Llogaret, a l’oest de la ciutat, prop del límit amb el terme del Pinós de Monòver.
Xinorlet, el
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Monòver
Xinorla
(ant: Xinosa) Caseria, a l’oest de la ciutat, a la vall de la rambla de Xinorla, afluent, per la dreta, del Vinalopó.
Villalta i Nebleza, Josep
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1870 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1939)
Escriptor. Era mestre de primer ensenyament i procurador dels tribunals. Fundà a Monòver el setmanari “El Cronista” (1916).
És autor dels treballs titulats El artista (1911), Estudio sobre el arte de la lectura (1916) i Un viaje en aeroplano por la Península española y las islas Baleares.
Verdú i Verdú, Silvestre
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1871 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 1957)
Periodista. Condeixeble i amic d’Azorín, col·laborà en diversos periòdics d’Alacant i n’animà d’altres a Monòver: “El Eco de Monóvar”, “El Pueblo”, “El Cronista”, “Los Pueblos”, “El Sembrador”, “La Cháchara”, etc.
Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español (1895).
Verdú i Verdú, Gregori
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 27 abril 1818 – Dima, Biscaia, 30 gener 1876)
Militar. Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina. Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid (1843). Amplià estudis a París (1847-51) i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851.
Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel (1863) i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics. Ascendit a general (1873), participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra.
El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra (traduït al francès l’any següent).
Safra -Vinalopó Mitjà-
Caseria, al sud-oest de la ciutat.
Romana de Dalt, la
(o la Romana Alta) Llogaret, situat al sud del terme, al nord del poble de la Romana de Tarafa (o la Romana de Baix).
Rico i Vidal, Joan
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1773 – València, 1847)
Polític. Ingressà en l’orde franciscà. El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament. Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament.
Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calvo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València. Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calvo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i el féu detenir. Més tard fou enviat per la Junta a Morvedre i a Castelló de la Plana per evitar d’altres assassinats.
El 1811 publicà unes Memorias históricas sobre la revolución de Valencia…
Reclot, serra del
(Monòver / la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà)
Alineació muntanyosa (1.053 m alt), constituïda per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el trias alpí.
Termenal dels dos municipis, al límit amb els del Pinós de Monòver i de l’Alguenya.
Rambleta, la
Caseria, a l’oest de la vila, prop del límit amb el terme del Pinós de Monòver.
Dades dels Països Catalans 