(Illes Balears, segle XI – 1115 ?)
Governador independent de les Balears (1115). Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus, de Calisse.
Sembla que succeí al seu parent Mubasir Näsir al-Dawla arran de la invasió catalano-pisana de les Illes (1114-15), després de la qual els almoràvits l’ocuparen.
(País Valencià, segle XI)
Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears. Fill d’Alī ibn Mugāhid, quan aquest fou desposseït (1076) de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia.
Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir.
(Russafa?, València, segle XII – Màlaga, Andalusia, 1177)
Poeta andalusí. Panegirista del califa almohade ‘Abd al-Mu’min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes.
És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d’una maqäma en elogi del càlam (Maqäma fi wasf al-qalam).
Muhammad ibn ‘Abd al-Rahmän al-Tugibï (Alacant, 1145 – Tremissèn, Algèria, 1213) Historiador andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic (Mu’gam) aprofitat a la Takmilat d’Ibn al-Abbar.
Muhammad ibn Abdal·là al-Tudjibí (Xàtiva, Costera, segle XII – 1162) Historiador àrab.
Muhammad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn al-Lait (País Valencià, segle XI – Sorió, Costera, 1063) Astrònom i matemàtic andalusí. Adscrit a la cort de Mugähid de Dénia, d’entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d’al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens.
Muhammad ibn al-Hagg (Sàhara, Àfrica, segle XI – Mastana, Àfrica, 1115) General almoràvit. Fou nomenat emir de València el 1109, càrrec des del qual annexà a l’Imperi almoràvit l’antiga taifa huidí de Saragossa (1110). És probable que combatés amb l’exèrcit d’Ibn Aisa que fou derrotat pels catalans al congost de Martorell el 1114.
(Illes Balears, segle XII – Dénia ?, Marina Alta, segle XII)
Senyor de Mallorca (1184-85). Fill i successor d’Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya. Quan decidí d’acceptar el vassallatge que li proporcionà Abü Ya’qüb Yüsuf, fou deposat pel poble.
El seu germà Alï ibn Ishäq ocupà el seu lloc; però, deixant Talha de regent, partí cap a Bugia el mateix any (1184). Amb la intervenció d’Ibn Ruburtayr, Muhammad recuperà el poder (1185) i, sembla, reconegué la sobirania almohade.
Tornat a deposar a Mallorca, fou nomenat pel califa Almansor governador de Dénia, on morí.
(Illes Balears, segle XII – 1151 ?)
Valí almoràvit de les Balears, probablement des del 1126. En decaure el poder almoràvit a la resta d’al-Andalus, assolí una independència efectiva, malgrat que no adoptà el títol d’emir.
Aglutinà nombrosos refugiats pro-almoràvits de la Península i signà tractats comercials amb Gènova i amb Pisa (1148 i 1149).
Fou assassinat pel seu fill Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.
(Peníscola, Baix Maestrat, 1124 – País Valencià ?, 1172)
(anomenat rei Llop) Senyor de València i de Múrcia (1147-72). De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga (1134) dels atacs d’Alfons I de Catalunya. Mitjançant una hàbil política d’aliances amb els castellans i catalano-aragonesos (de qui era tributari), aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia.
La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya’qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb el fill d’aquest, el també califa Abu Yüsuf Ya’qūb al-Mansūr. Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa (1149) i administrà Almeria en nom d’Alfons VII de Castella.
El govern d’ibn Mardānis, conegut pel rei Llop en les cròniques cristianes, retardà el domini almohade de València; però, traït pel seu sogre Ibrāhīm ibn Hamusk (1169), recomanà al seu fill i successor Abū-l-Qamar Hilāl que acceptés la nova doctrina.
(Crevillent, Baix Vinalopó, segle XIII – Magreb, després 1344)
Metge. Partidari decidit de la pràctica de la professió, escriví un tractat sobre la cura de les ferides i dels tumors segons el model del Kitäb al-tasrïf liman àgiza àn al-ta’ älif d’Albucasis, on descriu trenta-sis tipus de tumors.
(al-Andalus, segle X – Dénia, Marina Alta, 1044)
Senyor de la taifa de Dénia i de les illes Balears (1009-44). A la caiguda del califat de Còrdova establí el seu domini sobre aquests territoris i suscità un anti-califat tallat a la seva mida, Abd Allah al-Muayti (1014), el qual abandonà poc temps després.
Ocupa temporalment Tortosa i dirigí una cèlebre expedició a Sardenya (1015), on fou fet presoner el seu fill i futur successor, Alï ibn Mugahid.
(País Valencià ?, segle X – segle XI)
Primer senyor de la taifa de València (1011-17), juntament amb Mubärak.
Dades dels Països Catalans 