Montcada, Hug

(Catalunya, segle XVI – canal de la Mànega, Anglaterra, 1589)

Noble.

Fou un dels pocs catalans que embarcaren a l’anomenada Armada Invencible, tramesa per Felip II contra Anglaterra, i que havia de tenir una fi desastrosa (1589) i en la qual morí.

Montcada i de Comenge, Guillem Ramon de

(Catalunya, segle XV)

Fill segon de Joan Floriamont de Montcada i i de Marquesa de Comenge.

El seu oncle Guillem Ramon (III de la branca d’Aitona) vengué, a ell i al seu germà Pere Ramon, les senyories valencianes d’Elx i de Castellnou de Xiva.

Assistí a les Corts, amb el seu germà, en 1439, 1443 i 1456.

Montcada, Guillem Ramon (I) de -baró Aitona-

(Catalunya, segle XII – 1228)

Senyor de la baronia d’Aitona. Fill petit de Ramon (I) de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia (1188-1228).

Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca; s’hi casà el 1222.

El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne.

Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels quatre Montcada (1224) que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte Guerau (IV) de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell.

Montcada, Guillem Ramon I de

(Catalunya, segle XI – 1068)

Tercer membre del casal entre els documentats històricament. Era fill d’un Ramon (mort 1052).

A la seva mort fou succeït pel seu fill Guillem Ramon II. També era fill seu Asbert Ramon, i potser ho fou igualment el Berenguer de Montcada, que seria ardiaca de Barcelona.

Montcada, Guillem (II) de

(Catalunya, segle XIII – 1328/29)

Senyor de la baronia de Fraga. Fill de Ramon (III) de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després (poc abans del 1303) amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva.

Fou senescal de Catalunya (1300) a la mort del seu parent Pere (II) de Montcada. El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca.

El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer. El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel fet d’ésser considerada Fraga ciutat catalana.

A part les lluites patrimonials amb els Entença a Móra d’Ebre, intervingué en les dels bàndols dels grans senyors catalans al costat dels comtes Ermengol X d’Urgell (de qui fou marmessor, el 1327) i Ponç VI d’Empúries.

Acompanyà Jaume II a la croada contra Almeria (1309-10), juntament amb els castellans, però en abandonar aquests l’empresa hagué de repatriar sol les tropes catalanes.

Conseller de Jaume II i d’Alfons II, signà com a tal les ordinacions reials del 1328 per a la Universitat de Lleida.

Montcada, Guillem de -baró Fraga-

(Catalunya, segle XIII – vers 1278)

(o Guillem Ramon) Senyor de Tortosa i de la baronia de Fraga (Guillem I de Montcada).

Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol.

Combaté en la conquesta de Mallorca (1229), amb el seu pare Ramon (II), que hi morí, i en la de València (1238); en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis. Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella (1244), així com a la presa de Biar (1245).

Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre. Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida (1255). La seva actuació com a conseller reial fou decisiva.

Com a cap de les tropes mercenàries a sou del rei al-Mustansir de Tunis i ambaixador reial restà a l’Àfrica uns quants anys (1255-60?).

Des del 1273 era lloctinent general del rei a Catalunya. Acompanyà Jaume I el 1276 a la batalla d’Albaida contra els sarraïns revoltats. Aquests el malferiren a Llutxent, però pogué escapar; no ho féu, tanmateix, el seu germà Pere, que caigué presoner.

Encara visqué un parell d’anys, i fou succeït pel seu fill Ramon (III).

Montcada i de Castellvell, Guillem de

(Bearn, França, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)

(II de Bearn) Vescomte de Bearn. Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de Bearn) i de Guillema de Castellvell. S’havia criat i educat a Catalunya.

Es casà amb Garsenda, filla d’Alfons de Provença i néta d’Alfons el Cast.

Acudí a la batalla de Muret (1213), i després de la desfeta continuà la lluita contra els croats de Simó de Montfort.

Encara que era vescomte de Bearn (1224), restà a Catalunya, on fou el personatge més poderós i més influent de la cort de Jaume I.

Vers el 1222 envaí les terres de Nunyo Sanç, cosí de Jaume el Conqueridor, i aquest fet provocà la reacció armada del monarca i dels Cardona-Cabrera contra ell.

Un cop fetes les paus, es reconcilià amb el rei i, d’ençà de llavors, en fou un dels consellers més fidels. En aquesta condició anà a la guerra de l’Urgell contra Guerau de Cabrera, i a l’expedició per a la conquesta de Mallorca amb 400 cavallers, però hi trobaren la mort ell i el seu cosí Ramon.