Arxiu d'etiquetes: masies

Montagut -Baixa Cerdanya-

(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Gran masia, al nord del terme, a l’esquerra del Segre, al camí de Queixans a Vilallobent.

És dedicada a l’explotació ramadera, especialment de bovins.

Mollet -Selva-

(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)

Masia, al nord del poble.

Situat a l’esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l’estació de l’Empalme, dins el terme de Massanes.

Molina de Lletó, la

(Alàs i Cerc, Alt Urgell)

Important masia i caseria, dins la parròquia d’Artedó, prop de Lletó.

Situat a la confluència de diversos torrents que baixen del Cadí i formen el torrent de Vilanova.

Mitjà -Garrotxa-

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Masia i antic poble, dins l’antic terme d’Oix, a l’oest de Monars.

La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial; el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró II de Besalú a Santa Maria de Besalú.

Mirapols

(la Jonquera, Alt Empordà)

Masia i antic castell, dins l’antic terme de Requesens.

Situat a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes.

Milmanda

(Vimbodí, Conca de Barberà)

(pop: Mumanda)  Antic castell i granja de Poblet, situat uns 2 km a l’est del monestir.

Esmentat com a castell el 1148. Poblet l’adquirí per a granja el 1163, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions (1316-48 i 1564-83).

Al començament del segle XVIII l’abat Fèlix Genover el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.

Després de la desamortització restà abandonat i s’arruïnà.

Mata-redona

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Masia, a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 m alt), contrafort septentrional del Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles, Freginals i Amposta.

Masjoan

(Espinelves, Osona)

Important masia, situada prop del poble.

El seu propietari Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d’avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme.

Mascalbó

(Reus, Baix Camp)

(o Mascalvó)  Partida i antic terme, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca de Solcina; és centrat pel mas Calbó, donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó i en el qual nasqué, el 1180, el qui després fou sant Bernat Calbó.

L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament.

Inicialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona. El 1591, la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se’n desprengué el 1852.

Eclesiàsticament pertany a Vila-seca.

Marimon, torre

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

Masia, situada al sud de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.

El 1921 la Mancomunitat de Catalunya hi instal·là una escola superior d’agricultura (des del 1939 és escola de capacitació agrícola).

L’any 2005 la diputació de Barcelona i la Generalitat signaren un pla per convertir-la en estació experimental agrària i que fos la nova seu de l’IRTA.