(València, 1769 – Madrid, 1837)
Metge i zoòleg. Es llicencià de medicina i filosofia. Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i de l’Academia de Ciencias de Madrid, on anà a residir. Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat.
Publicà un Índice de las aves que forman… las especies propias de la Albufera… i obres didàctiques.
(Palma de Mallorca, 1797 – 1849)
Metge. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1828). Pertanyia a diverses corporacions doctes.
És autor de diversos escrits professionals i d’una inacabada Historia médico-tipográfica de les Balears.
(Palma de Mallorca, 1759 – 1820)
Metge. És autor de diverses obres de caràcter professional.
(València ?, segle XV – després 1512)
Metge i astròleg. Fill o germà del també metge Gaspar Torrella. Es graduà a Siena en arts i medicina. Coneixia el grec i l’àrab. Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II el Catòlic. El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina.
A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris (1496).
(València, segle XV – segle XVI)
Metge i eclesiàstic. Estudià medicina a Itàlia. Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II.
És autor d’obres de caràcter mèdic i higiènic, on abunden idees ben originals per a l’època.
(València, 1864 – 1906)
Metge i escriptor. Llicenciat (1890) i doctor (1892) en medicina, col·laborà en diverses revistes literàries de València i Madrid.
Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres.
Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar (1901), que dedicà a V. Blasco i Ibáñez. Obtingué la flor natural dels Jocs Florals de València (1889).
(França, s XIV)
Metge de Montpeller. El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya, el qual fou assistit el 1335.
Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en col·laboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya (1923) i França (1924).
(València, 1620 – segle XVII)
Metge. Fou catedràtic durant catorze anys a la facultat valenciana. Sobresortí durant les epidèmies de pesta de 1648 i 1649.
És autor d’una Commentaria pertinentia ad libros physiologicos Hippocratis et Galeni (1670).
(Illes Balears, segle XVII)
Metge. Tingué un gran prestigi professional. Fou, per un temps, metge de Joan Josep d’Àustria. El 1652 era inspector general d’epidèmies a l’illa de Mallorca.
(Perpinyà, segle XV – segle XVI)
Metge i cirurgià reial. Traduí al català la Cirurgia de Pere Argelata. La versió fou editada a Perpinyà el 1503.
Dades dels Països Catalans 