(Palise, França, 31 juliol 1754 – París, França, 20 abril 1842)
Militar.
El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València sense éxit.
El 1823 Lluís XVIII l’envià a Catalunya com a part de l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals.
(Martorell, Baix Llobregat, 25 setembre 1843 – Los Molinos, Madrid, 14 agost 1928)
Militar.
Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona (1869) i Gràcia (1870).
Lluità contra els carlins a Navarra (1873-75); passà a Cuba (1876-78) i el 1891 ascendí a general de brigada.
El 1893 fou ferit a Barcelona en l’atemptat contra Martínez de Campos.
Lluità novament a Cuba (1896-97).
Ascendit a tinent general (1910), fou capità general de les Canàries (1911-12), de Mallorca (1912-14) i de València (1914-15).
(Maó, Menorca, 3 febrer 1824 – Madrid, 27 març 1889)
Militar i arqueòleg.
Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre’s la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament.
Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa.
El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins.
Passà a Manila, on fundà un “Boletín Militar”, i en 1883-84 fou capità general de les Filipines.
Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió.
En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal.
El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l’envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital.
Pel setembre de 1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona.
Per escapar de la temuda repressió determinà d’entrar a l’exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de poc i els seus béns foren confiscats.
(Olot, Garrotxa, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)
Militar. Més conegut al seu temps pel segon cognom.
Se sumà el 1705 a l’alçament de la zona de Vic a favor de Carles d’Àustria.
Després de participar activament i eficaçment tot al llarg d’aquests anys (1705-14) en la guerra contra Felip V, fou mort per una granada de canó.
(Catalunya, segle XVIII)
Militar. Era governador del castell de Montjuïc de Girona.
Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell… (1780) i un discurs, encarregat per l’Acadèmia de Bones Lletres, sobre l’anada de Carlemany a Catalunya.
(Alacant, 30 abril 1822 – Catalunya, 1882)
Militar. L’any 1854 entrà a la redacció del “Diario de Barcelona”, i en fou corresponsal durant la guerra d’Àfrica (1859-60) i la d’Itàlia.
Comandà el sometent del Principat. Lluità, durant l’última guerra carlina, als rengles liberals i hi assolí el grau de brigadier.
Féu professió explícita de regionalisme i és coautor, amb Mañé i Flaquer, d’Historia del bandolerismo y la Camorra en Italia (1864).
Veure> Francesc Bosquets i Mitjans (cap militar austriacista català, segle XVIII).
(Catalunya, segle XIII – Bulgària ?, després 1306)
Militar. Era adalil de la Companyia Catalana a Orient.
Destacà especialment a la batalla contra els alans, a Bulgària, pel juny de 1306.
Sostingué un combat singular amb un dels millors cavallers enemics, que aconseguí de matar amb l’ajut de Bernat de Ventallola. Sortí malferit d’aquesta lluita.
(Catalunya, 1640 – 1812)
Membres d’una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els segles XVII i XVIII.
El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697.
Sota el regnat de l’arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pel règim borbònic. Estaven sota el comandament de militars, però solien ser indisciplinats i inexperimentats.
Aparegueren, de nou, amb motiu de la Guerra Gran (1794-95) i de la guerra del Francès fins que foren substituïts per la Milícia Nacional (1812).
Dades dels Països Catalans 