Arxiu d'etiquetes: militars

Subiràs i Barra, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1725/26 – 1799)

Militar i matemàtic. Fou sobrestant major del castell de Sant Ferran de Figueres.

El 1770 fou admès en la Conferència Físico-Matemàtica, fundada pel seu germà Francesc; en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director (1778-97) i revisor (1797-99).

Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos (1778) -que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc-, Sobre el gasto y conducción de aguas (1784) i Sobre los aluviones (1790).

Subies, Miquel de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – vers 1707)

Militar. Addicte a la casa d’Àustria, participà en les campanyes de Lleida (1705) i signà, amb Manuel Desvalls, el document de capitulació dels Borbons.

Lluità també a l’Aragó (1706), i en el període 1706-07 participà en diverses campanyes al sud del Principat, on sembla que morí.

Sorribes i Rovira -germans-

1 Resposta

Eren fills de Felip de Sorribes i Descoll.

Felip de Sorribes i Rovira  (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Polític. De família noble empobrida. Era membre del Consell de Cent; actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona. Més tard (1638) fou cònsol català de l’Alguer i participà (1639) en el setge de Salses. Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona (1645).

Francesc de Sorribes i Rovira  (Barcelona, segle XVI – vers 1646)  Polític i militar. El 1635 representà el Consell de Cent, al qual pertanyia, per demanar a la Generalitat la major atenció a l’observança de les constitucions catalanes. En 1639-40 formà part de diverses ambaixades de la ciutat per protestar dels excessos dels terços espanyols. Després d’esclatar la guerra dels Segadors s’allistà com a capità d’infanteria. Tingué un paper de gran relleu en les operacions per frenar l’avanç de l’exèrcit del marquès de Los Vélez. Fou l’encarregat d’aplegar els contingents del Penedès i retirar-los a Martorell, pel gener de 1641. El 1643 fou elegit administrador de la Taula de Barcelona. El 1645, essent Conseller en Cap el seu germà Felip, caigué malalt de gravetat.

Josep de Sorribes i Rovira  (Barcelona, segle XVII – Madrid, 16 octubre 1659)  Polític. Cavaller de l’orde de Sant Jaume (1632). Residí a Madrid, des d’on enviava informacions sobre la situació política al seu germà Felip. Sabent que la correspondència era controlada per les autoritats castellanes, serví sovint per a fer arribar noves falses al protonotari Villanueva.

Soler, Pere -militar-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Canàries, segle XVI)

Militar i colonitzador. Serví com a capità a les illes Canàries.

Es casà amb Joana de Padilla, senyora d’extensos territoris al sud de l’illa de Tenerife, poc apreciats fins aleshores i gairebé deserts per la manca d’aigua.

Soler hi fundà la població de Vilaflor, dita també Chasna. Els seus descendents consolidarien la fundació.

Societat d’Estudis Militars

2 Respostes

(Barcelona, 1924 – 1925)

(SEM)  Entitat clandestina i paramilitar. La presidia Lluís Nicolau i d’Olwer i n’era secretari Ferran Cuito. Miquel A. Baltà en fou el cap i l’instructor.

Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa. Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris, i hi col·laboraren, entre d’altres, Pau Vila, C.A. Jordana i Alfons Maseras.

Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n’anaren a l’exili. La causa dels futurs guerrillers independentistes fou sobreseguda per por d’un escàndol polític.

Socias del Fangar i Lledó, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 novembre 1820 – Madrid, 9 agost 1889)

Militar. Féu la guerra d’Àfrica amb Prim. El 1862 era brigadier. El 1868 intervingué en els moviments revolucionaris de l’època i assolí el grau de mariscal de camp.

Fou capità general, director general de la Guàrdia Civil, dels Carrabiners i de la Infanteria, així com de l’Administració i Sanitat Militars. Fou també diputat i senador.

És autor, entre altres obres, de Detalle de contabilidad del Ejército i Ordenanzas.

Socarràs i Centelles, Gabriel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Militar. Era un dels conqueridors de l’illa de La Palma (Canàries) el 1492. En fou regidor.

Casat amb Àngela Cervera, també catalana, fundà la vila de Los Sauces, en un lloc abundós d’aigües on establí grans plantacions de canyamel, que alimentaven el seu trepig o molí de sucre.

Fundà una església sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat. El temple subsistí fins a dates recents.

So i de Castro, Guillem Ramon de

3 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Vescomte d’Èvol, per heretatge de la seva mare Blanca de So. Germà d’Elionor, Joan i Joana de So i de Castro.

A les corts de 1449-53 intervingué amb vivesa, tot oposant-se a Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Cardona i de Prades, en debats remarcables. El 1460 assistí, encara que representat per procurador, a les Corts de Fraga.

El 1462, a precs de la reina Joana, acudí a Girona per protegir-la de les forces de la Generalitat que avançaven a les ordres del comte Hug Roger de Pallars. Assetjat a la Força gironina amb la reina col·laborà a la tenaç resistència.

Els dies 23 i 24 de juny fou un dels representants dels defensors que parlamentaren sense resultat amb delegats dels atacants. Un dels delegats era la seva germana Joana, muller del vescomte Jofre VII de Rocabertí, que secundava els esforços del comte de Pallars.

La Generalitat el declarà enemic de la terra. Les seves possessions foren ocupades pels enemics de Joan II. El fet no impedí que continués mostrant-se fidel al rei. El 1463 figura com a capità reialista.

Siurana i d’Ossó, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 24 març 1786 – Torredembarra, Tarragonès, 4 desembre 1849)

Militar i erudit. Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa.

El 1808 ingressà en l’exèrcit per a combatre els francesos; defensà Mequinensa, i en retre’s la vila fou fet presoner i dut a França (1810). Alliberat (1813), exercí diversos càrrecs militars.

Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario cortográfico del Principado de Cataluña, acabat el 1825 i que restà inèdit.

Sisa, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14), fou un dels millors oficials de la guarnició. Era capità del regiment de Santa Eulàlia. Sobresortí repetidament pel seu coratge i la seva competència.

El 12 d’agost de 1714 fou un dels oficials que dirigiren la reconquesta del baluard del Portal Nou. A la nit del 13 al 14 d’agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on fou ferit.

L’11 de setembre ja s’havia refet i era al cos de reserva del convent de Sant Agustí. El general Bellver li ordenà que anés a ocupar el convent de Sant Pau. Aconseguí l’objectiu i defensà el convent de les primeres escomeses enemigues, fins que caigué molt malferit.

Encara que donat per mort per alguns, sembla que sobrevisqué i que escriví un informe sobre la seva missió al sector de Sant Pere, informe aprofitat per l’historiador Castellví.