(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Sobresortí a la defensa del castell de Benasc (1709).
Fou nomenat sergent major del regiment de fusellers de Segimon Torres.
Era a Barcelona durant el setge, on morí resistint al convent de Sant Agustí quan aquest sofrí el darrer assalt enemic.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 2 març 1931)
Militar. Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i col·laborà, tractant temes econòmics, a “Acción” i “Mañana” amb el pseudònim de Fernando Castillo.
Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre de 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià.
Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí.
(Barcelona, 1667 – Viena, Àustria, 1757)
Militar. Fill de Francesc Sanç i Puig, i germà de Lluís i d’Ignasi Sans i Miquel. El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus.
El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar.
Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques.
Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona (1711), a Castellciutat (Alt Urgell) i a Barcelona, on comandà les forces del castell de Montjuïc; el juliol de 1714 fou nomenat general de batalla.
Fet presoner en caure la ciutat, fou reclòs a Hondarribia (1715-19) i Segòvia (1719-25). Alliberat arran de la pau de Viena, anà a residir a la cort de l’emperador Carles VI.
(Barcelona, vers 1670 – 6 octubre 1713)
Militar. Germà del jurista Ignasi Sans i Miquel i del general Francesc. Com aquest, serví contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1713 formà part de la guarnició de Barcelona, en començar el setge de la ciutat. Tenia aleshores el grau de capità. El 6 de setembre caigué ferit al combat de la Creu Coberta. Ja refet, es reincorporà al servei.
En el transcurs dels atacs catalans a la part de Mas Guinardó que facilitaren l’entrada a la plaça de forces importants que havien restat aïllades a l’exterior, conduí novament la seva companyia i resultà mort.
(Arenys de Munt, Maresme, 22 juliol 1761 – Saragossa, Aragó, 16 març 1830)
Militar. Fill de Ramon de Sanç i de Sala i germà de Joan i de Ramon.
Participà a la campanya d’Orà (1790) i a la del Rosselló (1793), on fou fet presoner pels francesos, però se’n féu escàpol i passà a Andalusia i participà a la batalla de Bailèn.
Adjunt del mariscal de camp Sarsfield (1812) al País València i al Principat, fou enviat al País Basc i ascendit a mariscal de camp (1816).
(Barcelona, 21 març 1877 – Madrid, 23 juny 1959)
Militar. Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc. Passà a Barcelona, on col·laborà en la repressió de la vaga general del 1917.
El 1923 assolí el grau de general, al Marroc. Destituït per la República (1931), s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva.
El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general. Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim. Dirigí l’ocupació de Madrid (març 1939). Des d’aleshores hi residí.
Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí.
(Calella, Maresme, 11 juliol 1844 – Villafranca, Navarra, 8 maig 1915)
Militar i escriptor. Germà de Felip.
El 1872 participà en la darrera guerra contra els carlins al País Basc. El 1884 era coronel i actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Essent general, fou comandant militar de Saragossa.
Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i de Sevilla.
Entre les seves obres cal esmentar Compendio de Historia de España (1870), Historia Universal (1872), Agricultura y Letras (1888) i Historia del regimiento de pontoneros (1892).
Benet de Sala i Cella (Girona, 1684 – 1749) Escriptor i eclesiàstic. Fou partidari de Carles d’Àustria. El 1715 emigrà a Roma prop del cardenal Benet de Sala i de Caramany, oncle seu. Finalment li fou permès el retorn. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Li són atribuïdes unes versions lliures de les sis primeres ègloges de Virgili.
Narcís de Sala i Cella (Girona, 1693 – 1769) Militar. Fou oficial a les companyies de guàrdies catalanes de Carles d’Àustria. Quan aquest fou emperador d’Alemanya continuà al seu servei. La seva família posseïa una biblioteca de 1.405 volums, xifra molt notable per a l’època.
(Catalunya, s XVII – s XVIII)
Militar. Germà de Felicià. Era capità de la Coronela quan Barcelona capitulà davant el mariscal Vendôme (1697).
El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco. Fou lloctinent del batlle general i procurador dels feus reials.
Assistí a la Junta de Braços del 1713, on es mostrà partidari de continuar resistint malgrat la primera oposició del seu Braç Militar. El 28 de març de 1714 fou nomenat lloctinent del portantveus del governador del Principat, Pere de Torrelles, i formà part del govern provisional català.
El 28 de juliol publicà una crida de mobilització total secundant la crida signada per Rafael Casanova. L’11 de setembre prengué part en les dues reunions de govern celebrades a Can Gorgot i sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació.
Li foren confiscats els béns pels borbònics.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. En 1713-14 era capità del regiment del Roser i un dels oficials destacats a la defensa de Barcelona contra els borbònics.
El 12 d’agost de 1714 figurava al contraatac que destrossà les forces que havien pres el baluard del Portal Nou. Dos dies després prengué part al contraatac que expulsà l’enemic del baluard de Santa Clara.
L’11 de setembre es trobava al cos de reserva concentrat al convent de Sant Agustí. Fou enviat amb el tinent coronel Tomeu a l’acció que permeté la retirada dels defensors del baluard del Portal Nou, que es trobaven encerclats. Morí en aquest combat.
Dades dels Països Catalans 