Arxiu d'etiquetes: negocis

Maeght, galeria

(Barcelona, 1977 – )

Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.

Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.

La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.

El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.

Llibreria Espanyola

(Barcelona, 1855 – 1933)

Llibreria popular. Creada per Innocenci López i Bernagossi i continuada pel seu fill, Antoni López i Benturas.

El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l’Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics de la família López, la qual també edità allí nombroses col·leccions de llibres.

Importants escriptors i dibuixants de l’època, hi tingueren animades tertúlies.

Lámparas Z

(Barcelona, 16 gener 1908 – 1998)

Empresa. Dedicada a la producció d’aparells elèctrics i electrodomèstics que té l’origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira.

La societat signà un conveni d’assistència, a partir de l’any 1914, amb l’empresa holandesa Philips. Posseïa fàbriques a Barcelona (Zona Franca), Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.

Fabricà tubs fluorescents, articles per a l’enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats.

L’any 1998 fou absorbida totalment per Philips.

Laia Films

(Barcelona, 1934 – 1938)

Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.

Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou col·lapsat per la guerra civil.

Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.

Laia, Editorial

(Barcelona, 1972 – 1989)

Empresa editorial. Inicià les seves activitats com a continuadora d’Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista.

Malgrat aixó, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d’Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Carles Comín i Josep Verdura.

Destacada editorial de la resistència antifranquista, s’arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic. Publicà en català i en castellà al 50%.

Sense haver abandonat la seva línia política, ha incorporat també al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries. Cal destacar la col·lecció “Textos filosòfics”, en català, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències.

Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l’editorial el 1989. El 1990, la seva important col·lecció “Textos filosòfics” fou incorporada al catàleg d’Edicions 62.

Laboratori General d’Assaigs i Investigacions

(Catalunya, 1984 – 2002)

(LGAI)  Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d’Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d’autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria.

La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l’ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni amb la diputació, a la qual era adscrit fins aleshores.

Té com a finalitat bàsica la de col·laborar amb la indústria, mitjançant la realització dels assaigs i les investigacions sobre problemes tècnics específics que li són proposats per les empreses privades, per particulars o per l’administració pública.

L’any 2002 fou privatitzada com una filial d’Applus+.

Laboratori General d’Assaigs i Condicionament

(Catalunya, 1922 – 1939)

Laboratori de la Universitat Industrial, dependent de la Mancomunitat de Catalunya.

Tenia cinc seccions: Laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil.

Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç.

Laboratori, El

(Barcelona, 15 gener 1872 – 30 novembre 1878)

Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d’aplicar el mètode experimental a l’estudi de la medicina. S’hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció.

Es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Labor, Editorial

(Barcelona, 16 abril 1915 – 1986)

Editorial. Fundada per George Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila.

S’especialitzà en obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques.

Vers el 1920 s’expandí per Hispanoàmerica. La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom.

L’especialització en diccionaris i enciclopèdies va ser diversificada cap a d’altres camps culturals. L’editorial esdevingué un grup d’empreses d’edicions i distribució, en llengua castellana.

L’any 1986 fou comprada per Alianza Editorial.

Jurat d’Expropiació de Catalunya

(Catalunya, 28 juny 1995 – )

Òrgan col·legiat permanent.

Té caràcter administratiu, amb funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme l’administració de la Generalitat de Catalunya, organismes que en depenen, els organismes autònoms i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació.

Enllaç web: Jurat d’Expropiació de Catalunya