Arxiu d'etiquetes: militars

Mendoza y Sandoval, Diego Hurtado de

(Madrid, 13 octubre 1650 – Viena, Àustria, 14 juliol 1720)

Tercer comte de la Corzana.

El 1697 fou nomenat capità general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del Consell de Cent barceloní, de reconèixer-lo.

Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns.

El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per a formar part, indistintament, dels nous consells de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l’exèrcit borbònic, el 8 de maig de 1707.

El 1711 s’embarcà, amb la seva família, amb el rei-arxiduc vers Viena.

Melun, Guillaume de

(Brussel·les, Bèlgica, 1660 – Barcelona, 1735)

Militar. Fou coronel del regiment de guàrdies valons al servei de Felip V.

Nomenat capità general de Catalunya (1725-35), la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat; aixó l’induí a no implantar-hi la lleva forçosa de soldats.

Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període. Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència.

El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1731 en fou fet president; creà l’insígnia de l’entitat.

Melcior i Fet, Carles Josep

(Almenara, Urgell, 1785 – Agramunt, Urgell, 1872)

Militar i músic. Compongué himnes i marxes militars que obtingueren una gran difusió.

Publicà un Diccionario enciclopédico de la música (1859), amb dades i exemples musicals de gran interès.

Meca-Caçador i de Cartellà, Josep de

(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)

Militar.

Defensor de Barcelona, com a diputat militar de la Generalitat, a l’atac francès del 1697.

Felip V el féu marquès de Ciutadilla (1702), però el 1705 es pasà al bàndol austriacista.

L’arxiduc Carles el nomenà comte (1706) i marquès (1707).

El 1713 es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, renunciant a la defensa de Barcelona, que creia inútil.

Matalonga, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 20 agost 1714)

Militar. El 1704 participà en la conspiració per lliurar Barcelona als aliats. En fracassar s’amaga als vaixells anglesos.

Setmanes després participà al costat d’aquests en la conquesta de Gibraltar i defensà la plaça contra el setge espanyol. El 1705 s’incorporà a l’expedició aliada que anava a alliberar Barcelona; fou un dels emissaris que desembarcà a Altea per contactar amb els elements addictes del Principat.

Un cop ocupada Barcelona per Carles d’Àustria, fou nomenat alferes del nou regiment de Guàrdies Catalans. Destacà en la defensa de Barcelona, el 1706, contra les forces de Felip V.

Quan el 1713 s’inicià el setge borbònic, era tinent coronel. Assumí aleshores el comandament del castell de Montjuïc.

El 14 d’agost de 1714, durant la batalla del baluard de Santa Clara fou ferit greument i morí pocs dies després.

Mata i Soler, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar.

Capità general d’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la Torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta.

Fou el pare de Josep Antoni de Mata i de Copons.

Mata i Maneja, Onofre

(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)

Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.

Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.

Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).

Fou comte de Guardiola.

Mata i de Copons, Josep Antoni de

(Catalunya, segle XVII – Alella, Maresme, 1728)

Militar. Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler.

De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l’arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707).

Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable participació en la defensa de Barcelona (1714) i Felip de Borbó li confiscà els béns.

S’havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tossal, Torreblanca i la Força, el castell de Llanguadera i la quadra d’Orpinell.

Mata i d’Alòs, Francesc de

(Girona, 13 novembre 1807 – Madrid, 25 març 1884)

Militar.

Lluità en els rengles liberals a la primera guerra carlina i ascendí a tinent coronel (1839). Va haver d’emigrar a França a conseqüència dels esdeveniments de Barcelona (1841).

El 1863 fou ministre de Marina i, després d’haver estat senador per Lleida, fou nomenat senador vitalici (1861).

Massanés i Mestres, Josep

(Barcelona, 1777 – 30 març 1857)

Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d’on tornà l’any 1833.

Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Juan Felipe Castaños, a l’església de la Mare de Déu del Lledó.