Arxiu d'etiquetes: masies

Vallesa, la *

(Sagunt, Camp de Morvedre)

Veure> l’Alqueria de Vellesa  (grup de masies).

Vallbona -Rosselló-

(Argelers, Rosselló)

Masia o antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Vallbona), situada al peu de l’Albera, a la vall de la riera de Vallbona (afluent, per l’esquerra, del torrent Ravener). Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844.

Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi instal·laren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard (1243). A la fi del segle XV, sota l’abat Pere de la Roca (1486-90), la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem.

Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del segle XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’Elna. El 1585 l’abadia tenia el priorat o granja del Mas de la Garriga. Subsistí fins el 1721. Resten només ruïnes de l’abadia i de l’església.

Vallàuria *

(Banyuls de la Marenda, Rosselló)

Veure> Vallòria  (masia i antic lloc).

Torreneules -Rosselló-

(Argelers, Rosselló)

Masia i antic terme, al sud de la vila, a la capçalera del torrent Ravener, sota la torre de Madaloc.

És esmentat als fogatges del segle XIV.

Torrella, son -Santa Maria del Camí-

(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)

Possessió. Situat al nord de la vila, antiga alqueria de l’època islàmica anomenada Abdà, que els hereus del vescomte de Bearn donaren a Bernat de Santaeugènia, i a la seva mort, el 1269, passà al seu germà Guillem de Montgrí, el qual el 1271 la lliurà a l’infant Jaume, el futur rei Jaume II de Mallorca.

Al començament del segle XIII ja pertanyia als Torrella, que la conservaren fins que fou adquirida el 1670 per Francesc Cotoner i d’Olesa (germà del gran mestre de Malta Nicolau Cotoner), que féu construir l’actual casa, una de les millors residències urbanes del Barroc; de l’antiga construcció resta, entre altres vestigis, un portal apuntat del segle XV amb les armes dels Torrella.

A la fi del segle XIX fou posseïda per la comtessa de Peralada i de Savallà, que morí el 1899. A mitjan segle XX fou adquirida per la vídua del comte de Carnarvon i el seu fill, l’historiador del lul·lisme Jocelyn N. Hillgarth, els quals l’han restaurada.

Torre de Portaceli, la

(Serra de Portaceli, Camp de Túria)

Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli. És coneguda pels seus vins i olis.

Els edificis són dels segles XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic.

Tolsa

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Masia i església, vora el bosc de Tolsa.

Toèvol

(Aiguatèbia i Talau, Conflent)

Masia i antic llogaret, en un coster que domina, per la dreta, la vall de Cabrils, entre aquest llogaret i els Plans, al sud-est del poble de Talau.

És esmentat ja en 864-65 en una venda al monestir d’Eixalada.

Teulada -Camp de Túria-

(Vilamarxant, Camp de Túria)

Masia i caseria. Conserva 12 cases, i tendeix a despoblar-se totalment.

Suagres

(Bèlgida, Vall d’Albaida)

Masia i despoblat, vora el límit amb el terme d’Otos.