Arxiu d'etiquetes: museus

Villena, tresor de

(Villena, Alt Vinalopó)

Conjunt de peces d’or i argent trobades dins una gerra, el 1963, per atzar, en una riera de les proximitats de la població, sense context arqueològic. Devia ser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro. Pot ésser datar d’entorn dels segles X-VIII aC.

És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental. És constituït per 66 peces, la majoria d’or (plats, bols i ampolles), però també hi ha un ceptre amb tija de ferro (element simptomàtic).

És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor. Representa un tresor reial i principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions (grega i fenícia).

Societat Arqueològica Lul·liana

(Palma de Mallorca, desembre 1880 – )

(SAL)  Entitat creada per Bartomeu Ferrà i Perelló, amb l’objectiu de recollir objectes artístics. Era especialment dirigida a impedir la destrucció i col·leccionar antics objectes religiosos que ja no es feien servir per al culte.

La Societat creà un Museo Arqueològic Lul·lià, la major part dels objectes del qual passaren el 1916 al Museu Diocesà de Palma. Diferències amb el bisbat motivaren la divisió de béns del museu, i aquells que foren reconeguts propietat de la Societat passaren el 1961 a formar el nou Museu de Mallorca.

Edita des del 1885 el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.

Palau del Marquès de Dosaigües

(València, segle XV – )

Seu del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí. Fou construït per la família Rabassa de Perellós i reformat a mitjan segle XVIII sota la direcció d’Hipòlit Rovira, que decorà personalment les dues façanes i va fer el disseny de la porta, que fou executada per Ignasi Vergara, amb l’al·legoria de les dues aigües de València, el Túria i el Xúquer.

Una reforma de la darreria del segle XIX féu desaparèixer les pintures de Rovira i donà a l’edifici el seu aspecte modern.

Museu Valencià del Joguet

(Ibi, Alcoià, 20 desembre 1990 – )

Museu. Creat a partir de la donació d’un edifici senyorial del segle XVIII i de la col·lecció de joguines de llauna de l’empresa Payà.

A part la col·lecció d’objectes antics que ja hi havia a la casa, entre els quals cal destacar els retaules ceràmics, el més interessant són les joguines fabricades a Ibi i les que la família Payà anà comprant arreu d’Europa, especialment a Alemanya, per a utilitzar-les com a model.

És extraordinària la col·lecció de vehicles de joguina (trens, automòbils, motos i aparells aeronàutics).

Enllaç web: Museu Valencià del Joguet

Museu Popular d’Art Contemporani de Vilafamés

(Vilafamés, Plana Alta, 1972 – )

(MACVAC)  Museu. Obert al públic amb la intenció de dinamitzar la vida cultural de Vilafamés introduint l’estètica contemporània en la vida de la població. És instal·lat en el palau del batlle de l’orde de Montesa, un edifici gòtic del segle XV i reformat al segle XVIII.

El museu no compra obres d’art i les seves col·leccions són formades a base de donacions i dipòsits. No existeix una exposició permanent, tot i que amb l’obra del museu hom mostra una introducció històrica a l’art contemporani.

Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia mostra d’artistes valencians actuals.

Museu Paleontològic Municipal de València

(València, 1906 – )

Museu. Creat amb la col·lecció de fòssils aplegada per Josep Rodrigo i Botet a l’Argentina. El dipòsit, donat a l’ajuntament de València, fou instal·lat i catalogat per Eduard Boscà i Casanovas (1843-1924), que hi afegí, posteriorment, troballes seves.

Muntat a l’edifici de l’antic almodí (del segle XIII, reconstruït el 1517), posseeix més de vuitanta espècies, així com un megateri incomplert i altres mostres importants.

El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Vivers de València.

Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí

(València, 7 febrer 1947 – )

Museu. Inaugurat a partir d’un dipòsit donat (1947) a l’estat per Manuel González i Martí i Amèlia Cuñat i Monleon i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals.

Instal·lat a l’antic Palau del Marquès de Dosaigües, el 1977 posseïa 15.000 peces, col·locades en 38 sales, després de la transformació arquitectònica soferta (1971) per l’edifici.

És especialment ric en ceràmica valenciana -del segle XII fins avui, procedent sobretot de Manises, de Paterna i de l’Alcora-, sedes, mobles, armes i dibuixos d’autors locals dels segles XIX i XX. Conté una important biblioteca de consulta.

Enllaç web: Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries…

Museu Municipal d’Arqueologia i Etnologia de Sogorb

(Sogorb, Alt Palància, 1978 – )

Museu municipal. Situat en una antiga caserna construïda el 1792.

Disposa d’un destacat fons arqueològic i etnològic.

Museu Municipal d’Alacant

(Alacant, 5 novembre 1977 – )

Museu. Creat al novembre de 1975 i inaugurat el 1977 per l’ajuntament a partir de la donació feta pel pintor Eusebi Sempere. Té l’origen en la Casa de l’Assegurada-Col·lecció d’Art del segle XX. Rebia el nom de la seva seu, la Casa de l’Assegurada, edifici barroc construït el 1685 com a dipòsit de blat de la ciutat.

Les col·leccions del museu són formades per art contemporani, bàsicament gravat i pintura. Hom hi pot contemplar obres de Víctor Vasarely, Joan Miró, Antoni Tàpies, Juan Gris, Juli González, Equip Crònica i molts d’altres, a més de l’obra de Sempere. Quant a escultura, hi ha obres de Pau Gargallo, Chillida i altres artistes del segle XX.

A partir del 1994 canvià el nom pel de Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA).

Museu Josep Puig

(Perpinyà, 1958 – )

Museu numismàtic. Creat per Josep Puig (1859-1929), home de negocis rossellonès, que llegà la seva extraordinària col·lecció de moneda, i també l’edifici per a estatjar-lo.

És una de les millors col·leccions numismàtiques de Catalunya i són especialment remarcables les sèries romanes, la de moneda catalana i la francesa.

El llegat establia, també, la creació d’un centre per a fomentar la cultura catalana.