Arxiu d'etiquetes: Montsià

Ràpita, monestir de la -Montsià-

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població.

Després de passar per venda als hospitalers (1260), probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena (Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304), que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates (el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó), s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins.

Al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent (dit de Sant Joan de la Ràpita), destruït durant la guerra de Successió i reedificat el 1734. Fou incendiat de nou el 1936; restaurat parcialment el 1941, les religioses es traslladaren a Gandia el 1967.

Ràpita, castell de la -Montsià-

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Antic castell i terme del sud del delta de l’Ebre, al fons del port dels Alfacs, a l’indret de l’actual població de Sant Carles.

Fortalesa d’origen islàmic, Ramon Berenguer III la concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès en la projectada campanya contra Tortosa del 1097 (alou de la Ràpita del Cascall); a la conquesta definitiva del territori, Ramon Berenguer IV exceptuà aquest terme de la donació que féu als hospitalers del terme d’Amposta (1149) i els benedictins hi establiren el monestir de la Ràpita a redós de la mateixa fortalesa, des del qual iniciaren el repoblament i la colonització del sector al llarg del segle XIII (la Punta de Benifallim o Benifallim i el mateix nucli pròxim a la fortalesa obtingueren carta de poblament de l’abat el 1251).

Després de nombrosos plets i reclamacions, els hospitalers obtingueren el terme de la Ràpita, per venda del monestir de Sant Cugat, i l’incorporaren a la castellania d’Amposta, fins que el 1280 passà a la corona. S’establiren al convent les monges hospitaleres fins al s XVI, que restà mig abandonat.

La ruïna del lloc vingué, però, després de la utilització del castell com a base militar per a l’expulsió dels moriscs (1610) de la Ribera d’Ebre i d’Aragó (un total de 41.952 persones), l’embarcament més considerable de l’època, que durà tres mesos.

La població de Sant Carles de la Ràpita, fundada al segle XVIII, conserva encara popularment el nom de la Ràpita.

Punta de Benifallim, la *

(Alcanar, Montsià)

Antic nom del poble de les Cases d’Alcanar.

Poblenou del Delta, el

(Amposta, Montsià)

Poble agrícola, creat pel Instituto Nacional de Colonización amb el nom de Villafranco del Delta, en la zona d’arrossars del delta de l’Ebre.

Inicialment, una part de la caseria es trobava dins el terme de Sant Carles de la Ràpita.

Planes de Montsià *

(Montsià)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Bàrbara.

Pallerols -Montsià-

(la Sénia, Montsià)

Santuari (Mare de Déu dels Pallerols), situat prop del cim de la muntanya de Pallerols, un dels contraforts més meridionals dels ports de Beseit, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l’Ebre.

Al nord de la vila, al límit amb el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat).

Actualment és una capella-pedró considerada ermita.

Museu de les Terres de l’Ebre *

(Amposta, Montsià, 1983- )

Veure> Museu del Montsià.

Montsià, serra de

(Montsià)

Alineació muntanyosa al sud del delta de l’Ebre, s’estén paral·lela a la costa des d’Alcanar fins al riu Ebre, al sector meridional de la comarca, i constitueix la prolongació cap al nord de les alineacions muntanyoses valencianes d’Irta i Talaies d’Alcalà.

La formen materials cretacis que varen ésser afectats pel plegament alpí dels Catalànids; els seus vessants són escarpats, i l’erosió hi actua poderosament atacant els sòls, que pràcticament són esquelètics.

Pel sector occidental limita amb la foia d’Ulldecona, més enllà de la qual continua per la serra de Godall (400 m d’alt màxima).

Sobrepassa els 600 m d’alt (762 m a la Torreta de Montsià i 617 m al pic de Mata-redona).

La vegetació natural es redueix a restringides àrees de matoll, encara que hi havia hagut força bosc.

Moleta del Remei, poblat ibèric de la

(Alcanar, Montsià)

Jaciment, situat en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.

El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris. Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners.

L’ocupació de l’indret s’inicià al final del segle VII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan segle VI aC. La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del segle V aC i perdurà fins al final del segle II aC.

Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés.

Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom hi dugué a terme treballs d’adequació per a visites.

Mata-redona

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Masia, a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 m alt), contrafort septentrional del Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles, Freginals i Amposta.