(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1833 – 1894)
Metge. És autor d’una remarcable memòria professional conservada a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Net i Figueres, Baldiri
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: metges/ses
Navarro -varis bio-
Bernat Navarro (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.
Bru Josep Navarro (València, 1706 – segle XVIII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.
Cecili Navarro (Barcelona, segle XIX – 1899) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.
Felip Navarro (València ?, 1680 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres remarcables per a l’església valenciana de Sant Joan del Mercat.
Francesc Navarro (València, 1612 – 1650) Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.
Francesc Navarro (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953) Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.
Joan Baptista Navarro (Castelló de la Plana, 1558 – segle XVII) Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).
Joan Blai Navarro (València, 1526 – 1595) Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d’obres de la seva especialitat, escrites en llatí.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII) Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.
Miquel Navarro (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.
Ramon Navarro (Altea, Marina Baixa, 1903 – Barcelona, segle XX) Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d’altres ciutats.
Víctor Navarro (País Valencià, segle XIX – segle XX) Escriptor i advocat. Dirigí el “Boletín Jurídico Hebdomadario”. Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.
Nadal i Meroles, Jaume
(Lleida, 1 maig 1804 – 5 setembre 1872)
Metge i polític. Fou alcalde de Lleida, així com diputat provincial.
Ensenyà història natural a l’Institut de segon ensenyament de Lleida, del qual era cofundador.
Musa, Antoninus
(Tarraco, segle I aC)
Metge. Fou metge de l’emperador Cèsar August, al qual li guarí una malaltia hepàtica per mitjà de la hidroteràpia.
Muntanya de Montserrat, Bernadí
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Metge. Estudià a Pàdua i a Bolonya. Fou metge de l’emperador Carles I de Catalunya. Assolí un gran prestigi.
El 1550 publicà, a Valladolid, el seu Libro de la anatomía del hombre.
Mosé ben Yehosu’a Narboni
(Perpinyà, vers 1300 – 1362)
(Vidal Bellshom) Metge i filòsof jueu. De família narbonesa establerta a Perpinyà. Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca. Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria.
Hom en conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals comentaris a ibn Tufayl, a Algatzell, a Averrois -comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa al·lusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III el Cerimoniós– i al Moré Nebukim de Maimònides -acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a Perpinyà-.
Tot i aquesta producció, compta molt poc en la història de la filosofia, perquè es limita a seguir Averrois i Maimònides eclècticament i confusament.
Miró, Francesc -varis-
Francesc Miró (Vic, Osona, 1518 – segle XVI) Metge. Fill de Gabriel Miró. Es graduà en medicina a Montpeller i a París. Fou primer metge d’Enric II i de Carles IX de França. Destacà pels seus estudis de botànica.
Francesc Miró (Catalunya, segle XIX) Metal·lista. Era assajador de metalls a la Casa de la Moneda de Barcelona. És autor de diversos escrits tècnics relacionats amb la seva professió.
Milans, Bonaventura
(Barcelona, vers 1700 – Catalunya, segle XVIII)
Metge. És autor dels tractats mèdics Sinopsis formularum medicarum i De disenteria castrensi.
Meir ibn Sabara, Josep ben *
Veure> Yosef ben Meir ibn Sabarra (metge, escriptor i moralista jueu).
Masoliver, Ramon
(Olot, Garrotxa, 1820 – 1890)
Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Gaudí de gran prestigi professional.
Dades dels Països Catalans 