Arxiu d'etiquetes: militars

Massagur, Martirià

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics.

Per l’agost i setembre de 1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià de Dalmau des de la Conreria.

Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat de Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Dies després participava al frustrat intent d’introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d’entrar a la plaça i no hi pogueren arribar.

Pel setembre hagué d’acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.

Massacs, Domènec

(Castellfollit del Boix, Bages, 1818 – Igualada, Anoia, 1891)

Militar carlí.

Ingressà a la quadrilla dels Tristanys després de la mort del seu pare pels liberals a la primera guerra carlina.

Durant la guerra dels Matiners assolí el grau de tinent.

En el transcurs de la tercera guerra s’enfrontà al Xic de les Barraquetes i assolí el grau de tinent coronel.

Masdovelles, Guillem de

(l’Arboç, Baix Penedès, segle XIV – segle XV)

Poeta, militar i cortesà.

Fou dirigent de la ciutat de Barcelona i prengué part en les campanyes de les guerres dels armanyaguesos quan, l’any 1389, Bernat d’Armanyac tractà d’empara-se del tron de Joan I.

Referent a aquesta campanya, té un sirventès en què fa una aguda burla, i és autor d’un altre, fet per encàrrec de l’infant Martí durant el setge de Catània.

Concursant a les justes poètiques de Tolosa i de Barcelona, fou premiat en les d’aquesta última ciutat, i, encara que escriví fins ben entrat el segle XV, continuà en la línia provençalitzant, tant en llenguatge com en temàtica.

Sobresurt de la resta de la seva obra un Comiat, adreçat a Guerau de Cervelló, i maldits en els quals, dins l’estil de comiat, renuncia a l’amor d’una dama.

De la seva producció, que s’escola entre el 1389 i el 1438, han pervingut fins a nosaltres sis debats poètics mantinguts amb el seu nebot Joan Berenguer de Masdovelles.

Mas i Duran, Eudald

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 1732)

Militar. Germà de Francesc.

Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi.

Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30 de juliol de 1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12 d’agost manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara.

Durant la batalla de l’11 de setembre lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s’hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge.

Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït al presidi d’Alacant i l’11 de gener de 1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l’alcàsser de Segòvia.

Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi, i es traslladà a Viena.

Martorell i Portas, Vicenç

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21 febrer 1879 – Barcelona, 24 setembre 1956)

Enginyer militar.

Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit (1920-24) encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937).

Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona.

Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Fou el pare de Vicenç i de Ferran Martorell i Otzet.

Martorell i Otzet, Vicenç

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Enginyer militar. Fill de Vicenç Martorell i Portas i germà de Ferran.

Ha exercit diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona.

El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona.

És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i ha col·laborat a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Martí i Fontanelles, Josep Anton de

(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar austriacista. Fill de jurista Joan Anton de Martí i Planell i germà de Joan Baptista, amb qui participà en l’aixecament de Vic del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III.

Fou un dels vuit signats catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova. Lluità en l’ocupació de Girona (1705) i en la defensa de Barcelona (1706). Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina.

Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol de 1714, desertà, juntament amb el seu germà, i passà al bàndol filipista; fou empresonat i dut a Peníscola.

En iniciar-se la guerra de la Quàdruple Aliança, formà part de les tropes de Felip V i lluità contra els insurrectes catalans. Intentà de capturar el guerriller Carrasclet diverses vegades, sense èxit.

Martí i Fontanelles, Joan Baptista de

(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar austriacista. Fill de Joan Anton de Martí i Planell. Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, el 1705 s’aixecà a favor de Carles III a Vic, i fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana.

El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia. Es comprometé amb la cúria romana a intentar la pacificació de Catalunya a canvi de la dispensa papal per al seu casament.

Al tornar a Barcelona, intentà de facilitar la victòria de Felip V, però, tement d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà i amb Josep Moragull (juliol 1714).

Martí, Baltasar

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar.

Es refugià al Principat quan el País Valencià fou ocupat pels borbònics (1707). Assolí el grau de coronel i participà a la defensa en el setge de Barcelona, com a agregat.

Morí en la defensa de la gran bretxa que s’obria pel front més amenaçat.

Martell i Domènech, Joan

(Reus, Baix Camp, 13 agost 1808 – 20 desembre 1867)

Militar i polític. De filiació progressista, participà en la primera guerra carlina.

Alcalde de Girona (1842-43), abandonà el càrrec en caure el govern progressista. En 1854-56 fou alcalde de Reus.

Era amic de Joan Prim, el qual acompanyà sovint en accions militars.