(País Valencià, segle XV)
Fill de Joan de Montcada i de Luna i germà del bisbe Guillem Ramon. Heretà del seu pare les baronies de Xiva i Castellnou; el 1457 li fou adjudicada la de Vilamarxant i, dels seus cosins-germans Mateu i Orfresina de Montcada, morts sense fills, les d’Aitona, Mequinensa i Seròs, entre d’altres.
Amb ell la influència del llinatge se centrà a València.
Fou pare d’Hug, Blanca, Joan (I), Guillem i Gastó (I) de Montcada i de Cardona.
(Rosselló, segle XVI – 1620)
Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà. Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià.
El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià.
El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllà de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard; tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada.
Foren germans seus Gaspar (I) de Llupià i de Pagès, i Carles (II) de Llupià i de Pagès (Rosselló, segle XVI – 1621) Baró de Llupià i Castellnou. Morí sense fills.
(València, 1623 – Madrid, 1694)
Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.
Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.
Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.
És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1639 a Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, virrei de Mallorca, nové baró de Castellnou (Alt Palància).
Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutíerrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir.
(València, 1623 – Madrid, 16 març 1694)
Escriptor. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan Josep d’Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.
Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot.
Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
(o Antoni de Borja) Noble. Iniciador de la branca dels marquesos de Castellnou. Comanador de l’orde de Sant Jaume, el qual heretà de la seva cosina materna Maria de Cardona i Colón la baronia de Castellnou, erigida en marquesat a favor del seu fill:
Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Noble. Primer marquès de Castellnou, lloctinent de Mallorca (1633-40) i cavaller de Calatrava. El seu fill i successor fou Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó.
Dades dels Països Catalans 