(Barcelona, maig 1997 – setembre 2012)
Museu instal·lat al palau Nadal del carrer de Montcada, especialitzat en art precolombí.
Fou creat com a resultat d’un conveni de col·laboració entre el consistori i el col·leccionista suís Jean Paul Barbier.
Mostra una destacada col·lecció d’escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals de les civilitzacions americanes anteriors a la conquesta hispànica.
El 2012 el Museu es traslladà a Ginebra (Suïssa).
(Guissona, Segarra, 1952 – )
Museu d’arqueologia. A la seva creació fou instal·lat a les mateixes dependències municipals. L’any 1983 les col·leccions es traslladaren a l’antic hospital, seu de la casa de cultura.
Després d’un important impuls a la recerca arqueològica i sota el patronatge d’un consorci presidit per l’alcalde de Guissona, el museu fou refundat i inaugurat de nou al novembre del 2000.
Exposa les restes arqueològiques de la Guissona romana, Iesso, amb l’objectiu de donar a conèixer les formes de vida dels habitants de la zona fa 2.000 anys, i des del 2011 fa les funcions de centre d’interpretació de l’annex Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso, també inaugurat el mateix any.
Són 2 ha de jaciment amb restes que mostren la importància d’aquest assentament fundat prop de l’any 100 aC.
(Tarragona, 1874 – 1982)
Museu constituït per l’estat, reunint col·leccions de la Societat Econòmica d’Amics del País, la Comissió Provincial de Monuments i altres, on han anat ingressant troballes fetes a Tarragona i en algunes comarques veïnes.
És la col·lecció més important dels Països Catalans d’art, d’arqueologia i d’epigrafia romanes.
Fou instal·lat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat, també condicionada per a museu.
Té una branca a part, el Museu de la Necròpoli Paleocristiana, construït sobre la necròpoli del costat del Francolí, amb les peces de les excavacions dels anys 1920.
L’any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el nom de Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).
(Girona, 1847 – )
Museu, instal·lat a l’abadia benedictina de Sant Pere de Galligants. Basat en sèries arqueològiques procedents de l’antiga Comissió de Monuments (1847) i de les excavacions modernes.
Hi ha una col·lecció de les comarques gironines, del paleolític a l’edat del ferro, de diversos jaciments ibèrics, d’Empúries anterior a les excavacions començades el 1907, i materials iberoromans de la ciutat de Girona i romans i visigòtics de la comarca.
Fou remodelat el 1981, i la secció d’art que comprenia fou instal·lada al nou Museu d’Art de Girona.
El 1990 quedà integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
(Lleida, 1942 – 2006)
Museu situat a l’antic hospital gòtic de Santa Maria que recull les col·leccions arqueològiques provincials anteriors al 1936.
A partir del 1942 el museu s’integrà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la diputació i des d’aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d’arqueologia de l’Institut.
Tenen interès els materials del paleolític, del neolític i, especialment, els del bronze final (falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera). D’època ibèrica destaca el collar d’or de la Valleta del Valero.
Tenen un interès especial el baptisteri i els objectes litúrgics procedents de la basílica visigòtica del Bovalar.
L’any 2006 es tancà al públic, i la col·lecció fou inclosa dins el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, inaugurat l’any 2007.
(Girona)
Veure> Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants (museu, 1847- ).
(Barcelona, 1934 – 1990)
Museu. Inaugurat aprofitant un dels palaus del Parc de Montjuïc, dins el programa de museus de la Generalitat. Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona (1879), fons oficial de l’estat.
Destaquen les col·leccions de prehistòria catalana del neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l’Asclepi (aquest darrer retornat a Empúries el 2008), la col·lecció ibèrica, la romana -amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino-, etc.
Conté també, entre d’altres, les sèries del paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica (excavacions Colominas, patrocinades per l’IEC) i de l’Eivissa cartaginesa, les col·leccions de ceràmica grega, romana i ibèrica, i el tresor ibèric de Tivissa. Hi ha una rica presència d’arts menors visigòtiques.
El museu allotja una biblioteca especialitzada important, i des de la postguerra fins al 1990 depengué de la diputació de Barcelona, que, amb la promulgació de la llei de museus catalana, quedà integrat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Sigla del Museu Nacional d’Art de Catalunya (museu de Barcelona, amb una important col·lecció d’art romànic, 1995- ).
(Sitges, Garraf, 1910 – )
Museu. Situat al costat del Cau Ferrat. S’hi conserva el llegat que el Dr. Jesús Pérez-Rosales féu a la diputació provincial de Barcelona.
Situat a l’antic hospital (segle XIV), conserva una magnífica col·lecció d’escultures en fusta, pedra, marbre, ceràmica, ferros forjats, orfebreria i altres obres d’arts decoratives.
Enllaç: Museu Maricel
Sigla del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (institució museística, 1995- ).
Dades dels Països Catalans 