(Barcelona, 1973 – )
Empresa. Successora d’Angloespanyola d’Electricitat, constituïda el 1921. Des del 1973 és una filial de la multinacional japonesa Matsushita Electric Industrial.
El domicili social és a Barcelona i té tres plantes industrials a Celrà (Gironès), on produeix electrònica de consum (vídeos, aparells d’alta fidelidat, televisors, etc).
El 1985 facturà 14 212 milions de pessetes i tenia una plantilla de 465 treballadors.
(Barcelona, 1920 – )
Empresa industrial. Fundada com a filial de l’empresa suïssa Nestlé Alimentana AG. Dedicada a la fabricació de productes alimentaris derivats de la llet i del cacau, fou reestructurada el 1940 com a representant dels seus productes per a tot l’estat espanyol.
Té instal·lacions a Esplugues de Llobregat, Sant Gregori, Viladecans, Sant Celoni i altres a la resta de l’estat.
Constitueix el primer grup alimentari de l’estat espanyol. Amb les seves filials comercialitza una àmplia gamma de productes.
(Barcelona, 1917 – 1929)
Editorial. Fundada per Antoni Muntanyola i Carné, especialitzada en llibres infantils en català i en castellà.
Després del primer títol, Bernardo y el gigante, edità, amb èxit, contes populars i d’autors consagrats -Carner, Riba- i afermà el prestigi de diversos artistes.
Esllanguida arran del crac econòmic del 1929 (no cobrà importants partides d’exportació a l’Amèrica del Sud), fou continuada breument pel fill del fundador, Antoni Maria Muntañola i Tey (Barcelona 1909 – 20 maig 2006), advocat i polític, amb el nom d’Edicions Muntanyola.
(Barcelona, 1963 – 1981)
Conjunt d’empreses periodístiques, fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró.
Tenint com a base el setmanari “Mundo” i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris “Mundo Diario”, “Tele-eXprés”, “Catalunya Exprés” i l’esportiu “4-2-4”.
Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris (1980-81) i a la fallida del grup.
(Barcelona, 1861 – 1981)
Empresa editorial. Fundada per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font.
S’ha dedicat especialment a publicar en castellà obres monumentals i de bibliòfil: història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics (Dant, la Bíblia, Milton, etc), il·lustrats per Gustau Doré.
Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani.
El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats.
Tenia la seu en un edifici industrial, obra de Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies.
(Barcelona, 1933 – 2004)
Editorial. Fundada per Pau i Lluís del Molino i Mateus.
S’ha especialitzat en col·leccions, en castellà, de literatura de tipus popular (Biblioteca Oro), per a infants i joves (Richmal Crompton, Aventuras de Guillermo, Enid Blyton, etc) i novel·les policíaques, especialment d’Agatha Christie, de la qual publicà també diverses traduccions al català.
El 2004 va ser absorbit per RBA Libros, el qual manté el nom en algunes col·leccions.
(Barcelona, 1990 – )
(MEFF) Organisme financer. Realitza contractacions de compravenda a termini de títols de deute de l’estat i només és obert a les grans entitats financeres o industrials.
L’objecte es reduir el risc sobre les variacions del tipus d’interès d’aquests actius per part dels seus tenidors.
També s’ha ampliat a noves contractacions en dòlars EUA per cobrir els riscs de canvi.
(Catalunya, 1997 – 2003)
Primer operador global de telecomunicacions per cable, vinculat a Cable i Televisió de Catalunya.
La llicència per a operar al Principat l’obtingué l’any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis.
Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l’empresa Aunacable del Grup Auna, que proporciona el servei de telecomunicacions per cable.
(Catalunya, 1947 – 1989)
(MACOSA) Empresa metal·lúrgica.
Els seus orígens es remunten a l’any 1858 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, dirigida per l’empresari Manuel Girona.
El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual.
Les seves instal·lacions són al barri barceloní del Poblenou, a València i a Alcázar de San Juan (Castella la Nova) i produeix, a més del productes tradicionals, vàlvules, construccions metàl·liques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora.
Pertany al grup del Banc Central. La xifra de vendes assolí 12.308 milions de ptes el 1980 i donava feina a 3.230 empleats.
El 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre i Marítima i es convertí en Mediterránea de Industrias del Ferrocarril SA (MEINFESA).
(Barcelona, 14 setembre 1855 – )
Societat anònima. Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària que es constituí amb la fusió dels Tallers Esparó i la Barcelonesa de Fundición. Des de llavors, en el seu camp fou la més important de Barcelona.
Instal·là els nous tallers a la Barceloneta i es procedí a la urbanització i venda dels terrenys on abans hi havia les dues antigues empreses. El 1911 inaugurà uns altres tallers a Sant Andreu.
S’ha dedicat a l’elaboració de diferents màquines i peces: maquinària tèxtil, vaixells, bombes d’aigua, material ferroviari, o material per a la decoració i construcció, com ara el dels mercats de Sant Antoni (1879) i del Born (1888).
L’any 1884 va produir la primera locomotora i fins al 1920 només en construí 93, generalment petites, per a les línies locals de via estreta. El 1917, gràcies a la política econòmica del govern, millorà la situació de la empresa, la qual va rebre la comanda de 50 locomotores.
Després de la guerra civil va entrar a l’empresa capital de la casa Krupp, posteriorment fou adquirida per l’Instituto Nacional de Industria i el 1993, venuda en un 85% a una empresa britànica del sector.
Dades dels Països Catalans 