Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Sant Vicenç, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Morea, Grècia, 1352)

Marí. El 1351 partí cap a la Mediterrània oriental, a les ordres de Ponç de Santapau, per lluitar contra els genovesos.

Pel febrer de 1352 participà a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant de Pera, molt costosa per als dos bàndols a causa de la tempesta que s’hi barrejà.

Santapau morí a Constantinoble poc després, i Ramon salpà amb una galera per conduir a Catalunya les despulles del qui havia estat el seu superior.

A la fase inicial de la travessia fou sorprès per 10 galeres enemigues i la nau es perdé. L’accident fou a Port de Jones (Navarino, a la Morea).

Sant Boi, barca de

Deixa un comentari

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, en una de les principals vies de comunicació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.

Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI. El peatge era cobrat pel municipi barceloní; el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial.

Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel port, i esdevingué d’interès únicament local. Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi.

Sanç i de Barutell, Ramon de

4 Respostes

(Alella, Maresme, 1762 – Cadis, Andalusia, 6 novembre 1810)

Marí i polític. Fill de Ramon de Sanç i de Sala i germà de Joan i de Josep Antoni.

El 1804 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Més tard fou regidor perpetu de Barcelona. Els altres regidors el nomenaren representant de Barcelona a les corts de Cadis.

Morí poc després d’haver estat iniciades les sessions.

Riera i Mitats, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1936 – 1992)

Navegant.

A bord de l’Ino, el 1976, dugué a terme la singular gesta de travessar a vela la banquisa de la mar polar fins a arribar el 4 de juny a Groenlàndia, portant a bord una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes gelades del nord de Groenlàndia, a les quals solament es pot arribar per mar.

És el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord.

Ricart i Giralt, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 juliol 1847 – 18 novembre 1930)

Marí. Fou professor de l’Escola de Nàutica (1872), la qual dirigí del 1900 al 1918.

Fundador del centre d’observació per a la confrontació de cronòmetres de la marina (1872) i del Refugi Naval (1879) i conseller de l’Exposició Universal del 1888.

Creà les publicacions “Revista Marítima” (1877) i “Fomento de la Marina” (1883).

Obres: Nuestra marina mercante (1887), Guía marítima comercial de los puertos de Cataluña, Las escuelas de Náutica en España y su profesorado (1929), etc.

Ribesaltes -marí, s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XV)

Marí. Era un dels capitans principals de l’estol de Bernat de Vilamarí a la Mediterrània oriental.

Mentre l’almirall esmentat batia l’esquadra turca al delta del Nil, el 1467, Ribesaltes era amb dues galeres guarnint la base establerta a l’illa de Castel·lorizzo.

Ribalta, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Mariner i corsari. Serví Jaume II contra Sicília.

El 1288 participà en accions navals contra els sarraïns del nord d’Àfrica. Fou especialment remarcable la seva actuació en els combats navals de Cap Orlando (1299) i de Ponça (1301).

Després es dedicà al cors contra la navegació sarraïna.

Requesens i Pastor, Lluís Joan de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1456 – segle XVI)

(o Joan Lluís) Marí. Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern. Fill gran de Berenguer de Requesens i Joan de Soler.

Fou general de galeres a Sicília. Participà en la guerra contra Venècia (1509), en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí (1510), fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymän a Pantel·leria (1516).

El seu germà Manuel Requesens i Pastor  (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, segle XV)  passà a Sicília.

Requesens i Joan de Soler -germans/nes-

2 Respostes

Berenguer, Dimes, Dionísia i Onofre de Requesens i Joan de Soler, eren fills de Galceran de Requesens i de Santacoloma.

Berenguer de Requesens i Joan de Soler  (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, vers 1509)  Cavaller. Estigué dedicat a la mar i fou coper, majordom i ambaixador del rei Joan II. Tingué, ultra uns fills naturals de la seva segona muller, Elisabet de Corbera-Campllong i Albert (vídua de Francesc de Muntanyans), baronessa de Púbol i senyora de les escrivanies de Girona.

Dimes de Requesens i Joan de Soler  (Catalunya, vers 1443 – vers 1520)  Marí. Senyor de Montisano. Fou mestre de l’aula reial, governador de Catalunya, capità de galeres contra els francesos (1496), participà amb les naus sicilianes en la guerra contra Venècia (1509) i defensà Rodes contra els turcs. Fou també alcaid del castell de Salses (1503). Foren filles seves Caterina i Elisabet de Requesens i de Sabastida.

Dionísia de Requesens i Joan de Soler  (Catalunya, segle XV – 1535)  Dama. Morí sense fills després d’haver heretat del seu marit Gaspar Benet de Montpalau la baronia de Vallmoll, que deixà en indivís a les seves nebodes Estefania de Requesens i Roís de Liori i Maria de Requesens i Enríquez.

Onofre de Requesens i Joan de Soler  (Catalunya, segle XV – Xipre, després 1509)  Fou canonje i ardiaca major de Girona. S’establí a Xipre, on morí.

Puig, Bernat -marí-

(Catalunya, segle XIV)

Marí. El 1323 formava part de l’estol que duia l’expedició per conquerir Sardenya.

Trobant-se l’estol a Maó des del 4 de juny, l’infant Alfons, cap de les forces, féu que Puig s’avancés amb la missió de practicar un reconeixement previ de la situació a Sardenya i de comunicar la proximitat dels expedicionaris al jutge d’Arbòrea, que ja s’havia alçat contra els dominadors pisans de l’illa per afavorir la dominació catalana.