Masia, a l’esquerra de l’Aglí, a l’entrada de l’estret de Cavanac.
Havia estat una granja del monestir de Clariana (o de Jau).
Masia, a l’esquerra de l’Aglí, a l’entrada de l’estret de Cavanac.
Havia estat una granja del monestir de Clariana (o de Jau).
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
Antiga masia, que donà lloc a la caseria de la Vallesa de Mandor.
la Guàrdia (la Baronia de Rialb, Noguera) Caseria, al vessant dret del Rialb.
la Guàrdia * (les Masies de Roda, Osona) Veure> Sant Miquel de la Guàrdia (antiga parròquia rural).
la Guàrdia (Sant Esteve de Llitera, Llitera) Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia), a la parròquia de Rocafort de Llitera.
la Guàrdia (Serdinyà, Conflent) Masia i antic terme, a l’esquerra de la Tet, aigua avall del poble.
Masia i església (Sant Pere).
(Esporles, Mallorca Tramuntana)
Possessió, 1 km a ponent del nucli urbà.
Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunyó Sanç I (1239) als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real. Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny.
A la segona meitat del segle XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana; sobresurten els jardins.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
(ant: Benigiment) Antic llogaret i actual masia, al sud-est de la vila.
Masia, a l’extrem meridional del municipi, on neix el barranc de Gibalcolla, capçalera de la rambla de Cervera.
(ort ant: Jaumar) Veure> el Soler de Geumar (gran masia i església).
Granja, pertanyent al col·legi escolapi de Peralta de la Sal, prop de Sorita de Llitera.
Masia, prop de la riba dreta del Tec.
El segle IX era un vilar posseït pel monestir de Sant Andreu de Sureda.