(les Masies de Voltregà, Osona)
Caseria, a la dreta del Ter, a l’est de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà.
Gallifa -les Masies de Voltregà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Masies de Voltregà
Despujol i Roset, Segimon
(les Masies de Voltregà, Osona, segle XVI – Barcelona, 1614)
Jurista. Doctor en dret civil i dret canònic, exercí l’advocacia a Barcelona.
Il·lustrà amb notes l’obra Observationes sacri regii senatus Cathaloniae (1608) de Miquel Ferrer i publicà Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae (1610).
Despujol, el
(les Masies de Voltregà, Osona)
Antiga casa fortificada, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el Ter, prop del Poble-sec, origen del llinatge Despujol, de cavallers, al qual pertany l’actual propietari, marquès de Palmerola.
Farga d’Ordeig, la
(les Masies de Voltregà, Osona)
Fàbrica i antiga colònia industrial, dita també colònia Lacambra, a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva. Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls.
Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís.
Conanglell
(les Masies de Voltregà, Osona)
Caseria, a la dreta del Ter, a l’interior d’un pronunciat meandre, davant Torelló, format per una gran masia amb les antigues dependències; l’antiga església de santa Bàrbara és arruïnada.
La finca fou ocupada pel Cos d’Enginyers de Barcelona. L’antiga fàbrica de filats, vora el riu, fou destruïda per l’aiguat del 1940.
Carerac i de Solà, Josep de
(Osona, segle XVII – les Masies de Voltregà, Osona, 1714)
Cavaller. Fou un dels autors de la rebel·lió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1705).
El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa.
Cararac i de Solà, Josep
(plana de Vic, Osona, segle XVII – santuari de la Gleva, Osona, 4 febrer 1714)
Cavaller. Ardent partidari austriacista, fou un dels caps de la revolta comarcal del juliol 1705, ja abans que les forces aliades desembarquessin a Catalunya per sostenir el moviment.
El 1709, en ocasió de l’ofensiva del duc de Noailles que amenaçà Vic, es posà al front d’un cos de miquelets voluntaris reclutats per a la defensa de la contrada.
Pel gener de 1714 participà a l’enèrgic alçament contra els ocupants borbònics, manant als 300 homes que ocuparen Sant Hipòlit de Voltregà. Atacat per sorpresa per 2.500 enemics de la columna repressiva del marquès de Montemar, pogué fer-se fort al santuari de la Gleva amb 120 dels seus, esperant rebre al cap de 3 dies socors d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, que li havia tramès un enllaç.
Cararac morí en tot cas l’endemà, durant la defensa del santuari. Els seus voluntaris es reteren aviat, sota la paraula, després incomplerta, de ser respectats.
Dades dels Països Catalans 