(Barcelona, segle XIV)
Ciutadà. Era molt entès en coses de mar.
El 1351, amb Francesc de Finestres, s’embarcà com a assessor a l’estol de Ponç de Santa Pau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental.
Pel febrer de 1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval del Bòsfor.
(Catalunya, segle XIII)
Vice-almirall de l’estol catalano-aragonès.
Col·laborà amb l’almirall Roger de Lloria a Sicília contra els angevins i contra els croats de Felip III l’Ardit quan aquests envaïren Catalunya (1285). L’esquadra francesa fou desfeta al golf de Roses.
El 1289 s’encarregà de la defensa de la costa catalana per por d’atacs per mar.
En temps de Jaume II (1292) comandà unes quantes galeres enviades en ajut de Sanç IV de Castella per a la conquesta de Tarifa.
(el Masnou, Maresme, 27 febrer 1796 – 1862)
Marí i comerciant. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l’estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo.
Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l’entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica.
(el Masnou, Maresme, 15 febrer 1852 – 1915)
Marí. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Nàutica de Barcelona, on obtingué el títol de pilot.
Féu diversos viatges transoceànics, tant a vela com a vapor. Amb la companyia Transatlàntica féu set anys seguits la ruta de Filipines.
Col·laborador a la premsa, va escriure un Manual práctico de desvío de la aguja magnética, publicat a Manila el 1892.
(Torredembarra, Tarragonès, juny 1735 – Barcelona, 31 juliol 1806)
Marí i pedagog.
Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d’altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l’orde dels redemptors, passà a Barcelona.
Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l’Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intentà d’oposar-se, anys més tard, a l’uniformisme imposat per Madrid als plans d’estudi de nàutica.
Vers l’any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l’Escola.
Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània.
(Barcelona, 1235 – 1302)
Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona.
Prestà servei a Jaume I en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l’expedició de Pere el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d’homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284,
A partir de la invasió dels croats de Felip l’Ardit (1285), a més dels serveis d’organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l’estol francès prop de les illes Formigues (jul/1285), ajudaren l’almirall en la victòria del golf de Roses (set/1285) i participaren en la defensa del Coll de Panissars.
Aquesta col·laboració seguí en el regnat d’Alfons el Liberal, que els encomanà l’aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.
El 1293 comandà, amb Guillem Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.
Miquel Marquet (Barcelona, s XIV – a 1356) Mercader i armador. Fill de Miquel, probablement fou ell, i no pas el pare, l’enviat per Jaume II com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319.
Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller (1334) i, entre altres, el lloc de Giba (1336), que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico.
Fou el germà de:
Bonanat Marquet (Catalunya, segle XIV – abans 1360) Germà de Miquel. Era senyor de la casa del Cros (Argentona). Inicià la branca dels Marquet del Cros.
Fou pare de Ramon i de Tomàs Marquet i Marc.
(Catalunya, vers 1366 – 1410/11)
Vicealmirall de Catalunya.
Participà (1391) en un estol organitzat per combatre els corsaris de Sicília; l’any següent Joan I el designà vicealmirall en una frustrada expedició de càstig contra els sards rebels. Amb el mateix càrrec prestà servei a l’armada de Martí el Jove a Sicília.
Quan Martí l’Humà el substituí per Guerau de Palou (1397), ambdós rivalitzaren pel càrrec i els seus partidaris s’enfrontaren violentament a Barcelona.
Tot i recuperar el càrrec el mateix any, fou empresonat pel rei, per tal d’aturar la lluita.
Els seus germans foren:
Miquel Marquet (Catalunya, segle XIV – 1403) i Jaume Marquet (Barcelona, segle XIV – 1404) Fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395.
(Barcelona, s XIV – a 1360)
Vice-almirall de Catalunya i cronista.
Participà amb l’almirall Pere de Montcada en la batalla del Salado (1340) col·laborant amb les tropes castellanes d’Alfons XI.
El 1343 intervingué en l’ocupació de Mallorca de Pere el Cerimoniós.
(Barcelona, segle XIII – 1318)
Mercader i armador.
El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.
El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.
Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.
Fou el pare de:
Dades dels Països Catalans 