(Igualada, Anoia, 8 juliol 1896 – Barcelona, maig 1979)
Músic. Fou deixeble de Vicenç M. de de Gibert.
Fou organista de Saint Étienne du Mont de París (1923-25), i de Santa Maria del Mar de Barcelona, d’on fou també mestre de capella.
Ha publicat Cançons populars catalanes i és autor de nombrosos goigs.
(Figueres, Alt Empordà, 29 juny 1842 – Barcelona, 12 juny 1915)
Matemàtic i músic. Cursà la carrera de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic per oposició de geometria analítica, es llicencià en farmàcia l’any 1900.
Milità al partit republicà, i el 1903 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona.
Membre de l’Acadèmia de Ciències des del 1876, donà a conèixer nombroses treballs científics.
És autor de Lecciones de geometría métrica (1903) i Apuntes autografiados de geometría de posición (1883).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871)
Gerrer i músic. Treballà a Sabadell.
Realitzà excel·lents treballs de terra cuita, veritables escultures. Són especialment notables les grans estàtues per al campanar de l’església sabadellenca de Sant Feliu, així com dos grans gerros que féu per a la façana de la mateixa església.
També es dedicà a la producció de figures de pessebre.
Com a músic sobresortí per haver fundat la cobla “Els Muixins”, juntament amb el seu germà Joan Baptista.
(Catalunya, segle XIX)
Composició coral d’Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer.
De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’Orfeó Català l’1 de gener de 1900.
Ha estat interpretada a diversos països d’Europa i d’Amèrica.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1820 – Vic, Osona, 1892)
Músic. Fou organista de l’església de Sant Fèlix de Sabadell (1840-56).
Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic.
Deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral. Autor, a més de l’oda simfònica La armoniosa.
(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1912 – 9 abril 1969)
Músic.
Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa (1933-69) i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat.
Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals.
(Barcelona, 25 gener 1819 – 24 agost 1883)
Músic. Deixeble de Ramon Aleix i de Francesco Beroni.
Actuà com a violinista a Cuba i al Liceu de Barcelona.
Dirigí l’orquestra dels concerts corals de Clavé als jardins d’Euterpe (1859-60).
(Barcelona, 1887 – Madrid, 13 novembre 1967)
Pedagog musical. Estudià amb Enric Granados i després àmplia coneixements a París i a Ginebra.
Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari, on formà nombrosos pianistes.
Publicà mètodes i obres teòriques dedicades a l’estudi del piano i inventà un aparell per millorar la disposició de les mans i l’articulació dels dits.
(Barcelona, 9 març 1899 – 21 març 1969)
Músic. Deixeble de Moret i d’Enric Morera a Barcelona i de Paul Dukas a París. Fundà l’Associació Catalana d’Artistes.
Escriví un Scherzo simfònic, obres de cambra, corals, sardanes, peces per a piano, cançons i música per a obres escèniques. Té sardanes molt notables, com ara Els pins de Vallvidrera i La vall de Sant Daniel (1968).
Fou el pare dels historiadors Joaquim i Isidre Molas i Batllori.
Joan Baptista Moixí (Sabadell, Vallès Occidental, 1796 – 1882) Músic. Junt amb el seu germà Pere formà la cobla Els Moixins, en la qual, esdevinguda petita orquestra, actuà Pau Casals al començament del segle XX.
Pere Moixí (Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871) Terrisser i músic. Creà el principal taller ceràmic de Sabadell al segle XIX. Féu estàtues de terra cuita i figures de pessebre.
Dades dels Països Catalans 