(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1825 – Tortosa, Baix Ebre, 1867)
Militar. Es passà a l’exèrcit carlí, amb el qual lluità molt bé al front basc i navarrès. No s’avingué als convenis de Vergara.
Emigrà a França amb el pretendent Carles V, i hi restà set anys.
Fou el pare de Joaquim Montagut i Vilalta.
(Tarragona, 1862 – Barcelona, 1926)
Militar. Assolí el grau de general d’enginyers.
Dirigí les obres de defensa naval de Palma de Mallorca i de Cartagena.
Fou ministre de la guerra i governador civil de Valladolid.
(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)
Militar.
Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III.
Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714.
En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena.
Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas….
(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)
Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent.
El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d’Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona.
Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació.
Morí a la primera fase de la batalla del baluard de Santa Clara.
(Palise, França, 31 juliol 1754 – París, França, 20 abril 1842)
Militar.
El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València sense éxit.
El 1823 Lluís XVIII l’envià a Catalunya com a part de l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals.
(Martorell, Baix Llobregat, 25 setembre 1843 – Los Molinos, Madrid, 14 agost 1928)
Militar.
Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona (1869) i Gràcia (1870).
Lluità contra els carlins a Navarra (1873-75); passà a Cuba (1876-78) i el 1891 ascendí a general de brigada.
El 1893 fou ferit a Barcelona en l’atemptat contra Martínez de Campos.
Lluità novament a Cuba (1896-97).
Ascendit a tinent general (1910), fou capità general de les Canàries (1911-12), de Mallorca (1912-14) i de València (1914-15).
(Maó, Menorca, 3 febrer 1824 – Madrid, 27 març 1889)
Militar i arqueòleg.
Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre’s la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament.
Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa.
El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins.
Passà a Manila, on fundà un “Boletín Militar”, i en 1883-84 fou capità general de les Filipines.
Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió.
En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal.
El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l’envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital.
Pel setembre de 1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona.
Per escapar de la temuda repressió determinà d’entrar a l’exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de poc i els seus béns foren confiscats.
(Olot, Garrotxa, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)
Militar. Més conegut al seu temps pel segon cognom.
Se sumà el 1705 a l’alçament de la zona de Vic a favor de Carles d’Àustria.
Després de participar activament i eficaçment tot al llarg d’aquests anys (1705-14) en la guerra contra Felip V, fou mort per una granada de canó.
(Catalunya, segle XVIII)
Militar. Era governador del castell de Montjuïc de Girona.
Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell… (1780) i un discurs, encarregat per l’Acadèmia de Bones Lletres, sobre l’anada de Carlemany a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 