Arxiu d'etiquetes: Montferrer i Castellbó

Castellbó, col·legiata de

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Col·legiata secular (Santa Maria de Castellbó) (1436), fundada com a successora de l’antiga abadia de Santa Cecília d’Elins, les monges de la qual s’havien refugiat el 1392 a Castellbó, des d’on es resistiren a la seva supressió, decretada el 1383.

Constava d’un prior i set canonges. Subsistí fins al concordat del 1851.

Actualment és església parroquial de la vila de Castellbó.

Castellbó -Alt Urgell-

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

(o la Vila i la Vall de Castellbó, ant: Castell-lleóPoble (802 m alt) i antic municipi (105,99 km2), integrat (1970) a l’actual, situat a la sortida de l’alta vall de Castellbó.

L’església parroquial, que té un remarcable portal gòtic i porta clavetejada, fou l’antiga col·legiata de Castellbó entre els segles XV i XIX. Hi ha nombroses cases (moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del segle XIX) que conserven elements gòtics.

La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbó (el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbó), centre del vescomtat de Castellbó.

Dins l’antic terme hi havia els monestirs d’Albet i de Costoja.

Cassovall -Alt Urgell-

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Poble (1.122 m alt) de l’antic municipi de Pallerols del Cantó, a l’esquerra del riu de Pallerols.

Cantó, coll del

(Soriguera, Pallars Sobiràles Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.

Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.

El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.

Campmajor

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Llogaret (1.132 m alt) de l’antic municipi d’Aravell, situat al vessant meridional del roc de la Guàrdia, unit, a la primera meitat del segle XIX, al terme i a la parròquia de Bellestar.

Bellestar -Alt Urgell-

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Poble (793 m alt) de l’antic municipi d’Aravell, situat a la dreta de la riera de la Mare de Déu Trobada, en el camí d’Aravell a la Seu d’Urgell.

La seva església parroquial és dedicada a sant Pere. Formava part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat.

Aigua amunt hi ha el despoblat de Campmajor i la capella de Sant Marc.

Aravell

(Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)

Poble (738 m alt) i antic municipi (21,18 km2), agregat el 1970 a l’actual. Situat a la dreta de la riera d’Aravell.

L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve, als afores hi ha, a cosa d’un quilòmetre a l’est, l’ermita de Sant Marc, on té lloc un aplec el 25 de març.

Aravell pertanyia al vescomtat de Castellbó.

Albet

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Llogaret (1.178 m alt), en un serrat que separa el torrent de Castellbó del torrent d’Albet, afluent, per l’esquerra, del primer.

L’origen d’aquest llogaret és l’antic monestir d’Albet (Sant Martí d’Albet), benedictí, actualment desaparegut. D’origen desconegut, l’any 914 fou unit amb quatre d’altres a Sant Serni de Tavèrnoles pel fet que no tenia abat ni monjos per l’estat ruïnós de l’edifici.