(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei-arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei.
Lluità al setge de Barcelona del 1706. El 1713 acompanyà a l’emperadriu Elisabet a Itàlia, i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma.
Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier (1713-14) i, com els Martí, desertà.
Nom real del militar austriacista català Josep Moragues i Mas (1669-1715).
(Catalunya, segle XVIII – Amèrica, segle XVIII)
Militar. Destinat a Amèrica, tingué una part destacada a la colonització de Califòrnia.
El 1776 servia a les ordres de Ferran de Rivera a la guarnició de San Gabriel, i fou designat per aquell per manar les forces que protegiren l’expedició en què fou fundada la ciutat de San Francisco.
Durant molts anys, i des de l’establiment de la ciutat, en fou governador militar.
El 1777 fundà la ciutat de San José. Impulsà d’altres establiments a la zona.
(Barcelona, 1584 – Novara, Itàlia, 1625)
Militar i poeta. Capità d’infanteria, residí molt de temps fora de Barcelona.
És autor d’una Sentencia poética, en castellà, d’un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona.
Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants.
(Barcelona, segle XVII)
Militar. Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de Barcelona.
Combaté en la Guerra de Separació (participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida).
Publicà Preludis militars… (1640), obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país. El 1674 fou traduïda al castellà per Jacint Ayom (probable pseudònim de Jacint Moià).
(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)
Militar.
Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697. Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria.
El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó. Hagué de refugiar-se a Cardona.
Deixà alguns escrits de tema religiós.
(Barcelona, 1842 – França, segle XIX)
Militar. Fill d’anglesos. Fou redactor del periòdic carlí “La Convicción”.
El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus (1872). Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona.
El 1875 cooperà amb Savalls a Breda. Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore.
Escriví biografies de militars carlins.
Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França (1900).
(Catalunya, segle XVII – Itàlia, segle XVIII)
Militar. Destacà a la resistència catalana durant la Guerra de Successió, com a capità del regiment de cavalleria de la Fe.
De l’agost a l’octubre de 1713 participà en l’expedició del diputat militar Berenguer, on manava una companyia en el victoriós combat de Caldes d’Estrac (11 agost 1713). El 5 d’octubre restà aïllat a Alella amb el gros de l’expedició i dos dies després aconseguia d’entrar a Barcelona, combatent i amb un grup de companys.
Després de la capitulació de la ciutat, obtingué un passaport i s’anà a Mallorca. Quan l’illa caigué el poder dels borbònics (1715), aquests li prohibiren la tornada al Principat i l’expulsaren de les Balears.
S’exilià a Itàlia.
(Catalunya, segle XIII)
Vice-almirall de l’estol catalano-aragonès.
Col·laborà amb l’almirall Roger de Lloria a Sicília contra els angevins i contra els croats de Felip III l’Ardit quan aquests envaïren Catalunya (1285). L’esquadra francesa fou desfeta al golf de Roses.
El 1289 s’encarregà de la defensa de la costa catalana per por d’atacs per mar.
En temps de Jaume II (1292) comandà unes quantes galeres enviades en ajut de Sanç IV de Castella per a la conquesta de Tarifa.
(Catalunya-Aragó, 1317 – 1587)
Orde militar creat per Jaume II sota la regla de Calatrava perquè continués la tasca de l’orde del Temple, quan aquest fou suprimit per Climent V el 1308, a causa de les intrigues de Felip IV de França.
Jaume II se’n serví per controlar les rendes i les propietats dels templers de la corona catalano-aragonesa, que van passar al nou orde.
L’any 1400 assolí una major puixança per la incorporació de l’orde de Sant Jordi d’Alfama.
L’orde tingué un paper destacat en el camp militar durant el regnat de diversos reis i donà nom al territori (Maestrat) damunt el qual el superior de l’orde -anomenat mestre- tenia jurisdicció.
Felip II incorporà a la corona el maestrat de Montesa l’any 1587, esdevenint un orde de cavalleria honorífic.
Dades dels Països Catalans 