Arxiu d'etiquetes: Millars (Rosselló)

Tolzà i Adroguer, Josep

Deixa un comentari

(Millars, Rosselló, 17 desembre 1931 – )

Escriptor teatral. Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriví obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’espoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya Nord.

Ha estrenat El vi de l’Auton (1977), Vinçà (1978) i Tresserres (1979), publicada a “Sant Joan i Barres” (1979). Després va fer incursions en la novel·la, en francès, amb Les scorpions de Corbera (1980) i L’homme de Cosprons (1982).

Sant Martí de la Riba -Millars-

Deixa un comentari

(Millars, Rosselló)

Antiga granja del monestir de Clariana, al nord del poble.

Força-ral, la

2 Respostes

(Millars, Rosselló)

Castell, prop del límit amb els termes de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim (507 m alt) del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’est, el coll de la Batalla.

Construït probablement durant el regnat de Sanç I de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344.

Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho féu, sense èxit, el 1389.

A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral (on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral), construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI.

Batalla, coll de la -Fenolleda / Rosselló-

6 Respostes

(Bellestar de la Frontera, Fenolleda / Millars, Montner, Rosselló)

Coll (269 m alt) de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, entre els antics castells de Caladroer i de la Força-ral.

És termenal dels tres municipis, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del segle XIII.

Aragon, Víctor

2 Respostes

(Millars, Rosselló, 9 desembre 1806 – Montpeller, França, 10 juny 1886)

Magistrat i erudit. Fou procurador reial a Perpinyà (1843), conseller (1847) i president de l’audiència de Montpeller (1849), i més tard (1874), de la de Chambéry, a Savoia. El 1877 es retirà a Montpeller. Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals.

És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France (1882), Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises (1882) i La voie romaine en Roussillon (1880), publicats a Montpeller.

Boixó, Manuel

Deixa un comentari

(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.

En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.