Arxiu d'etiquetes: militars

Sanz y Soto de Alfeirán, José Laureano

2 Respostes

(Tui, Pontevedra, 5 juliol 1793 – Elorrio, Biscaia, 5 setembre 1868)

Militar.

Pel setembre de 1843 fou nomenat capità general de Catalunya, amb ordres de liquidar la Insurrecció Centralista, en col·laboració amb el general Prim.

Havent arribat davant de Barcelona, activà el bombardeig de la ciutat (que ja havia iniciat el capità general interí Gil de Aballe) fins que els representants de la Junta Suprema barcelonina anaren a negociar amb ell la capitulació de la ciutat.

Poc després fou substituït per Ramon de Meer.

Santjoan i Fuster, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII – després 1835)

Geòleg i militar. Fou comissari reial dels exèrcits del Principat.

El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí (1803-07). Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas (discurs d’ingrés, 1799).

Lluità contra les forces napoleòniques (1808-14) i publicà una Carta familiar… sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell.

El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia.

Santcliment i de Centelles, Guillem Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Praga, Txequia, 15 octubre 1608)

Comanador de Moratalla (Múrcia) a l’orde de Sant Jaume. Fill de Joan de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida.

Es distingí a la batalla de Lepant (1571) i fou ambaixador a Flandes i davant l’emperador.

Santa Bàrbara, Companyia de

Deixa un comentari

(Girona, juny 1809 – desembre 1809)

Cos militar auxiliar femení, creat pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.

El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy.

Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits. A la fi del setge havien tingut cinc baixes.

Sant Redemptor, orde del

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 1188 – 1196)

Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la finalitat de redimir captius cristians. La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l’orde de Santa Maria de Montgaudi.

El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà. Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions.

El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat. Havien de seguir la regla d’Alfambra o del Cister i els frares d’Alfambra reconeixerien com a superior el mestre de la casa mare o Hospital del Sant Redemptor. La quarta part de les rendes havien d’ésser destinades a la redempció de captius.

El 1189 fou nomenat el comte Rodrigo Gonçalves com a preceptor i el rei li confirmà les possessions. Amb tot, l’orde no pogué resistir la competència dels grans ordes militars i durà només fins el 1196, que fou incorporat al Temple.

Sant Martí, Dalmau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia, 1307)

Oncle i company d’armes de Bernat de Rocafort a l’expedició a Orient.

Pel juny de 1307, amb el seu nebot menor Asbert de Rocafort, matà a llançades el noble Vila de Nestos.

Dalmau morí poques setmanes després, de malaltia.

Sant Jordi de Levàdia, orde de

1 Resposta

(Grècia, 1382 – ? )

Orde militar, creat a la Grècia catalana pel rei Pere III.

Devia ésser una mera prolongació de l’orde dels cavallers de Sant Jordi d’Alfama que tingué la seva seu al castell de Levàdia.

Sant Jordi d’Alfama, orde de

8 Respostes

(Catalunya, 1201 – 1400)

Orde militar fundat per Pere I de Catalunya. L’investí amb el domini de les terres del desert d’Alfama (l’Ametlla de Mar).

L’orde es regí per la regla de Sant Agustí, fou confirmat (vers 1373) pel papa Gregori XI a instàncies de Pere III el Cerimoniós i rebé d’aquest monarca el lloc d’Aranda.

El rei Martí I l’Humà, davant la decadència de l’orde, l’adjuntà al de Montesa, acte que fou confirmat pel papa Benet XIII pel gener de 1400.

Sant Jordi, confraria de

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XVIII)

Confraria del braç militar, establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans.

El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol. El 1303 n’hi havia una altra d’establerta a Múrcia. La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353.

A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors. La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553.

A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del segle XIV (Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de Sant Jordi), però les primeres ordinacions conegudes són del 1565 i foren reformades el 1573, el 1580 i el 1595 i depenia de la diputació del general.

Sans i de Monrodon, Ramon

Deixa un comentari

(Taradell, Osona, 1694 – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Fill de Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon.

Lluità com a capità del regiment de la Diputació al setge de Barcelona de 1713-14, tot i l’extrema jovenesa per al seu grau.

Després de la capitulació, acompanyà voluntàriament el seu pare a la presó, i passà amb ell el captiveri que duraria fins al 1725. També amb el seu pare emigrà del país. Tornà al cap d’un temps.

Fills seus foren Francesc i Ramon de Sanç i de Sala.